elPeriódico.cat

Emilio Pérez de Rozas Periodista

Fa la sensació que aquest Reial Madrid, tan irrespectuós fora com dins del camp, tan cercabregues, tan buscaexcuses, no pensa canviar d'actitud mentre el governi José Mourinho, i el totpoderós Florentino Pérez, que deu haver fet alguna cosa, crec, per transformar un club senyor en una entitat de barriada, segueixi creient que és el dit de Mou qui marca el camí.

Els blancs, insisteixo, de la mà del tècnic portuguès, van perdre, de nou, dimecres passat una oportunitat d'or per recuperar aquell senyoriu que, diuen, sempre han presumit defensar. Van fer un enorme partit, la seva aposta va ser, ¡per fi!, digna d'elogi i van caure amb les botes posades. Podrien haver abandonat el Camp Nou amb el cap ben alt però, de nou, víctimes d'aquesta crispació que Mou ha instal·lat en tot el que es relaciona amb el club blanc, van tornar a quedar com uns lletjos perdedors.

No només Iker Casillas, model en tot per als blancs, la selecció, el futbol espanyol i bona part de la societat espanyola, va enviar a mamar l'àrbitre i li va demanar que se n'anés de festa amb els blaugranes, potser sense recordar que, uns segons abans del descans, el seu company Lass va haver de ser expulsat per doble groga. Sinó que n'hi va haver més, molt més.

Mourinho, en pla murri, xantatgista, xulo, se'n va anar al pàrquing intern del Camp Nou i, recolzat com un pistoler al cotxe de l'àrbitre, el va esperar per dir-li de tot i dipositar sobre la seva persona tota la seva frustració per una nova rebolcada davant els blaugranes. Mou, que feia uns minuts havia abandonat la roda de premsa escudant-se en els seus jugadors (“he sentit que deien que aquí és impossible guanyar”), va tornar a quedar impune, Teixeira no es va atrevir a fer cap afegit a l'acta, com era la seva obligació, per no complicar-se la vida. O alguna cosa més que la vida.

Les disculpes de Casillas

I mentre el totpoderós president del Reial Madrid guardava silenci, com va fer quan Pepe va trepitjar Messi, com va fer quan Mou va agredir Tito Vilanova, reapareix Eladio Paramés, en nòmina de Mourinho --que és com estar en nòmina del Reial Madrid, ja que Mou és el nou amo blanc--, i insulta Alves i elogia, xuleja, es vanagloria de les paraules de Mourinho pel col·legiat de l'últim clàssic.

Tot perquè han tornat a ser eliminats pel Barça. Tot perquè li han de donar la culpa a algú. Tot perquè Mou va tornar a ser un covard al Bernabéu. Va ser aquí on va començar a perdre, a ser eliminat. Tot perquè, encara que ho intenten, el canvi de cicle no arriba. Tot perquè el dia que juguen més bé que mai, perden com sempre. Tot perquè l'insult i les males formes s'han convertit ja en l'hàbitat en què es mou el Madrid. I res ni ningú sembla voler posar fre a aquest disbarat, que no té res a veure amb el futbol, ni amb l'esport.

Simplement estem parlant de mala educació, de grolleria, de no saber perdre, de no tenir estil, d'haver perdut l'estil, de creure que, en la vida, val s'hi tot. Això sí, Casillas, cosa que no va fer Pepe, que no va pensar Florentino, que ni va meditar Mou, que ni li passa pel cap al tal Paramés, va demanar disculpes immediatament. Perquè és un senyor. Ell, sí.