elPeriódico.com

El cine jueu és abstracte, cosa que el converteix en difícil de definir, almenys així ho considera Daniela Rosenfeld, directora del 12è Festival de Cinema Jueu, que avui obre les portes a Barcelona. Per complicar-ho encara més, no ho fa amb una pel·lícula, sinó amb la presentació (Call. 19.30 h) d'En Bartfuss, l'Immortal, un llibre d'Aharon Appelfeld, a qui Philip Roth defineix com «un escriptor desplaçat, deportat, desposseït i desarrelat».

Fotograma de 'Gainsbourg, vida de un héroe', que es programa l'1 de juliol (21.00 hores) a la sala Maldà.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 32 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 30 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Els adjectius de Roth coincideixen amb els temes que aborda el cine jueu. «Ser jueu va més enllà d'una religió. N'hi ha de totes les procedències i colors, però tots comparteixen una cultura, una tradició», destaca Rosenfeld.

Per aquest motiu, la interculturalitat està present en la trama de la majoria de pel·lícules programades. La més destacada, sens dubte, és Gainsbourg, vida de un héroe, dirigida per Joann Sfar, autor de còmics de culte com El gato del rabino i La mazmorra. És un biopic sobre aquesta llegenda de la música francesa, que va tenir una vida intensa marcada pels escàndols.

Gainsbourg, igual que Appelfeld, va ser un renovador i un transgressor. Tampoc resulten gens dulcificades les seves relacions amb famoses com Brigitte Bardot i Jane Birkin.

També cal destacar Cinco días sin Nora, una comèdia agredolça de Mariana Chenillo, on ressalta l'actuació de Fernando Luján.