El Periódico

Venta anticipada Estopa en el Palau Sant Jordi 2015

LES CLAUS DE JOHAN CRUYFF

És l'hora dels suplents

El Barça entra en un moment de la temporada en què la banqueta juga un paper bàsic. I més en plantilles que són curtes.

Johan Cruyff

Dilluns, 10 de gener del 2011

Keita evita que la pilota surti a fora, dissabte a l'estadi de Riazor.

Els tècnics del Barça disfrutaran, i molt, al llarg de les pròximes setmanes. Es mouran, s'estan movent ja, en el seu escenari somiat: dos partits per setmana, plantilla curta i vius en totes les competicions. Per tant, toca gestionar la plantilla. Res de rebentar l'11 que tots tenen en ment. Els campionats, i més en plural, no es guanyen amb un equip titular. En aquest vestidor són pocs però són molt bons. Cadascun amb les seves virtuts. I a sobre tots estan en condicions. Ni un lesionat. Sempre hi ha el risc de lesió, però aquest disminueix amb les rotacions. És l'hora dels suplents. Dels menys habituals.

A mi em sembla, i crec que a Guardiola també, que aquesta és l'autèntica força d'una plantilla, que ha de ser curta si busques tensió i rendiment immediat.

Amb el calendari de Copa a la mà, ha estat fonamental el pas firmat a San Mamés. Ja has millorat una mica respecte a l'any passat, en què vas caure en la mateixa ronda davant el Sevilla i et vas quedar amb l'estranya sensació que te'n vas anar sense saber ben bé com ni per què. A anada i tornada, sempre pots caure eliminat, però hi ha moments, situacions, que et fan més fort si les tires endavant. I després d'un mal resultat a l'anada contra l'Athletic (0-0) -òbviament va ser pitjor l'1-2 contra el Sevilla- els titulars més algun suplent van sumar esforços perquè a Bilbao no es repetís la història.

Com més, millor

Aquest Barça, tal com està confeccionat, és per mirar cap a una competició global. Com més fronts oberts, millor. Com més partits hi hagi, millor. Més enllà del seu indiscutible talent, aquest grup -no pas equip- està parit per rendir al màxim si l'exigència del calendari també és màxima. I rendir al màxim no és ni córrer més, ni cansar-te més, ni utilitzar sempre els mateixos. Rendir al màxim, per mi, és gestionar efectius -ara dono descans a aquest, ara poso aquest altre- i aconseguir el més difícil encara: ser amo i senyor del tempo dels partits. Ara accelero, ara freno. Però sempre domino.

A Riazor, quatre xuts entre els pals, quatre gols. Màxima eficàcia, sí. Encara que soni a pecat, ¿per què s'hauria de xutar més? El partit estava igual de dominat amb 0-0 que amb 0-2 que amb 0-4. En un terreny de joc només hi ha una pilota. Si sempre la tens tu, ocupes bé els espais i la mous amb criteri i atenció, el rival acabarà avorrit, desesperat i esgotat. Res cansa més, físicament i mentalment, que córrer darrere una pilota que es veu però no es toca, i que quan la tens estàs tan lluny de Valdés, a tants metres de la porteria, que aquest acaba com a Riazor, tocant moltes més pilotes amb el peu que amb les mans. I la que li arriba a sobre amb cert perill, l'atura. Per als equips rivals, una altra dada desesperant.

Impecable l'últim gol de falta de Messi. Per mi, infinitament millor les aparicions puntuals i letals de l'argentí. Ens queda llunyíssim aquell Messi que s'escampava durant 30, 40, 60 metres a vegades per buscar el gol de Maradona a Mèxic o repetir el que ell mateix va inventar jugant contra el Getafe. Aquest jugador és ara mateix un portent pel que fa a la gestió de l'esforç propi en benefici del col·lectiu. Marca més o menys com abans i a la vegada fa possible que els altres marquin més. Aquest 2x1, golejador i assistent a la vegada, li estalvia esforços i multiplica la felicitat dels altres, començant per Villa i Pedro, i acabant per l'equip sencer.

La cita amb l'Arsenal

Segurament no tornarem a veure l'anomenat 11 titular-titular fins a mitjans del mes que ve contra l'Arsenal a la Champions. I si és així, el seu rendiment vindrà condicionat per aquest mes i mig de gestió pura i dura d'efectius que tenen Guardiola i tot el seu cos tècnic.

Copa desequilibrada

No és per res, però són 14 partits els que falten fins a la cita de Londres. Quatre de Copa per plantar-te ja a la final i 10 partits més de Lliga. I veient el que he vist aquest cap de setmana per la tele almenys podríem estalviar-nos-en alguns, per exemple, els de la tornada de la Copa. Meravellosos resums els que ens han arribat de la Copa anglesa. Sent com és a partit únic, camps plens, màxima emoció i alguna gran sorpresa. Això és la Copa, sí senyor.

El que es dóna a Anglaterra, que un Primera caigui contra un Segona o un Tercera, aquí és pràcticament impossible. El Segona o Tercera et planta cara, es deixa l'ànima a un partit, però a dos enfrontaments, a anada i tornada, el gran té un avantatge impossible de superar per al més petit.

Escriu el teu comentari

(màxim 500 caràcters)

Inicia sessió per enviar un comentari