Vaig conèixer la Susanna fent cua al Consolat General de la República Popular de la Xina a Barcelona. Ella volia un permís de residència i jo, un de turista. Ni l'un ni l'altre teníem gaire clar que ens els donessin. A ella ja li havia costat unes quantes visites i a mi, uns dies recol·lectant tota la informació.
marc serena
Informació publicada en la página 114 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 21 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Al final ens van estampar els visats als passaports i, al cap d'uns mesos, ens trobàvem a Xangai, prenent una copa en un dels seus bars preferits del barri francès. Ella, fent un descans de la feina que té en una empresa tèxtil i jo, de la meva volta al món.
«Demà és dissabte, ¡que bé!», va començar a dir. «¿Ah sí, per què?», la vaig interrogar. «Perquè pots visitar el mercat de pares i mares. És al·lucinant». ¿Com? ¿Un mercat de què? «Mira, cada dissabte hi ha moltes persones que vénen de tota la regió que es reuneixen a la plaça del Poble de Xangai. Allà, en un racó, veuràs tot de gent amb cartells escrits en xinès. Són les descripcions dels seus fills. Alguns hi inclouen fotos, però la majoria només les ensenyen si els ho demanen».
Em quedo planxat. No ho entenc. «La majoria de fills no ho saben, però és molt habitual que els matrimonis siguin arreglats. Com que només es pot tenir un fill, els pares volen assegurar-ho».
M'acomiado de la Susanna i em dirigeixo a la plaça en qüestió. Començo a donar voltes sense atrevir-me a preguntar a ningú. ¿Què podria dir? ¿Com explicaria on vaig? ¿Amb quin argument? Per un moment desconfio de la Susanna i penso que es tracta d'una broma. Sobretot al veure els gratacels del meu voltant, tan alts. Em sembla que sóc en una ciutat del futur i aquest mercat sembla provenir del passat.
Fins que topo amb una aglomeració d'homes i dones. Si la Susanna no m'hagués explicat que existien, podria haver passat de llarg, sense fixar-m'hi. Només els números que apareixen als textos em confirmen que és veritat. Són les edats, les mides, els ingressos, el pes… que apareixen en les completes descripcions que mostren aquests pares i mares.
Observo l'acció de reüll, com si realment no m'impressionés. Veig un pare que està ensenyant la foto d'una noia i un grup de gent al seu voltant que l'escolta. ¿És el seu pare o potser és un oncle? ¿O és un intermediari?
La gent s'ho pren seriosament i a mi em vénen ganes de riure i de plorar a la vegada. M'és difícil passar per allà com si realment no m'afectés. Per sort, sembla que ningú s'adona de la meva presència. Tots estan massa ocupats parlant de diners i dels seus negocis.
De sobte, se m'apareix un grupet de joves, l'únic fins ara. Sembla que també estiguin de visita. «¿Busques dona xinesa?», em pregunten sorpresos. És hora de tocar el dos.
El més llegit
16/05/2012 Gent
16/05/2012 Economia
16/05/2012 Política
16/05/2012 Política
16/05/2012 Economia
16/05/2012 Societat
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
