ENTREVISTA AMB L'Antropòleg expert en cultura inuit / al gra

Francesc Bailón: «El canvi climàtic facilitaria la independència de Groenlàndia»

CARME ESCALES
BARCELONA

Dilluns, 14 de juny del 2010

Dels 150.000 inuit que queden arreu del món, una tercera part viu a l'illa danesa de Groenlàndia. La resta es reparteix entre el Canadà, Alaska i Rússia. La cultura dels qui coneixem com a esquimals ha fascinat Francesc Bailón. Tant, que, ara aquest antropòleg guia viatges culturals a l'Àrtic. A punt d'emprendre la seva setena expedició a les zones més septentrionals del planeta, Bailón ofereix avui una conferència sobre l'evolució històrica i cultural dels qui habiten les zones més fredes del nostre planeta. ­

-¿Per què no en diu esquimals?
-Per ells és una paraula pejorativa. Els van dir així els indis del nord d'Amèrica, per qui eren nòmades que menjaven carn crua. Inuit significa ésser humà i així van decidir dir-se ells mateixos el 1977, en la primera Conferència Circumpolar Inuit (ICC), que és l'organització que els representa a nivell mundial.

-¿Què el va atraure dels inuit?
-La seva manera d'administrar justícia em va captivar. Em va caure a les mans un llibre de poesia primitiva, amb exemples dels seus duels cantats. Les dues persones enfrontades improvisaven cançons. Guanyava qui ho feia millor, encara que fos el culpable real. Em sembla un poble ric, i singular, amb una gran adaptabilitat i humilitat. Molt hospitalaris i amb un gran orgull de poble.

-¿Què en queda avui de la seva cultura?
-La seva llengua. Cada un dels actuals 19 grups d'inuit té els seus dialectes. La caça i la pesca els mantenen vinculats a la terra i, en certes àrees, com Groenlàndia, continuen utilitzant trineus estirats per gossos.

-¿Quan van començar a perdre elements de la seva identitat?
-Als segles XV i XVI, l'home blanc els va portar armes de foc, la religió i l'alcohol. Als anys 50, els corresponents governs els van desplaçar a ciutats pròximes al seu hàbitat, en teoria per millorar la seva sanitat i educació, però aquest contacte els va introduir malalties.

-¿Com pot modificar el canvi climàtic la vida dels inuit?
-Amb el desglaç, els vaixells podran travessar l'arxipèlag canadenc per passar d'Europa a l'Àsia per l'Àrtic, cosa que provocaria la fugida de la fauna marina, base de l'alimentació dels inuit. La contaminació i l'escalfament de l'aigua també fan migrar aquests animals. A més a més, les seves cases perillen, perquè la tundra que les sosté està sobre una capa de gel, que tendeix a desaparèixer. ­

-Si són tan adaptables, ¿podrien treure profit del desglaç?
-Per incongruent que sembli, en el cas de Groenlàndia, gran part de la seva independència podria arribar gràcies al canvi climàtic. El desglaç permetria explotar les seves reserves d'urani, gas i les de petroli, que segons els experts equivalen a la meitat de les de l'Aràbia Saudita. Així podrien prescindir del subsidi de Dinamarca, de qui són ara autonomia.

-¿Però la seva població ho vol?
-En el referèndum celebrat l'any passat, un 76% va dir que sí.

Marco Verratti ha enviado un mensaje claro al Barcelona, después de haber reafirmado su deseo de dejar el PSG