elPeriódico.com

Queralt Prats va anar a Brighton per dedicar-se en cos i ànima a estudiar i arribar al més alt com a intèrpret de viola. Fins que un dia va canviar el rumb per dedicar-se a fer arribar la música a tothom, inclosos els que carreguen amb l'etiqueta de la discapacitat. La seva manera de fer-ho es pot veure a l'exposició Els sons visibles, amb imatges d'Ariadna Trias i textos de Màrius Serra.

CLAUDIO PERRONE

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 05 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

EXPOSICIÓ 'ELS SONS VISIBLES'.
Espai Jove La Fontana. Gran de Gràcia, 190.
Avui, 17.00 a 22.00 h.

-¿Com arriba un canvi tan radical d'objectius professionals?

-Durant el tercer any dels meus estudis superiors de música vaig començar a tenir molts dubtes socials i musicals. Per exemple, ¿per què al conservatori d'una ciutat com Brighton, amb un gran percentatge de població hindú, aquestes persones no existien?

-I aquesta desigualtat d'oportunitats, ¿a vostè com l'afectava?

-Vaig començar a percebre que la verdadera música no estava allà. I al mateix temps, jo assajava sense descans, buscant l'excel·lència, tancada en una institució, entre quatre parets¿ I em preguntava: ¿on és la música? ¿I els músics? ¿On són els turbants? ¿Qui té accés a la música?

-¿Hi va haver alguna situació concreta que provoqués el canvi?

-El clic es va produir quan vaig ser convidada a cor què vols durant una setmana a casa d'una amiga. Havia de pagar aquesta estada amb un concert a l'escola d'educació especial on ella treballava. Aquell dia vaig ser una intèrpret diferent. No vaig estar preocupada pels aspectes tècnics. Vaig trobar les respostes que estava buscant a partir de les emocions d'un públic ple de gratitud i plaer. ¡Un dels assistents fins i tot es va fer pipí del gust!

-¿Què ofereix el seu projecte actual Música a l'abast, que es reflecteix a l'exposició Els sons visibles?

-Pretenc fer participar de la música, a través d'experiències multisensorials, persones amb paràlisi cerebral, sordceguesa o discapacitat psíquica. Persegueixo la seva inclusió, desenvolupant el seu potencial creatiu a partir de les seves pròpies maneres d'experimentar i participar.

-¿Quin aprenentatge ha obtingut a partir del treball amb persones amb tantes discapacitats?

-De discapacitats en tenim tothom en certes coses. Fixem-nos en les capacitats. ¿Sap que existeixen corals de sords que s'expressen amb llengua de signes i que aquesta experiència, visualment, és espectacular? La verdadera discapacitat és deixar de tenir oportunitats.