elPeriódico.com

De l'octubre del 2008 al desembre del 2009, un equip integrat per Óscar Martínez i la directora Marcela Zamora (salvadorencs), la documentalista israeliana Karen Shayo i els fotògrafs de Ruido Photo Edu Ponces, Toni Arnau i Eduardo Soteras van recórrer els camins dels indocumentats a Mèxic, com a part del projecte En el camino, que avui presenten en forma de llibre i de documental.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 21 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PRESENTACIÓ DE 'LOS MIGRANTES QUE NO IMPORTAN' I 'EN EL CAMINO'. La Virreina. La Rambla, 99. A les 19.00 hores.

-¿Com va començar aquest projecte?-Fa molts anys que treballo a Centreamèrica i formo part del projecte En el camino, que hem finançat, juntament amb el diari salvadorenc El Faro i l'organització catalana Ruido Photo.

-¿Què passa en aquella regió?-Una tragèdia que s'ha acabat convertint en una gran crisi humanitària. Mig milió de centreamericans travessen Mèxic per intentar arribar als Estats Units i pel camí pateixen vexacions i maltractaments, abusos sexuals, però sobretot, són víctimes d'assalts i segrestos perpetrats per autoritats corruptes i grups vinculats al narcotràfic.

-¿El narcotràfic agreuja la situació?

-Sí. L'entrada del crim organitzat va començar els anys 2007 i 2008, quan el grup dels Zetas (exmilitars d'alt rang) va començar a segrestar les persones que passen per Tabasco, Veracruz i Tamaulipas.

-¿Què roben als immigrants?-La majoria té família als EUA i tenen estalviats uns quants dòlars per recolzar els seus familiars o pagar un coiot (que s'encarrega de passar-los a la frontera). Així que els delinqüents, vinculats amb els coiots, els porten a cases de seguretat i truquen als familiars per demanar-los diners. És un gran negoci.

-¿Tant?-Recentment la Comissió Nacional de Drets Humans a Mèxic va publicar un informe amb testimonis de gairebé 10.000 persones a les quals han robat 25 milions de dòlars en un any.

-¿Per què no es fa res?-A diferència dels mexicans, que han sabut centrar els seus drets en l'ull públic, els centreamericans no han pogut fer-ho. Les autoritats també han ocultat aquesta salvatjada. No compten per a res. No hi ha sistemes de control, ni denúncies, perquè els salvadorencs, hondurenys i guatemalencs volen seguir passant als EUA.

-¿Per què no actuen les autoritats d'aquests països?-Tan sols al Salvador, el pressupost nacional és igual al que envien els ciutadans que viuen als EUA. Les autoritats formen part de la delinqüència. Els narcos són l'autoritat real i els que governen miren a una altra banda.

-Vostès van viure amb els indocumentats. ¿Què van descobrir?

-El grup més nombrós és el de les dones i el 80% de les que travessen la frontera són violades. S'assumeix com a part del peatge a pagar per anar a l'altre costat. Altres són obligades a prostituir-se.

-¿Quin és el seu objectiu?-Mirar d'entendre el que veig. Intentar que la migració sigui vista des del punt de vista humà.