Ecclestone, el rei sense corona

Fa poc més de metre i mig, no arriba als 50 quilos i fa temps que va entrar en el club dels octogenaris, però Bernie Ecclestone, amb una fortuna calculada de 4.000 milions d’euros, mai portava escorta ni seguretat. Sis anys enrere el van atracar a Londres, li van donar un gran cop de puny a la cara i li van deixar un ull de vellut. ¿Saben què va fer? Va protagonitzar una campanya de publicitat amb la seva cara feta un mapa per a una luxosa marca de rellotges: «El que són capaços de fer per un Hublot», va ser l’eslògan.

Així és Bernie, també conegut com a Tiet Bernie, Míster E o el Suprem. Vigila fins a l’últim detall dels seus negocis i tanca personalment els contractes per petits que siguin. Sol parlar baixet.

JUBILACIÓ DAURADA

«No m’agrada que els altres pensin que soc llest. Això fa que vagin amb més compte i no m’afavoreix. El que m’interessa és comprar a gent que es creu llesta i vendre a gent que no és tan llesta com es creu», ha dit en alguna ocasió. «No m’agraden els contractes. Vull mirar algú als ulls i segellar els acords amb una encaixada de mans», acostuma a explicar amb contundència.

Tothom a la F-1 li tenia por fins que els nous accionistes de Liberty Media li han preparat una jubilació daurada com a president honorífic. Tot i així, ningú voldrà trair-lo… «Soc molt bon amic i un enemic molt, però que molt, fotut. Si me la fas, tard o d’hora me la pagaràs. O potser no me la pagaràs perquè t’enviaré uns paios perquè et donin una pallissa o t’esquarterin», diu sense immutar-se.

L’entorn d’aquest esport es pregunta com Chase Carey, el nou home fort, podrà controlar una canilla de llops com els directors d’equip, incansables a l’hora de demanar més diners i poder. Ecclestone els mantenia a ratlla. «Quan Flavio (Briatore, excap de Benetton i Renault) em va clavar el ganivet per l’esquena, ho va fer desplegant tots els seus encants i dient-me: ‘t’anirà bé sagnar una mica’. En canvi, quan Ron Dennis (ex de McLaren) t’apunyala vol que sàpigues que el que mana és ell i que t’acaba d’assassinar. No creguis els que diuen que són honrats».

FRACASSOS ALS EUA

Va ser Ecclestone qui va salvar la F-1 de la fallida a finals dels anys 70, qui la va fer gran amb els drets de TV i un calendari tancat del qual moltes ciutats volen formar part. Ecclestone les ha fet sagnar, especialment a les economies emergents d’orient, mentre que el mercat dels EUA se li ha resistit més del que hauria volgut. «Som massa sofisticats per al públic nord-americà».

A Bernie l’apassiona el motor i els diners («sense benefici no hi ha diversió»), gairebé des que va néixer el 1930 a Ipswich. Fill d’un humil pescador, va deixar l’escola pública als 16 anys per començar a comprar i vendre motos usades. Així va aplegar les seves primeres lliures per competir a la F-3 un parell d’anys després amb cotxes de 500cc en els circuits més pròxims a la seva residència.

PILOT FRUSTRAT

Després de la Segona Guerra Mundial havia fundat la companyia Compton&Ecclestone, dedicada a vendre cotxes i motocicletes i, el 1957, va fer la seva gran aposta: comprar el seu primer equip de F-1. Va adquirir l’escuderia Connaught al mateix temps que va començar a desenvolupar la seva faceta de mànager, posant-se al servei del pilot britànic Stuart Lewis-Evans, que militava a les seves files.

Un any després, a Bernie li va fer il·lusió provar sort, i va tornar a enfundar-se la granota i posar-se als comandaments d’un dels seus cotxes al Gran Premi de Mònaco del 1958, però no va aconseguir classificar-se.

Així que va seguir amb la seva faceta de representació de pilots fins a la mort, el 1970, de Jochen Rindt, l’únic campió a títol pòstum d’aquest esport. «Quan un pilot es mata a la pista, almenys ha sigut fent el que més estimava a la vida i això no em sembla depriment en absolut», va dir Bernie en alguna ocasió.

 

Una altra de les seves cèlebres frases és que «és millor cuidar la gent quan és viva, que preocupar-se per ells després de morts. No crec en el més enllà ni res d’això. Quan mori no vull un seguici fúnebre. Com més barat surti, més content estaré».FRASES CÈLEBRES

Un dels rumors que corre per la Gran Bretanya és que Ecclestone va obtenir una bona part d’ingressos per comprar la seva primera escuderia com a verdader cervell de l’atracament al tren de Glasgow el 1964.

DIVORCI MILIONARI

«¿Per què havia de voler robar un tren que només portava un milió de lliures. Si amb això no en tinc ni per pagar un pilot. Encara que suposo que tampoc fa mal a ningú que la gent es cregui aquestes històries», va dir després.

