elPeriódico.com

Wu, xangainès de 23 anys, va disseccionar el seu coneixement de Barcelona. «El Barça, l'avi Samalanchi (per Juan Antonio Samaranch), Messi, Xavi, Gaudí, el Camp Nou, la Sagrada Família, Iniesta… ¿Ja se n'ha anat Ibrahimovic?». No és estrany que la joventut xinesa reciti amb facilitat l'alineació del Barça. Acabar amb les llacunes restants necessitaria una ingent campanya publicitària. L'Exposició Universal de Xangai 2010 va celebrar ahir el Dia de Barcelona, un esforçat exercici precisament de promoció que va comptar amb l'alcalde Jordi Hereu. Els actes es van celebrar davant del pavelló de Barcelona i lluny de les aglomeracions dels pavellons nacionals, fet que va restar públic. L'alcalde xangainès, Han Zheng, va destapar «una rèplica única al món» del drac de Gaudí que vigila la porta del parc Güell. Després d'una deslluïda actuació de Comediants -per la passivitat del públic xinès- va arribar l'emoció amb el tres de sis aixecat per la primera i única colla castellera xinesa, la de Hangzhou (ciutat a 170 quilòmetres de Xangai).

Dos pilars de quatre de la colla castellera xinesa de Hangzhou, ahir. EL PERIÓDICO

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el seu homòleg de Xangai, Han Zheng, amb la còpia del drac de Gaudí del parc Güell, a l'Expo, ahir. EL PERIÓDICO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 03 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Qian Anhua, empresari tèxtil, va quedar impressionat pels castells en un recent viatge a Catalunya i els va introduir com a activitat extralaboral voluntària per als seus 2.200 treballadors. Van aprendre la tècnica primer amb fotos i vídeos i, finalment, amb els consells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant el viatge que va fer al maig a la Xina. Són 180 membres que assagen tres hores a la setmana, de vegades després de jornades laborals de 10 hores.

Chen Peisheng, de 30 anys, va dir sobre les construccions humanes: «Són bones perquè fomenten el treball en equip i alliberen adrenalina. El cap ha promès que ens portarà a Catalunya per actuar quan aconseguim un castell de vuit pisos».

ORDRE PÚBLIC / Els castells atempten contra l'ordre públic a la Xina. Els responsables de l'Expo van impedir ahir que es col·loquessin més de 50 membres a la pinya, tot i que els castellers van al·ludir a la seguretat dels de dalt. Qualsevol aglomeració és potencialment perillosa a la Xina.

Xangai i Barcelona es van agermanar el 2001, i l'elecció va ser idònia. Comparteixen perfil, com ho fan Pequín i Madrid. Xangai, costanera, és orgullosament cosmopolita, mentre que Pequín és el gran poble on els xinesos de totes les províncies se senten còmodes. La seva convivència amb la capital política no és fàcil. Mao la va castigar pels seus coquetejos internacionals. Això ja és història: avui Pequín la potencia perquè rellevi Hong Kong -un producte d'origen estranger- com a principal centre financer asiàtic. El rancor dels xangainesos reneix quan arriba l'hivern per l'absència, encara, de calefacció. La decisió es va prendre en èpoques de penúries amb vista a l'estalvi energètic.

SENTIMENT DE SUPERIORITAT / Els ciutadans de la capital econòmica no oculten el seu orgull, quan no arrogància. És estrany que un xangainès no senti res semblant a un sentiment de superioritat. I és raríssim trobar un xinès a qui agradin els xangainesos.

Jen Xiao, una altra estudiant universitària, recorda d'un viatge recent a Barcelona la visita al Camp Nou i els seus homes «guapíssims, virils, amb nassos grans, elegants i ben perfumats». Com la resta de visitants, està banyada en suor mentre es fotografia al costat del drac de Gaudí. La calor és sufocant i l'altíssima humitat agreuja la sensació. També la humitat agermana Barcelona i Xangai.