Hamilton sortirà per davant de Rosberg a Abu Dhabi

Es reparteixen la primera línia de la graella com tantes vegades durant els tres últims anys; comparteixen equip com tants anys en la seva carrera esportiva des de petits. Avui dirimeixen el títol en molt més que una lluita a 55 voltes; és l’eterna batalla: la del campió contra l’aspirant, la del pobre contra el ric; la del brillant contra el pencaire, la del solter díscol contra el marit exemplar; la del negre contra el blanc… Lewis Hamilton contra Nico Rosberg, totes les batalles en una.

No hi ha cap altre campió més en forma –tres títols, dos en les dues últimes temporades– que Hamilton; no hi ha cap altre pilot que tingui més gravat el cartell d’aspirant, ni ningú, en la història de la fórmula 1, ha sumat tants triomfs en grans premis com Rosberg, sense aconseguir cap títol. El 'caïnisme' que anima aquesta rivalitat va néixer fa molt de temps. Eren només uns nens fent entremaliadures a l’habitació que compartien, jugant a futbol o anant en bicicleta entre tanda i tanda de kàrting, en aquell equip MBM patrocinat per Mercedes i McLaren. «A una volta, Lewis sempre va anar una mica més ràpid que Nico. Ell ho sabia bastant bé i ho continua sabent avui dia. Però Rosberg sempre ha treballat més intensament. Sempre ha treballat més amb els mecànics i els enginyers», recorda Dino Chiesa, que era el seu cap en aquella època. «Un té més talent, l’altre és més calculador», afegeix Chiesa.

Dos estils molt diferents

Tot l’equip Mercedes sap que les coses continuen igual tants anys després. I fins i tot es pot comprovar en qualsevol càmera onboard: mentre Rosberg fa multitud de canvis en mapes, reglatges i repartiment de frenada a cada volta, Hamilton n’efectua moltes menys. «Pot ser que facin un temps similar, separat per mil·lèsimes, però hi arriben per camins diferents. Rosberg treballa molt més al cotxe, Hamilton és més intuïció, és una autèntica bèstia», descriu Pedro de la Rosa, que va compartir graella amb tots dos.

I és curiós, però Lewis creu que té «més talent, més gana per guanyar perquè vaig néixer en una família pobra, en un barri marginal, fill d’uns emigrants. Érem pobres, però tenia talent. Nico, en canvi, sempre ho ha tingut més fàcil. No tindrà mai la meva ambició, és ric», repeteix sovint Lewis. «Sí, sí, l’hi he sentit dir moltes vegades, que si era pobre, que si no sé què... però no és veritat. Ell era pilot de Ron Dennis des dels 10 anys… I, evidentment, jo he hagut de guanyar en categories inferiors per arribar a la F-1. Tinc clar que Mercedes em va donar un cotxe guanyador perquè creuen que puc guanyar el títol», contesta Rosberg. «És veritat que vivia a Mònaco, que el meu cognom em va ajudar al principi, però, després, ja a la F-1, ningú m’ha regalat res», assegura Nico, nascut el 1985, tres anys després que el seu pare Keke es proclamés campió del món de fórmula 1.

«Al principi, érem amics, només jugàvem i ens divertíem, no hi havia càmeres, ni lluites pel títol… tot això ha canviat la nostra relació», assegura Hamilton. «Ara Nico només viu per a ell, per a la seva família», diu com si se sentís traït. «Si em proclamo campió no serà el dia més feliç de la meva vida, el més feliç ha sigut el naixement de la meva filla, Alaia», reconeix Rosberg. «És un nom basc que significa alegria. És la reina de la casa, després hi ha la meva dona, Vivian, després el gos, jo sóc l’últim important a casa…», diu el pilot nascut a Heildeberg (Alemanya) però resident a Mònaco des dels primers mesos de la seva vida, orgullós de la seva família. «M’ha donat tranquil·litat i serenitat per centrar-me al màxim en les carreres».

Davant del marit i pare exemplar, Hamilton no perd ni un minut a assistir a tota classe de festes. «Vull aprofitar cada minut de la meva gran vida i sí, m’ho passo molt bé. La F-1 em permet una vida així i vull aprofitar cada segon», assegura l’anglès.

Els records de Lauda

«Ja hem vist que aquesttipus de vida que porta no l’afecta gaire, ha guanyat dos títols amb nosaltres i lluita pel tercer», assegura TotoWolff, el cap Mercedes, que, tot i així, veu «Rosberg més fort que mai». Un home com NikiLauda, l’altre cap de l’escuderia, tricampió del món, aprecia com pocs el talent i la velocitat de Hamilton, però en els seus records més profunds no deixarà de veure en l’anglès el díscol, ràpid i tronera James Hunt, que liva prendre el títol el 1976, com tampoc deixarà de veure en Rosberg el pilot professional, treballador i conscienciós que va ser ell, tricampió del món. «Si Rosberg guanya, serà un merescut campió», afirma amb un gest marcat per les cicatrius, les mateixes que li recorden que el duel dels seus dos pilots té molt de la mística de les seves batalles amb Hunt o Alain Prost. Avui es dirimeix el títol del 2016, però, potser, només serà un episodi més d’una batalla eterna a la F-1. «La relació entre Lewis i Nico és un volcà a punt d’erupció», va confirmar Wolff a l’arribar a Abu Dhabi.

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

I els Red Bull estan disposats a avivar aquest volcà. Daniel Ricciardo arrenca tercer, però amb uns altres pneumàtics i una estratègia diferent, igual que el seu company, Max Verstappen. «Pot passar de tot, de tot», diuen els dos pilots de Red Bull. Rosberg en té prou de pujar al podi per proclamar-se campió, nou campió del món, igualant així el seu pare, Keke. H