s’ha acabat el marge d’error i el de confiança. La direcció del PSC, profundament preocupada pel rumb del Govern municipal de Barcelona, per algunes de les seves decisions i, per descomptat, l’efecte que això té en les enquestes, ha decidit donar un cop de timó a la nau. I Hereu ha nomenat a qui en la pràctica serà el seu número dos. L’aparell del partit amb seu al carrer de Nicaragua de Barcelona ha emparat l’arribada d’un dels seus homes de confiança i històric responsable a l’ajuntament, Enric Casas, com a director de l’àrea d’alcaldia, per sobre de l’actual cap de gabinet, Carme Gibert, que, amb tot, no abandona el seu càrrec.
La intenció és que Casas tingui poder per coordinar regidors i tinents d’alcalde, que es reportaran a ell. Al seu torn, el nou director tindrà fil directe amb Nicaragua. Enric Casas mantindrà el seu càrrec com a cap de la comunicació i la imatge corporativa de l’ajuntament.
El sorpasso de CiU al PSC en les enquestes i algunes decisions que l’aparell del partit entén equivocades pel cost en imatge –com la contractació de Telma Ortiz, germana de la princesa d’Astúries– han accelerat uns canvis que feia temps que s’intuïen.
Després de guanyar les eleccions el 2007, el nucli de comandament a l’alcaldia va quedar configurat per Ignasi Cardelús, com a delegat de Presidència i Relacions Institucionals, i Carles Martí, com a primer tinent d’alcalde. Les funcions de Cardelús, en un principi, eren semblants a les que ara exercirà Casas. Al final no ha estat així i Cardelús s’ha bolcat en tasques com la representació de la ciutat.
FITXATGES I VIATGES / Cardelús, les relacions del qual amb Martí, l’altre vèrtex del triangle que formaven amb Hereu, s’han deteriorat visiblement, és també el responsable de la contractació d’Ortiz per al departament de relacions internacionals. Per unes coses i altres la figura de Cardelús, entenen molts en el partit, ha quedat amortitzada. Coix d’un perfil polític, el gabinet de l’alcalde ha girat sobre Carme Gibert, a qui totes les fonts consultades coincideixen a atribuir un marcat perfil tècnic.
Segons algunes veus, amb Casas el PSC busca repetir l’esquema que impera al Govern de la Generalitat, en què Isaías Taboas, com a secretari general, fa funcionar la maquinària de l’Executiu. Altres fonts repeteixen argument, encara que posen un altre exemple, el de Xavier Roig amb Pasqual Maragall a l’alcaldia.
Casas ja fa un parell de setmanes que ocupa l’exercici del càrrec. Algunes fonts li atribueixen l’autoria de la idea de deixar veure els informes de l’ajuntament a la premsa. De fet, aquests primers dies han servit per veure que el nou comitè director el formen Gibert, Martí i el cap de premsa de l’ajuntament, Carlos González, que es reuneixen setmanalment amb Casas.
El PSC considera que la falta d’un cap de màquines ha propiciat una multiplicitat de veus de l’ajuntament que ha acabat diluint l’alcalde. Alguns regidors han comptat, fins i tot, amb els consells de destacats assessors d’imatge propis. El retorn a l’esquema presidencialista que va imperar en l’època de Maragall, i fins i tot en la de Clos, suposarà, auguren alguns, retallar el protagonisme de Martí, Jordi William Carnes i Ramon García-Bragado, per citar només els tinents d’alcalde socialistes.
SOLUCIÓ D’URGÈNCIA / La solució Casas és un remei d’urgència. Bon coneixedor de la casa i amb la suficient autoritat davant regidors i tècnics per fer-se respectar. Com a cap de comunicació i pare de mil campanyes, tant electorals com d’informació, el nou fontaner ha travat una bona relació tant amb el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, com amb el secretari d’Organització, José Zaragoza.