El Periódico

Un Barça inestable i fràgil

Amb poc, a l'equip de Luis Enrique li fan molt de mal al darrere i, tot i generar prou futbol, paga la falta d'efectivitat del trident

Un Barça inestable i fràgil

Albert Gea

MARCOS LÓPEZ / BARCELONA BARCELONA

Dimarts, 10 de gener del 2017 - 18:33 CET

Amb poc, al Barça li fan molt de mal. Amb molt, el Barça fa, no obstant, poc mal. Així està l’equip de Luis Enrique en aquest convuls inici del 2017, fràgil i inestable. Fràgil perquè els rivals no necessiten gaire joc, més aviat esperar els errors blaugranes, per perforar la porteria d’un transparent Ter Stegen. Res a retreure-li al porter alemany, titular indiscutible a la Lliga i ara també a la Copa, en els últims gols encaixats, però tampoc se li recorda una parada salvadora, d’aquelles que guanyen partits o donen punts decisius.

Però el problema del Barça, un equip dissenyat per al trident, és que no té ara mateix el salvavides que li donaven les tres estrelles. Només Messi està a l’altura de Messi perquè Suárez no ha tornat lúcid en la rematada de les vacances i Neymar, malgrat la seva més que evident millora en el joc, segueix enemistat amb el gol. Un allunyament preocupant, perquè són gairebé tres mesos sense veure el brasiler celebrant una diana. I amb la inspiració de Leo, que ha marcat els dos últims gols, tots dos de falta directa, no n’hi ha prou.

MILLORA EN EL FUTBOL

«¿Què passa?», li van preguntar a Luis Enrique per buscar arguments en un Barça que juga millor del que indiquen les dues últimes ensopegades (derrota a San Mamés i empat a Vila-real). «¿Què passa? Sí, tinc l’explicació. I és un tòpic en tota la regla», li va dir el tècnic en to còmplice a Xavi Campos, el periodista de Catalunya Ràdio, instant-lo a compartir aquell tòpic. «El futbol és així, és un esport meravellós», va confessar Luis Enrique, assumint, això sí, que l’equip està obligat a ser «més efectiu i precís en els últims metres». Al darrere, el Barça rep un càstig cruel cada vegada que perd una pilota, per més lluny que estigui de Ter Stegen (l’error d’Iniesta va acabar sent el gol d’Aduriz i el de Digne va ser l’origen del gol de Sansone), mentre en l’atac no té la contundència d’abans. 

A aquestes altures de Lliga, els números ofensius són similars als de la passada temporada. El Barça ha marcat 42 gols en 17 jornades, mentre que en sumava 40 la temporada passada (15-16) i 41 en el primer curs amb Luis Enrique. El problema és que la xifra de gols encaixats s’ha doblat: dels 8 de la primera temporada als 17 actuals, un gol per partit.

«JOC D'ERRORS»

Els rivals no necessiten, a més a més, elaborar gaire el joc, perquè la inestabilitat del Barcelona els obre el camí. Pèrdues en la construcció i fins i tot serveis de banda a favor (com el de Jordi Alba a San Mamés) s’acaben convertint en gols en contra. «Aquest és un joc d’errors. A vegades, s’emporta el premi l’equip que ha tingut el pes més baix», va explicar Luis Enrique, a qui se’l veu, això sí, optimista per la substancial millora que ha detectat en el futbol del seu equip, penalitzat en excés i no només pels errors individuals. A la Lliga, sense anar més lluny, ha sigut incapaç de mantenir la porteria a zero durant dos partits consecutius. Abans, rebre un gol no era un drama per al Barça, acostumat a viure de l’abundància que emanava del trident.

Ara aquesta fragilitat defensiva fusionada amb la inusual falta de contundència forma el que Luis Enrique considera «una dinàmica tonta».