Emili Alzamora: "Marc Márquez és un regal que genera felicitat"

Emili Alzamora té 44 anys, els últims 12 els ha passat, dia rere dia, nit rere nit, enganxat a Marc Márquez. Campió del món de 125cc el 1999, amb Honda, ara disfruta, tot i que pateix molt més del que es diverteix, veient com el seu pupil s’apodera del motociclisme mundial per la seva arrasadora personalitat, somriure i determinació.

–¿Ha sigut més dur que mai, oi? 

–Tots els títols tenen molt mèrit, però aquest títol té un valor afegit que, penso, no s’ha destacat: s’ha produït en una temporada de canvis, de transició, a Honda, que va acceptar la proposta del Marc de canviar la configuració del motor passant de l’screamer, on les explosions es produeixen amb la mateixa freqüència durant el gir del cigonyal, al big bang (explosions més irregulars, però entrega de potència més dòcil), que ja duien els nostres rivals. Això va fer que el Marc, l’equip que dirigeix Santi Hernández i tots els caps d’Honda, de Yoshishige Nomura a Tetsuhiru Kuwata, passant per Teruaki Matsubara, l’enginyer de motors del Marc, haguessin de fer una feina extraordinària, excessiva diria jo.

–Al Marc li van caure els cabells i tot.

–Insisteixo, era un repte increïble. Vam començar per darrere de tots i hem acabat sent campions. Aquesta tensió genera ansietat i, fins i tot, penses que, potser, no ho aconseguiràs. Però quan tu veus treballar el Marc dia rere dia, veus com s’entrega el seu equip i veus com el recolza Honda, creus que no hi ha impossibles. Tots tenim clar que el Marc és un regal del cel, que genera felicitat al seu entorn, a les carreres i en els aficionats. Per a tots nosaltres és un privilegi treballar per al Marc i amb el Marc. Si una cosa té el Marc i el seu equip és que mai, mai, es donen per vençuts. Era evident que tots compartien el risc adquirit pel Marc al demanar el canvi de concepció de motor, però s’havia de fer, no podíem seguir amb el tradicional. Se la van jugar i han tornat a guanyar.

–Li van caure els cabells i ell va caure més que mai, fins a 27 vegades.

–Si no tens la velocitat punta dels altres, si no tens l’acceleració dels altres, el temps et surt si arrisques, i molt, en les ajustades de la frenada, a l’entrada i pas per revolt, aquí és on el Marc era bestial. I, és clar, és aquí on es produeixen les caigudes. Però la tesi del Marc segueix sent vàlida: arrisco divendres i dissabte per conèixer els límits de la meva moto i tenir una moto guanyadora diumenge. Impecable. No hi ha res a dir-li. Bé, jo ja he deixat de donar-li consells. El vaig conèixer amb 12 anys i, ja llavors, les seves reflexions em semblaven d’un adult de 30 anys. Un prodigi, vaja.

–¿Tant l’ha sorprès?

–No ho dic jo, ho diuen tots. No hi ha pilot amb més talent, però és que no hi ha pilot amb més fortalesa mental. I continua sent el mateix nen de sempre. Treballador, humil, mima la seva gent, el seu equip, comparteix el seu amor per les motos amb els seus fans, sap exercir de líder i sap representar la seva marca. Tot en el Marc és autèntic, començant pel seu somriure. Res del que es veu és impostura. No es pot fingir ser el Marc, és impossible, tot en ell és natural.

–¿L’ha hagut de frenar gaire?

–Ja he desistit d’això. Miri, fa un parell d’anys creia que s’excedia en tot. En l’entrenament, en l’entrega, en la manera d’arriscar, en el pilotatge, en la sinceritat a l’hora de plantejar les coses…, però he desistit. Té raó en tot. Jo soc aquí per ajudar-lo, per aconseguir que Honda li doni el millor material i que ell se senti envoltat dels millors. ¿Consells?, pocs, la veritat. La meva missió és que em noti al seu costat quan hi hagi problemes. Ja tinc poca cosa a dir-li, de veritat. El campió és ell.

–I sobre el risc que assumeix.

–Em remeto a la seva frase: si et quedes al sofà de casa, el risc és zero, evidentment, però no millores, no aprens, no eleves el teu nivell.

–Hi ha hagut algun moment, durant aquest any, en què han vist impossible el títol.

–Si vostè treballa amb el Marc, si el veu en el dia a dia, la sensació que tens és que ho has de donar tot perquè per a ell no hi ha impossibles, per més lluny que estiguis del primer. Amb el Marc i l’equip que dirigeix Santi (Hernández) no pots donar mai per perdut un títol ¡mai! Ho han demostrat.

–Suposo, no sé, que si algú coneix el límit del Marc és vostè.

–No el sap ni ell, ni el busca. Quan diu que no pensa en els rècords ni a acumular títols, diu la veritat, com sempre. Jo fa 12 anys que estic amb ell, mitja vida, ell té 24 anys i sis títols mundials ¿sap què li dic?, que tot el que vingui a partir d’ara és un regal. Els números, els títols, les victòries, són conseqüència de la feina ben feta, de disfrutar de la seva passió, de viure feliç amb els seus, així que la meva obligació és intentar que l’atmosfera al seu voltant continuï sent la que és, la que el fa feliç.

–El Marc no és un pilot amb ego.

–El Marc és el que es veu. No té falsedat. No enganya. No té necessitat de fingir. Honda ha tingut pilots, campions, sí, amb moltíssim ego. Pilots que es creien que estaven per sobre de la moto. Al Marc no li costa reconèixer que, quan ha tingut una moto superior, ha guanyat per ella; com tampoc li costa a Honda confessar que el Marc ha posat molts cops de part seva allò que li faltava a la seva moto. Són un equip i així es comporten. El Marc és un pilot que fa equip i que pensa molt en la companyia per a la qual treballa, perquè coneix millor que ningú que és molt important tenir una fàbrica darrere teu.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

–Els veig tota la vida a Honda.

–El Marc no oblida mai que Honda li va donar l’oportunitat de debutar, de guanyar, d’aconseguir títols en MotoGP. Per al Marc, Honda sempre serà la primera opció, sempre.