elPeriódico.com

Sembla que allò dels tan famosos com imperceptibles brots verds va de debò, si hem de jutjar per l'informe de l'Observatori Barcelona corresponent al període 2009-2010 presentat ahir pel president de la Cambra de Comerç de la ciutat, Miquel Valls, i pel primer tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes. Entre les xifres més optimistes de l'estudi, que compara la capital catalana amb les principals ciutats del món en àmbits com el volum de negoci, el turisme i la qualitat de vida, destaca que Barcelona ha millorat set posicions en la classificació de les ciutats més cares del món, i que manté la primera pel que fa a la qualitat de vida per als treballadors per dotzè any consecutiu (a ulls, això sí, dels executius internacionals).

Turista japonesa al passeig de Gràcia, la setmana passada. danny caminal

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 27 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

És més, en alguns aspectes, es pot dir que Barcelona ha sabut treure profit de la crisi global per reafirmar el seu posicionament al món. Pel que fa al cost de la vida –l'indicador que més afecta els ciutadans corrents– la ciutat ha passat de la posició 31 a la 38 gràcies en gran part a la depreciació de l'euro respecte al dòlar iniciada a mitjans del 2008 (tot i que cal destacar que la ciutat va disparar el seu cost de vida entre el 2006 i el 2007, i va passar de la 56a a la 31a posició).

Per Valls, la principal lectura de l'informe –encarregat per l'ajuntament i la Cambra– és que la ciutat «ha resistit amb bona nota un any difícil», i remarca que la ciutat recupera la quarta posició en la classificació de les millors ciutats europees per als negocis, per sobre de capitals com Madrid, Brus-

sel·les, Berlín i Amsterdam, i només superada per Londres, París i Frankfurt. Fa tan sols una dècada, la capital catalana es trobava en la posició número 11 en aquesta mateixa classificació.

Del complet informe presentat ahir també es desprenen xifres

il·lusionadores per al sector hoteler. Malgrat la crisi, la ciutat manté el seu lideratge turístic a Europa tant en el nombre de passatgers de creuers –per vuitè any consecutiu el port de Barcelona encapçala en nombre de viatgers dels ports del Mediterrani, i supera per primera vegada el 2008 els dos milions de creueristes– com en places hoteleres, ja que es manté com la quarta ciutat europea amb més oferta, amb 113.402 places. Pel que fa a l'evolució, l'estudi també reflecteix que els últims 10 anys la capacitat hotelera a Barcelona ha crescut un espectacular 73%. «Tot i el decreixement generalitzat del sector, el turisme a Barcelona ha acreditat una resistència notable i ha tancat el 2009 amb un increment de pernoctacions del 2,6%», apunta l'estudi.

Pel que fa a l'aeroport del Prat, que manté la novena posició en la classificació europea quant al volum de passatgers –cinc doloroses posicions per sota de Barajas–, Valls apunta la importància de la inauguració de la T-1. Però no tot poden ser bones notícies. Sobre els nous endarreriments anunciats pel ministre Blanco pel que fa a l'arribada de Rodalies a la nova terminal, el president de la Cambra assegura que és un tema que «el preocupa molt», ja que el dèficit de transport públic a la nova terminal pot perjudicar el volum de negoci de l'aeroport barceloní.

Carnes, que en diverses ocasions durant la presentació va apel·lar

a la importància de la col·laboració entre el sector públic i el privat, va fer èmfasi que «Barcelona és turisme, però és molt més que turisme». El tinent d'alcalde insisteix en la importància de saber projectar al món la marca Barcelona «per atraure inversions», i de treballar per un nou model productiu que aposti pel coneixement.

En aquesta mateixa línia, l'informe apunta que Barcelona és l'única ciutat europea amb dues escoles de negocis, IESE i ESADE, entre les 10 principals del vell continent, i continua incrementant el percentatge de treballadors amb estudis universitaris, de manera que supera la mitjana (dada, que, per altra banda, el ministre

d'Educació, Ángel Gabilondo, va interpretar fa uns dies com a negativa).

I un altre indicador estretament relacionat amb els anteriors, i fruit de la citada aposta estratègica de col·laboració publicoprivada per avançar cap a una economia basada en el coneixement, és el posicionament al món de Barcelona com a «ciutat de producció científica». La capital catalana ha guanyat cinc posicions en un any, i s'ha col·locat en el 15è lloc. A més, Catalunya se situa entre les cinc primeres regions europees pel que fa a treballadors dedicats a la ciència i a la tecnologia o ocupats en manufactures d'intensitat tecnològica alta. La línia a seguir, segons Carnes.