elPeriódico.cat

El vestidor és diminut. Fosc, angost es podria dir, amb bancs de fusta desordenats. Una pissarra, ja gastada pel pas del temps, encara està penjada al costat del lavabo i un mirall. Aquí, en aquest recinte de Premià, Pep Guardiola va iniciar la carrera d'entrenador. Fa quatre anys i mig. Amb un 0-0. Aquell 2 de setembre del 2007, en un anònim camp de Tercera Divisió, va emprendre una ruta que el va dur ahir al vespre a desfilar per l'alfombra vermella de Zuric, convertit en el millor entrenador del món. Sense cap discussió, superant llegendes vivents com Sir Alex Ferguson i tècnics de renom com José Mourinho.

Imatge de la banqueta de l'equip visitant del camp del Premià, la primera en què es va asseure (esquerra) Guardiola com a entrenador del Barça B. JORDI COTRINA

Imatge de la banqueta de l'equip visitant del camp del Premià, la primera en què es va asseure (esquerra) Guardiola com a entrenador del Barça B. JORDI COTRINA

Més informació

• «Jaume, aquest noi ha de ser entrenador del Barça»
• Només Pelé resisteix a la 'Pulga'
• Xavi, el soci perfecte
• Ferguson: «La filosofia del Barça és perfecta»
• Or per a tots

• Tags: Barça

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 10 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Guardiola anava aquell diumenge calorós de setembre amb texans i aquell ja habitual parell d'ampolles d'aigua, caminant amb pas ferm cap a aquella banqueta de fusta que es va habilitar al costat del fossat on se solien asseure els entrenadors al camp de Premià. Segur que li suaven les mans, un signe de nerviosisme característicament guardiolià. Sis files més amunt hi havia la seva família. La Cristina, la seva dona, la Maria i el Màrius, els seus fills. Encara no havia nascut la Valentina. A la grada hi havia amics íntims (Evarist Murtra era directiu), amics del dream team (Sergi, Busquets pare) i amics que, de forma circumstancial, eren caps (Txiki Begiristain exercia llavors de secretari tècnic), escortant el president Joan Laporta, acompanyat per Albert Perrín (responsable del futbol base) i Rafael Yuste, a més de José Ramón Alexanko (director del futbol base), Quique Costas i Joan Barbarà (exentrenadors del filial).

A baix, Guardiola, un parell d'ampolles d'aigua i Tito Vilanova a la seva dreta, mentre que Aureli Altimira, el preparador físic, estava assegut en aquell mateix banc de fusta. No va fer servir llibreta -Tito sí, però de forma discreta- ni va cridar com un boig, encara que es quedés, un altre cop, sense gaire veu per l'energia gastada en el seu primer partit. Hi havia molta gent a la grada (2.000 persones), una llotja plena i un equip de nens, reclutats de diversos llocs tant del planter com d'altres punts d'Espanya, per ascendir a Segona B. Fins i tot als balcons dels pisos del davant treia el cap la gent de Premià per veure el debut d'un símbol que tornava al Bar-

ça després d'haver sortit com a jugador set anys enrere en circumstàncies poc agradables.

Va tornar al futbol, i a Tercera Divisió, per traçar una ruta que el va guiar al cor d'Europa acompanyat pels amics de sempre (Tito, Altimira, Torrent, Planchart, Txiki, Laporta, Perrín...,) i el 4-3-3 que va usar a Premià com a fanàtica bandera.

Vegeu el vídeo d'aquest reportatge a http://www.e-periodico.cat