Alonso brinda amb llet després de les seves 500 Milles

Era el primer que es llevava i l'últim que se n'anava a dormir al càmping de pilots a l'interior del circuit d'Indianapolis, on la seva caravana marró es distingia de la resta pel logotip de Kimoa, la seva nova marca de roba, que dissenya juntament amb el seu amic Alberto, 'el Galle', i el seu mànager, Luis García Abad. Els seus dos preparadors, Fabrizio Borra i Edo Bendinelli, els que han estat amb ell des que va arribar a la F-1 el 2001, també el van acompanyar, i la seva nòvia, la model italiana Linda Morcelli, amb qui va compartir descapotable en la desfilada per la ciutat d'Indianapolis el dia abans.

Fernando Alonso se sentia l'home més feliç del món a Indy. Tothom el recolzava, tothom va patir la bogeria d'entrenaments, reunions, mítings, simulador… Tot contra el temps. Tothom es va desdoblar per acompanyar-lo en la roda d'interminables esdeveniments que caracteritza aquesta prova. Tothom se'n va anar esgotat camí d'Europa. També Zak Brown, el cap de McLaren, i els dos màxims responsables de premsa a l'equip, Mat Bishop i Silvia Hoffer. El cap de setmana del GP de Mònaco, la gran aposta de l'equip, estava a 8.000 quilòmetres, a Indiana, però no va poder ser. I davant tots ells, inclòs, és clar, l'equip del nord-americà Michael Andretti, que acabaria guanyant les 500 Milles de la mà del veterà pilot japonès Takuma Sato, Alonso va brindar amb un bric de llet, com fan els campions d'aquesta mítica i popular carrera, només de pujar al podi. "M'heu recolzat -els va dir al garatge d'Andretti- perquè fos jo qui begués la llet, doncs aquí porto aquest bric per celebrar-ho amb vosaltres. ¡Gràcies pel vostre suport!".

ARRIBAR FINS AL FINAL

"Òbviament, estic disgustat per no haver pogut acabar la carrera, perquè sempre que competeixes vols veure la bandera de quadros, però ha sigut una gran experiència en les dues últimes setmanes. Vaig venir aquí, bàsicament, a provar-me, a desafiar-me a mi mateix, perquè ja sé que puc ser tan ràpid com qualsevol en un F-1, però no sabia si ho podia ser a l'Indycar i és fantàstica aquesta sensació de competitivitat que tinc". Ningú en la història de les 500 Milles havia guanyat en un únic intent en aquesta carrera. Va vèncer, sí, Alexander Rossi, l'any passat, però després de diverses carreres aquesta temporada als ovals de l'Indy.

I Alonso anava camí d'això. Entre tots els moments màgics que ha viscut aquestes dues últimes setmanes, es queda amb la primera part de la carrera. "Va ser una sensació única passar per la torre a la volta 27 i veure el meu nom com a líder. Pensava que Zak Brown o algú de l'equip fes la foto per tenir-la a casa". El segon moment, gairebé constant, ha sigut l'acollida d'aquesta carrera. "Ha sigut una experiència increïble i vull donar les gràcies a la Indycar, a Indianapolis, als fans, perquè m'hi he sentit com a casa i m'he sentit molt orgullós de córrer aquí".

Alonso no s'equivocava al provar fortuna en aquesta edició, encara que no tingués gens d'experiència, encara que hagués de lluitar contra tot. Era l'any i l'equip, Andretti, que finalment va guanyar amb un altre pilot. "Felicitats a Sato, perquè, en totes les reunions del matí i de la tarda que hem tingut aquests dies, ell ha sigut una de les millors ajudes. Ve de la F-1 com jo i m'ha donat molts consells valuosos. En les últimes voltes estava realment donant-li suport i m'ha encantat que s'emportés la victòria".

SENSE FORTUNA EN MOMENTS CLAU

"Crec que Sato es va quedar amb el motor bo d'Honda, ja ho saps, ell és el japonès", li va dir en to de broma el seu company Helio Castroneves, segon ahir, a Alonso al trobar-se a la roda de premsa. Aquesta és la glòria de Sato, que durant bona part de la carrera viatjava lluny de les primeres posicions de la resta de l'equip encapçalat per Alonso. "M'he sentit molt competitiu i després hi ha hagut moments complicats, perquè Castroneves i alguns altres han sigut molt afortunats sense les banderes grogues. En una carrera sense problemes, Rossi, Hunter-Reay i jo ens hauríem escapat mitja volta. Però aquesta és la naturalesa d'aquesta carrera, tenir sort en determinats moments. I jo vaig tenir mala sort amb les banderes a vegades", va lamentar l'asturià.

Tot i així, i malgrat l'embolic de banderes grogues, neutralitzacions i rellançaments de carrera que van deixar Alonso novè, però en el grup del capdavant, l'asturià tenia el convenciment que podia guanyar. "Vaig entrar a les últimes voltes i sabia que seria intens, i llavors vaig conservar les gomes en els dos primers girs per disposar dels millors pneumàtics a les set últimes voltes, quan es decideix la carrera entre els primers. Crec que tenia alguna cosa a la butxaca guardada abans que es trenqués el motor". La d'ell va ser la decepció de tothom al seu entorn, al seu equip, començant pel cap de McLaren F-1, Zak Brawn: "Estic destrossat per Fernando. Es mereixia guanyar. Tenia moltes possibilitats quan es va trencar el motor".

GRAN CARRERA D'ORIOL SERVIÀ

S'ha quedat amb la satisfacció de ser tan competitiu com el millor en el primer intent, però amb les ganes de revenja. "M'agradaria tornar. Si torno aquí no serà tot nou, com les resortides o els 'pit stops' i aquesta mena de coses i l'adaptació serà més ràpida. Ja veurem si torno els anys vinents, perquè el desafiament segueix pendent, al no haver-ho aconseguit. "No he guanyat, però igualment vull beure una mica de llet", va dir fent broma i brindant amb un bric de llet. "Vull agrair a tota la premsa per aquestes dues setmanes, he disfrutat molt".

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

Oriol Servià també equipava motor Honda, també es veia guanyant la prova, però quan rodava quart a falta de 20 voltes es va tocar amb Davidson i va acabar fora. "Al sortir del revolt quatre normalment agafava per fora i el de fora en lloc de deixar-me espai m'ha anat tancant i no he pogut fer res", va explicar el gironí. "Era una de les carreres en què et notes bé, que pots guanyar. Hem anat canviant el cotxe i al final tant el cotxe com jo anàvem com una seda".

I com Alonso, creu que encara s'escriurà el seu nom al trofeu. "Guanyaré aquesta carrera. Perquè m'agrada i perquè crec que ho puc fer. M'ha faltat poc". En qualsevol cas s'alegra per Sato. "És molt bo, gairebé la guanya fa 3 o 4 anys. Tenen bons cotxes, és molt simpàtic i me n'alegro per ell".