Tots els problemes creen angoixa. Tot el que no es pot controlar genera dubtes i, en el pitjor dels casos, rebuig. La presència d'indigents o nòmades provoca inseguretat perquè no se sap com pot reaccionar un desconegut que diàriament s'instal·la al banc o la plaça davant del portal de casa. «S'ha de ser sincer, el primer és pensar que aquesta persona pot ser perillosa, sense parar-se a reflexionar en les raons que han fet que visqui entre cartrons», apunta Maria Josep, veïna de la plaça d'Urquinaona. El fet de fer un pas enrere o accelerar el ritme davant d'un vagabund és un gest tan involuntari com comprensible, «però per aquest motiu no deixa de ser una reacció una mica injusta», sentencia.
Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 03 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
De l'altre costat hi ha els que se centren en l'àmbit local, en les conseqüències negatives i pròximes d'aquesta presència de complicada solució. Com a mostra, només cal consultar els comentaris que els lectors d'EL PERIÓDICO van fer arribar ahir a la redacció digital del diari. Mar Rodríguez denuncia la presència de «captaires indigents» a la cruïlla d'Aragó amb Independència. Es queixa de la brutícia i de l'augment de robatoris que relaciona amb la presència d'aquest col·lectiu. La seva inquietud ha arribat a tal punt que ha decidit vendre el seu pis i buscar casa fora de Barcelona. «Tenim fills petits i no volem que es criïn en aquest ambient. Aquest barri no és el que era», es lamenta.
El pensament més votat a la web és el següent: «Mentre que a França no van amb tonteries i fan el que han de fer, i passen del que diguin els progres, aquí ens hem convertit en una oenagé». Altres critiquen durament la policia «perquè no hi fa res de res», hi ha qui anomena les persones sense llar «paràsits socials» i fins i tot hi ha algú que demana «deportar-los al palau de la Zarzuela, portar-los a l'illa de Perejil i regalar després la roca al Marroc».
Entre els escassos missatges que intenten arribar a l'arrel del problema, Daniel recorda que quedar-se al carrer i sense res «és una cosa que li pot passar a qualsevol» i demana una mica de reflexió per adonar-se que el problema «és en part culpa de tots, d'un sistema econòmic obsolet, d'uns polítics corruptes i del fet que tota la societat ens hem convertit en uns esnobs egoistes».
Coses que no agraden
A la plaça situada davant al Macba, una patrulla de la Guàrdia Urbana converteix els patinadors en estàtues ocasionals. Ni rastre d'indigents. Miquel, estudiant d'Història, passa diàriament per la zona i treu importància a l'assumpte. «A ningú li agrada que es pixin a sota de casa seva o que dues persones es posin a discutir després de beure's un litre de vi, però tot això són coses que molts fem quan sortim de festa i no per això se'ns tracta com a criminals», resumeix. Des de la web, Daniel respon que la llàstima que pugui fer la situació d'aquestes persones «no justifica la degradació absoluta de la ciutat» i invita a buscar «solucions que no converteixin els nostres carrers en llocs insegurs, bruts i perillosos». «¿O per pena algú se'ls emportaria a casa?», reflexiona.
Un de les queixes més habituals és la presència d'indigents en zones on acostuma a haver-hi nens. «Ens sentim intimidats a l'anar al parc», apunta la Montse, veïna de la Meridiana. Una de les paraules que més es repeteixen entre els veïns és permissivitat. També és habitual adaptar un recent i conegut missatge municipal: «A Barcelona tot hi cap i tot s'hi val».
El més llegit
21/05/2012 Esports
21/05/2012 Internacional
21/05/2012 Barcelona
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