No, potser no en tenia per pagar a dos pilots, i encara menys per fer front als 600 milions d’euros que li va costar el seu divorci de Slavica Radic. «Ara, quan em desperto i resulta que està plovent, ningú me’n dona la culpa», va dir alleujat després de la separació de la croata, amb qui té dues filles. Una llàstima, la veritat, perquè resultaven una parella entretinguda, fins i tot en certa manera còmica, ella d'1,80 sobre uns talons de 14 centímetres, i ell, d'1,60, amb el seu cap a l’altura de la panxa de la seva dona.

CASAMENT IMPROVISAT

La va veure per primera vegada el setembre de 1982. En aquell moment, Slavica era una aventura de Nelson Piquet i model de Fila. Tenia 23 anys i un atreviment poc comú. Ecclestone li va ordenar que abandonés el pit-lane.

«Com t’acostis, et pego una puntada de peu», li va respondre la dona. Ecclestone tenia 51 anys i va caure embruixat per aquella croata divertida, dominant, freda, llenguda i sexi, perquè Bernie la trobava sexi. El 1984, es va quedar embarassada i el casament no es va fer esperar. «Casar-se és com anar a la presó, no és res que emocioni», solia repetir sovint.

La cerimònia civil, celebrada a la Chelsea Register Office, es va mantenir en el màxim dels secrets. El padrí va ser Max Mosley, el fill del president del partit nazi a la Gran Bretanya, excompany d’Ecclestone a Brabham, i l’home, que com a president de la FIA, li va cedir per 100 anys els drets de la F-1.

MÀGIA EN ELS NEGOCIS

Quan Ecclestone va contraure matrimoni, ja era el gran patró de la F-1. Va comprar l’escuderia Brabham, i d’aquesta manera va guanyar un lloc en la taula de decisió de la F-1. Va tenir la visió per adonar-se que la categoria podia guanyar molt més diners. Per això va convèncer les escuderies que havien de canviar la forma de vendre els seus drets: en lloc de per carrera, Ecclestone va proposar vendre-les com un paquet.

Ja amb poder, va fundar l’empresa Formula One Promotions and Administration (després, va canviar de nom diverses vegades), que, el 1979, va adquirir els drets comercials de la F-1. Ho va fer mentre era gerent de la FOCA, l’organització que reunia totes les escuderies; va firmar un contracte des dels dos costats de la negociació. El 2005, va aconseguir l’acord amb Mosley amb el qual va adquirir els drets dels següents 100 anys per 360 milions de dòlars.

L’idil·li entre Mosley i Ecclestone es va fracturar el 2008, quan la FIA va donar entrada a tres nous equips sense el beneplàcit de Bernie i, fins i tot, va amenaçar amb un campionat paral·lel. Setmanes després, un tabloide anglès va publicar uns vídeos de Mosley en una orgia sadomasoquista amb prostitutes disfressades amb uniformes que recordaven el de les SS nazis en un apartament de Londres. Les crítiques i censures dels equips i alguns promotors a Mosley van afavorir que no es presentés a la reelecció. La sensació que Ecclestone estava darrere de l’orgia i la gravació clandestina va planar sobre el Gran Circ durant mesos. I mai es va desmentir.

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

Ecclestone sempre ha controlat la FIA i els equips, però els mercats se la van jugar. A principis del 2000, va enfrontar diverses demandes de monopoli de part d’empreses que volien entrar en el negoci. Va haver de dividir capitals, que van quedar sota el paraigua de Formula One Group, i va sortir a cotitzar en borsa a través del fons d’inversió SLEC. Diversos fons com Bayerische Landesbank, J.P. Morgan Chase i Lehman Brothers s’hi van interessar, van comprar i després van avançar per aconseguir el control de les accions i acabar amb el seu domini. Després d’un munt d’embolics i després de descobrir-se un xantatge que havia fet, va acceptar pagar 100 milions d’euros d’indemnització i tornar les accions, les mateixes que va comprar Liberty Media, el grup americà que aquesta setmana va jubilar Ecclestone, fent-lo president d’honor.

«No sé què vol dir aquest càrrec, però crec que m’han fet fora», diu mentre passeja amb Fabiana Flossi, amb qui es va casar fa tres anys, també molt alta, i 46 anys més jove. Una banda de delinqüents brasilers van segrestar, fa uns mesos, la mare de Fabiana i van demanar un rescat a Ecclestone. Va ser alliberada per la policia sense pagar el que li exigien sota amenaces. «Cap sogra val un rescat», va dir amb humor Bernie Ecclestone, amb aquella ironia que encobreix la seva polèmica forma de pensar. «M’han acomiadat però, afortunadament, encara em queden uns quants diners per poder anar, suposo, a algun gran premi en els pròxims anys».