elPeriódico.com

Un nen, amb cara de porcellana,cames fràgils i futbol de seda, fill del dream team «els meus ídols eren Guardiola i Laudrup», va confessar, va abandonar ahir el Camp Nou més tard que cap altre jugador. Amb una samarreta sota el braç. La seva. «Una miqueta cansat, sí que ho estic», va dir amb aquella veu angelical que caracteritza Andrés Iniesta, un noi de 18 anys nascut a Fuentealbilla, un minúscul poble manxec situat a 44 quilòmetres d'Albacete. Tot just 1.856 habitants i entre ells Andresín, fill de José Antonio i María, germà de Maribel (16 anys), que intenta treure's el carnet de conduir - encara estudia la teòrica- per moure's per Barcelona, la ciutat que va enamorar ahir.

Fill de Van Gaal.

Per començar ja ha canviat el cor de Fuentealbilla. Abans eren madridistes,ara són culers. No només això. El nen també ha fet seure Riquelme, el mimat de l'afició. Bé, en realitat, va ser obra de Van Gaal, que, un cop més, va demostrar que no pot veure ni en pintura l'argentí. I perquè no n'hi hagi dubtes, ni tan sols el va fer escalfar. Se suporten i punt. Amb Andrés és diferent. És com si fos fill seu. «El míster m'ha dit que estigués tranquil i que sortís a disfrutar. I això és el que he fet», va dir el centrecampista, que tenia la preocupació, una vegada completat un espectacular debut al Camp Nou (ja havia jugat a Bruges i a Mallorca), de trobartemps per anar després al miniestadi a veure el filial contra el Castelló, que va acabar en empat (1-1).La seva, en canvi, va ser una excel.lent victòria. Tenia al davant el rival més difícil. I no era, és clar, el Recreativo. Jugava contra Riquelme. Jugava contra un futbolista a qui la gent i aplaudeix tot, fins i tot la intenció. Van Gaal, per descomptat, no pensa igual. I Andrés, el fill de José Antonio i María, que estaven asseguts a la grada amb molts veïns de Fuentealbilla, va guanyar de manera esplèndida. «¿Riquelme? No hi he pensat. Ha sigut una decisió del míster i jo havia de respondre a la seva confiança», va dir Iniesta com si ignorés la dimensió del desafiament. Malgrat la seva joventut, era molt conscient del repte i no es va espantar en cap moment.

Va agafar la pilota intentant imitar la senzillesa de Guardiola i la màgia de Laudrup i va crear una atmosfera única al Camp Nou. Hi va haver moments Iniesta certament meravellosos. El teva-meva amb Kluivert «és fàcil jugar amb aquests futbolistes», va dir com si no fos mèrit seu, la profunditat que va donar en una acció en què amb el seu cos de nap-buf  a protegir la pilota, va driblar en carrera dos defenses i va connectar amb Overmars. O la passada en profunditat que va permetre a Kluivert provocar el penal que va fallar després Xavi. Coses diferents d'un jove diferent, de futbol atrevit i ment veloç. És algú que alimentava llegendes abans fins i tot de trepitjar el Camp Nou. «Aquest ens retira a tu i a mi», li va dir Guardiola a Xavi el dia que van veure triomfar Andrés com a juvenil. «Heu tingut l'honor d'entrenar amb un dels millors jugadors que veureu a partir d'ara», va comentar una altra vaca sagrada quan un tímid Iniesta va trepitjar el vestidor. Ahir, 45.719 persones van assistir aun fet extraordinari perquè no tots els dies un nen fa seure Riquelme.