El Periódico

Un punt d'impotència del Barça davant el Vila-real

Un golàs de Messi atenua una altra ensopegada dels blaugranes, que sumen el seu segon partit de l'any sense guanyar i cauen al tercer lloc

Un punt d'impotència del Barça davant el Vila-real

MIGUEL LORENZO

Joan Domènech Joan Domènech VILA-REAL

Diumenge, 8 de gener del 2017 - 23:16 CET

C om en els vells temps, reclamant penals no xiulats, lamentant-se de les ocasions perdudes i plorant per la mala sort per un xut al pal. Jugant a la desesperada, sense cap, amb el central (Piqué) de davanter centre i amb un altre davanter centre de 30 milions a la banqueta (Alcácer). Així va acabar el Barça a Vila-Real. Emportant-se’n un punt que val poc. O res. Molt menys que el de l’any passat. Llavors n’hi sobraven.
 

Aquell 2-2 va obrir una mala ratxa a la qual van seguir tres derrotes que van posar en perill la Lliga. Ahir el Barça es va presentar amb tantes ensopegades acumulades que l’1-1 d’ahir no va fer sinó soscavar les cada vegada més febles esperances blaugranes de revalidar el títol.

EL GENI, UNA ALTRA VEGADA

Hauria pogut ser pitjor, com hauria pogut ser pitjor el resultat de Bilbao, si no hagués sigut no ser per Messi. Una deïat impagable, un geni inhumà pels títols que ha donat i pels títols que ha evitat que es perdessin pel camí. Va marcar a San Mamés per conservar les esperances a la Copa i va marcar a Vila-Real per impedir, o endarrerir, el comiat anticipat de la Lliga.
 

Malament ha començat l’any el campió de tot, amb dos partits sense guanyar, el que no s’havia vist mai en l’era Luis Enrique, que va brandar els títols conquistats per recalcar el fet anecdòtic de la negativa estrena del seu equip en els tres anys. Amb una llosa a sobre de cinc punts de distància del Madrid (i un partit més jugat) va marxar de l’Estadi de la Ceràmica, col·laborant a acolorir la inauguració davant Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional, que va acumular més motius per defensar l’ajuda del videoarbitratge per pal·liar (o evitar) errors arbitrals. No pas injustícies, perquè el Barça es va merèixer tant com el Vila-real quedar-se amb un punt.
 

Amb tres novetats respecte a la Copa va reiniciar el Barça la Lliga (van entrar Mascherano, Digne i André Gomes per Umtiti, Alba i Rakitic), i es va trobar un altre rival igual d’exigent però molt diferent: l’Athletic va anar a buscar-lo fins a casa seva i el Vila-real, en canvi, el va esperar al carrer que sortís. Una diferència tan substancial com que a Iniesta el vigili Raúl García o Dos Santos. El capità va quedar anul·lat a Bilbao i ahir a la nit es va desplegar com ell sap. Messi se li va acostar i entre tots dos van canviar la cara a l’equip. I una mica el resultat.

ELS PITJORS CAMPS

Dos dels pitjors camps esperaven el Barça en la tornada de les vacances, per més que hagués encadenat 14 partits sense perdre davant el Vila-real (ja en són 15) i Escribá, l’entrenador dels grocs, no hauria vençut mai els blaugranes. Tampoc ho va aconseguir per culpa d’un rabiós xut a l’escaire de Messi, un dels pocs que no està traient-se la mandra del retorn de les vacances.
 

La bona pinta del Barça, a diferència de l’angoixa que va insinuar a San Mamés, es va detectar des d’un principi. Va dominar el joc (el rival l’hi va permetre) i va poder crear oportunitats, encara que Sansone i Dos Santos van obligar Ter Stegen a tacar-se. Amb només dos o tres combinacions verticals, es presentava el Vila-real als nassos de l’alemany, i, en canvi, l’afanyós treball blaugrana no va obtenir recompensa.
 

Els senyals que va emetre l’equip van ser positius en la mesura en què els seus millors homes es van involucrar en el joc. Si Messi hi intervé, si Iniesta es mou amb la pilota, si Neymar rep la pilota amb espais, es veu el Barça més reconeixible, encara que altres jugadors estiguin en esglaons inferiors. Com Digne i Gomes, encara en fase d’aprenentatge d’una cosa més complicada del que van conèixer com a futbol. Mesurar temps, espai i velocitat no ha sigut mai fàcil, per més que hi hagi una fórmula per calcular-ho.

CULPA COL·LECTIVA

Digne va fallar la passada que va originar el gol de Sansone, però ningú estava al seu lloc i ningú va oposar l’agressivitat necessària per avortar aquell contraatac. Un exemple perfecte de la responsabilitat compartida del futbol. Messi va exposar un altre exemple d’una tesi igual de sòlida: a vegades n’hi ha prou amb el talent.
   

Si ja era difícil fer un gol al Vila-real –el menys batut de la Lliga–, fer-n’hi dos en mitja hora complicava el panorama. L’empat només servia d’alleujament efímer. Luis Enrique va adoptar una mesura dràstica: va retirar un defensa (Digne) per introduir un davanter (Arda) i va llançar el seu equip a jugar sense xarxa, desesperat al veure que la temporada se li escapa de les mans.

Vila-real: Asenjo (8); Mario (7), Musacchio (7), V. Ruiz (6), J. Costa (6); Dos Santos (5), Trigueros (6), Bruno (7), Soriano (7); Sansone (8), Pato (7).

Tècnic: Fran Escribá (7).

Canvis: Castillejo (sq) per Pato (m. 75); Rodrigo (sq) per Soriano (m. 82); Álvaro (sq) per Musacchio (m. 86).

Barcelona: Ter Stegen (6); Sergi Roberto (6), Piqué (6), Mascherano (5), Digne (5); André Gomes (5), Busquets (6), Iniesta (7); Messi (7), Suárez (5), Neymar (7).

Tècnic: Luis Enriqu (5).

Canvis: Denis (5) per André Gomes (m. 67); Arda Turan (5) per Digne (m. 70).

Gols: 1-0 (m. 49), Sansone culmina un contraatac amb un xut creuat; 1-1 (m. 90), Messi clava una falta a l'escaire.

Àrbitre: Iglesias Villanueva (4), gallec.

Targetes grogues: J. Costa (m. 69 i 91), Sansone (m. 77), Piqué (m. 82), S. Roberto (m. 87).

Vermella: J. Costa (m. 91).

Camp: Estadi de la Ceràmica.

Espectadors: 22.893.

Tras completar la primera vuelta en Ipurúa, pasamos examen a los 23 jugadores del FC Barcelona