elPeriódico.com

primer posar-se els pantalons i, només després, calçar-se les sabates. La màxima del dibuixant Gary Larsson l'han seguit al peu de la lletra al PSC. Malgrat els nervis i la ràbia per unes enquestes que l'envien, per primera vegada en 32 anys, a l'oposició municipal de la capital catalana, el partit socialista segueix invariable el seu rumb, amb gest impassible. Primer, les autonòmiques, i només després, les municipals, en especial Barcelona. És a dir, fins que passin les eleccions al Parlament no es decidirà si Jordi Hereu és o no, finalment, el candidat del PSC a l'alcaldia. La probable celebració de les eleccions catalanes el 28 de novembre donen a l'actual alcalde tot el marge de maniobra possible per escurçar distàncies respecte a CiU. I al mateix temps aboquen el partit, en cas que vulgui canviar de cavall en ple esprint, a fer-ho ja en el mes de gener. Només quatre mesos abans de les municipals.

Jordi Hereu passeja pel passeig Marítim mentre controla les tasques de neteja de la platja, el 18 d'agost. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 04 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

«Montilla acostuma a afrontar els problemes quan toca», afirma una veu del partit, per afegir que el president, «abans que res, és el primer secretari del PSC, i sap que haurà d'actuar». Però, ¿per què s'actua amb Hereu amb una delicadesa que no es va tenir amb Joan Clos? La situació del partit de cara a les eleccions del novembre aconsellen als seus dirigents centrar esforços en aquests comicis. I en funció del pertinent balanç de danys que es faci al desembre, i d'alguna macroenquesta, prendre mesures a Barcelona. Si en una cosa coincideixen gairebé totes les persones entrevistades per aquest diari és que, donada la situació d'emergència, s'apostarà pel candidat que més suports pugui recollir. Sense importar de quin costat de la família socialista provingui. No és moment de perdre's en petiteses.

DINS I FORA / Els noms, ja coneguts, són, a més a més d'Hereu, i per ordre alfabètic, Jordi W. Carnes, Assumpta Escarp, Ferran Mascarell i Montserrat Tura. Al seu dia també va sonar el conseller d'Economia, Antoni Castells. La seva vinculació amb el cas Palau i les crítiques a la direcció del partit per anar a remolc del PSOE semblen haver-lo descartat.

La primera diferència és entre candidats de dins de l'ajuntament i de fora. El primer (Carnes) i la tercera (Escarp) tinents d'alcalde serien, un d'ells, els candidats si al gener es creu impossible revalidar l'alcaldia. Bons fontaners (són dos excaps de gabinet) i amb suports en l'empresariat (Carnes) i en el partit (Escarp) assumirien el repte d'aconseguir «una dolça derrota», com diu una veu de l'ajuntament parafrasejant Felipe González després de les generals del 1996, quan va perdre davant José María Aznar.

Poc coneguts pel gran públic, quatre mesos de llançament semblen pocs per a tots dos. A més a més, diu la mateixa veu, «la jugada de substituir l'alcalde i posar el candidat al capdavant de la ciutat ja està gastada», en referència al que es va fer el 2006 amb l'intercanvi entre Clos i Hereu.

Els altres dos (Mascarell i Tura) pertanyen a l'anomenat sector catalanista del PSC, el més revoltós, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional.

Mascarell i Tura no baden boca. Els seus entorns, gairebé tampoc. Mascarell sembla haver emprès una croada ideològica contra la direcció regional del PSC de Barcelona que lidera Carles Martí, exprimer tinent d'alcalde i pare intel·lectual de l'estrepitosa consulta de la Diagonal. Una federació, la de Barcelona, sobre la qual pesa certa desconfiança de la direcció nacional, que va veure com no va poder mobilitzar més que un 5%, per exemple, dels votants de Nou Barris en rescat d'Hereu en la maleïda consulta.

Tanta és la desconfiança en la federació barcelonina que serà Nicaragua -com es coneix la direcció nacional, pel carrer on hi ha la seu del PSC- no només la que supervisi les llistes -es promet una profunda renovació- sinó també la que farà la pròpia campanya. La imatge de Miquel Iceta desplaçant-se cada dia a l'ajuntament, en la campanya del 1995, a repartir consignes es tornarà a veure una altra vegada.

LES OPCIONS DE TURA / De tots els candidats, potser Montserrat Tura, segons diverses veus consultades, és la que té més opcions de substituir Hereu, si s'acaba fent el canvi. La seva posada a disposició del partit, quan Castells va sortir de l'escena, va cauteritzar el motí catalanista. És dona (la primera amb opcions reals de ser alcaldessa), molt coneguda (a diferència d'Escarp) i la seva candidatura satisfaria Mascarell, de qui el PSC tem que presenti una llista pròpia si Hereu és el candidat. Tura, a més a més, podria anar al Parlament, si Montilla ho volgués, i després, si hi ha opcions de victòria a Barcelona, renunciar a l'escó.

¿I Hereu? Només seguirà si és capaç de recuperar en quatre mesos els 12 punts d'intenció de vot perduts els últims 18 mesos, i els 7,4 que Xavier Trias té d'avantatge.