El Periódico

Entradas MOUSTACHE

EL PERILL DEL RIVAL BLAUGRANA

Inui, l'exòtic somriure de l'Eibar

El futbolista japonès amortitza el seu cost rècord amb desimboltura futbolística i personal tot i la seva complexa adaptació

Inui, l'exòtic somriure de l'Eibar

EFE / JUAN HERRERO

 

IGOR SANTAMARÍA / BILBAO

Dissabte, 5 de març del 2016 - 18:21 CET

“El japonès és un crac: no fa ni diu res, només riu. ¿Si juga bé? ¡És clar! L'Eibar únicament fitxa cracs”, comenta amb sorna Keko, company de Takashi Inui (Ōmihachiman, Prefectura de Shiga, Japó, 4 de juny de 1988), àlies ‘Unai’ per a l'afició armera per allò de la dicció, el fitxatge més car en la història del club d'Ipurua, procedent de l'Eintracht per 300.000 euros, fins que el gener passat es va firmar per 2 milions Kike García des del Middlesbrough, si bé aquest es passarà el curs en blanc perquè es va formalitzar la seva inscripció de forma rocambolesca un minut fora de termini.

El nipó, el vuitè 'samurai’ que disfruta de la Lliga després de Zaiden, Shöji Jö, Nishizawa, Okubo, Nakamura, Ienaga i Havenaar –que només es van mantenir dos anys a Espanya–, de seguida va plantejar els primers interrogants pel seu origen i desemborsament i per l'expectació. De fet, el míster, José Luis Mendilibar, no en sabia res d'ell més enllà de la recomanació que li va fer el seu ajudant, Iñaki Bea, que havia jugat a Alemanya, i del vistiplau del director esportiu, Fran Garagarza, que sí que disposava d'informes de 'Taka’.

TRADUCTOR PERSONAL

El preu no era 'peccata minuta' quan un any abans s'havia pagat cinc vegades menys per Dani Nieto, però els dubtes residien en la seva aclimatació, donat que el noi només parlava japonès i alemany i se li va haver de buscar un traductor, Atsu, un entrenador del futbol japonès a qui les coses de la vida el van portar a Euskadi temps enrere.

Inui es recorda amb la pilota entre els peus amb sis anys, al Saison FC natal, on va estar fins que va avançar en els seus estudis i el 2004 es va matricular al Shiga Yasu High School, es va inscriure a l'equip de l'institut i va guanyar el trofeu de l'All Japan High School Soccer Tournament (una competició organitzada anualment per l'Associació Japonesa de Futbol i la televisió pública nipona). Allà, gràcies a la desimboltura amb la pilota, la velocitat i el 'dribling' per les bandes, va aconseguir un dels seus primers èxits com a professional: la convocatòria el 2006 amb la Japan U23, un dels combinats juvenils nacionals que reuneix els millors futbolistes del país d'entre 18 i 23 anys.

BOCHUM, PRIMER DESTÍ A EUROPA

La seva carrera va emergir com una illa volcànica recalant al llorejat Yokohama Marinos amb 19 anys, on no va triomfar i va haver de fer un pas enrere, al Cerezo Osaka de Segona Divisió, on es va erigir en l'artífex de l'ascens gràcies als seus 21 gols en 47 partits. Salt de qualitat que el va conduir a la selecció absoluta, amb la qual va debutar a la Copa Asiàtica davant Iemen.

Decidit a fer les maletes rumb al continent europeu com van fer Kagawa (Manchester United), Nagamoto (Inter de Milà), Miyaichi (Arsenal) o Usami (Bayern Munic), entre altres, després de quatre temporades al conjunt d'Osaka va ser traspassat al Bochum de la Segona alemanya per 500.000 euros, i del conjunt del nord de Westfàlia al Frankfurt per 1,4 milions. Verticalitat, desbordament i assistències van ser les qualitats que van provocar que Bea se'n quedés enamorat després d'uns quants viatges.

LLUNY DE LA SEVA FAMÍLIA

“És un xaval molt llest, ho agafa tot a la primera”, es felicita Mendilibar. El club li va buscar un pis cèntric a Eibar, ple de paperets on apunta tot el que ha d'aprendre i on resideix sol, ja que tant la seva dona com el seu fill Koki viuen al Japó, perquè volen educar allà el seu fill, encara que el visiten cada mes i mig.

Mentrestant, cura la seva enyorança degustant menjar del seu país, ja que ha contractat un cuiner japonès, si bé el temps lliure el dedica a disfrutar dels plaers gastronòmics bascos, navegar per internet i estudiar el castellà. Per descomptat, s'ha fet estimar al vestidor. “Li dius, 'Taka', que tonto que ets, i se'n riu”, apunten. També al carrer, on agraeix la proximitat que no sentia entre la rigidesa germànica.

INIESTA, L'ÍDOL

Al camp, Inui, que té com a ídol Iniesta i que en la primera volta va admetre haver vist el Camp Nou “només per televisió”, va anar guanyant protagonisme progressivament fins a avançar Saúl Berjón en la lluita per ocupar l'extrem esquerre, mentre a la grada l'afició ja el té en un pedestal, tan gran com la notable atracció mediàtica al seu país. Cada vegada són més els mitjans japonesos que s'acrediten per als partits a Ipurua. “No el vam fitxar per fer màrqueting, sinó perquè és un bon futbolista, però ens va molt bé aquesta projecció internacional”, reconeix el president, Álex Aranzabal. Eibar llueix un exòtic somriure.

TEMES

El futbolista portugués se refirió brvemente al final del Real Madrid - Borussia