elPeriódico.cat

L'elogi més gran al Barça

Pepe lluita amb Villa i Busquets per la pilota, dissabte passat al Bernabéu. REUTERS / SUSANA VERA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 56 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 18 de abril de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

el va donar Mourinho amb la seva alineació. Per jugar a casa amb set defensors és que has de tenir molta por. El Bernabéu no sol permetre plantejaments així dels seus tècnics. Almenys, fins avui. Fins i tot guanyant una Lliga al seu dia, Capello en pot donar fe.

Poruc però llest. Així és Mourinho. La roda de premsa prèvia al partit li va servir per a la compareixença posterior al clàssic. Elegint a qui responia i a qui no, insistint en el discurs de jo amb 10, ells sempre amb 11, no va haver de donar explicacions de per què va alinear tants defenses. ¿Va molestar el seu comportament? A uns sí i a altres no. I en la divisió va trobar l'escut per parlar de tot menys de futbol.

Mourinho és un entrenador de títols, no de futbol. O més ben dit, no és un tècnic de futbol si entenem aquest esport com a espectacle o divertimento per als que el veuen, ja sigui a casa o en directe. Tot i així, al Barça li va servir de molt. Si el tècnic blanc va ser capaç de sortir amb el que va sortir al Bernabéu, què no farà a Mestalla amb un títol en joc i a partit únic. En aquest sentit els de Guardiola ja estan avisats. I fins i tot sent fidels al seu estil, hauran de millorar.

Disfressa d'equip petit

Mourinho deixa caure sempre que entrena el 10 contra 11 quan li toca enfrontar-se als blaugranes. El Barça sí que faria bé d'entrenar i perfeccionar l'11 contra 10. Per dues raons. Una, perquè si el Madrid insisteix a disfressar-se d'equip petit, menor, si insisteix a jugar al darrere, cedint el camp, la pilota i tota la iniciativa al Barça, el més normal és que es repeteixi fàcilment una altra expulsió entre les files blanques. Jo, si fos Mourinho, entrenaria ja no el 10 contra 11, sinó el 9 contra 11. Perquè en el cas d'ubicar Pepe al mateix lloc i amb les mateixes funcions, si es repeteix l'actuació del brasileroportuguès, el més normal és que no acabi el partit.

En molts moments el Madrid-Barça em va recordar l'Holanda-

Espanya de la final de l'últim Mundial. Aquell dia, per a vergonya meva, Holanda es va dedicar més a repartir que a jugar a futbol. I així li va anar. Derrotat i deixant una molt mala imatge al món. Curiós. Els mateixos que ara aplaudeixen les argúcies de Mourinho amb el seu Madrid, un molt bon Madrid pel talent i elements que atresora, aquell dia es van enfadar, i amb raó, amb el plantejament dels holandesos.

La segona raó, en el cas del Barça, per assajar i perfeccionar l'11 contra 10 és que no és admissible que el rival et creï més ocasions amb un menys que amb el seu equip al complet. Evidentment alguna cosa falla. Bàsicament dues. Una, que el teu cap dóna per fet, de forma inconscient, que anant

0-1 i amb ells amb un menys ja estan morts. I aquí baixes una mica. Tu, aquest i aquell. I dos, que en el rival passa exactament el contrari. Tots passen a donar una mica més. ¿Solució? Simple però efectiva: la pilota, per malament que estigui la gespa, sempre una mica més ràpida. I el joc de posició, igual que contra 11. Res d'anar uns metres cap enrere. I a buscar l'un contra un en tot el camp. Així fins a trobar la superioritat que realment tens numèricament amb un jugador més.

Superioritat que, fent moure el rival d'aquí cap allà, insistint en l'un contra un, s'acaba traduint en espais, llavors sí, per materialitzar el teu avantatge numèric. Si passa com dissabte, que ells tenen més poder de reacció sent un menys, és el teu error i no tant la seva virtut. En el clàssic de la primera volta, al Camp Nou, creient-s'ho o no, pensant que tenia la mateixa qualitat que l'equip de Guardiola, el Madrid va caure 5-0 sense pal·liatius.

Pas cap al títol

Ara, adaptant-se completament al Barça, al seu joc ofensiu i de posició interminable, a frenar les virtuts del rival més que a potenciar les seves, el Madrid ha empatat i gràcies. Venint d'on es venia, aquell 5-0 i l'altre 5-0 (el de victòries del Barça de Guardiola sobre el Madrid en els últims tres anys), aquest empat sembla poc. Però és molt.

Perfecte. Vuit punts d'avantatge a la Lliga i un partit menys. Segur que no va ser el millor partit del Barça de l'any, però tot i així, amb el plantejament més fidel a si mateix de Mourinho de tota la temporada, al Santiago Bernabéu, els blaugranes acaben empatant i fent un altre pas cap a la consecució del títol que realment acredita qui és el millor i qui no ho és tant.