Anar al contingut

Col·labora:

LA IMPORTÀNCIA DE LA QUALITAT DE L'AIRE

Un problema de salut pública

L'AMB lidera més estratègies per reduir la contaminació atmosfèrica

Anna Rocasalva

dcaminal37784180 barcelona 20 3 2017 contaminacion en el paralel i resto de170615140039

JULIO CARBO

La contaminació generada per la mobilitat suposa fins al 80% de la pol·lució atmosfèrica a l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, l'AMB ja lidera un paquet de mesures per pal·liar les ineficiències que produeix una mobilitat que no és sostenible ni és respectuosa amb la salut de les persones. L'ens metropolità aposta pel desplaçament a peu i en bicicleta; el foment de la mobilitat elèctrica, i la renovació de la flota i l'augment dels serveis de transport públic, entre altres. «I una de les mesures que també s'impulsaran serà prohibir l'accés de vehicles contaminants, com fan la majoria de ciutats europees avançades», explica Marc Iglesias, responsable de Projectes de Mobilitat Sostenible de l'AMB.

Malgrat que la mobilitat té més impacte en la salut de les persones, l'AMB no vol oblidar el paper d'altres sectors en matèria de medi ambient. Es tracta de liderar la lluita contra la contaminació també en l'àmbit industrial i en les obres impulsades a la metròpolis. «L'objectiu final -afegeix Iglesias- és acabar amb les 3.000 morts anuals causades per la contaminació de l'aire».

LA INDÚSTRIA

El control de les emissions atmosfèriques en la indústria es fa sobretot a través de les llicències ambientals. Avançant en aquest sentit, el Consell de Municipis Metropolitans per a la Lluita contra la Contaminació Atmosfèrica va aprovar, el gener del 2017, la Guia d'Usuaris per al Control de Generadors de Baixes Emissions Atmosfèriques «perquè totes les llicències fossin com més homogènies millor i per fer una recopilació de tota la legislació vigent», justifica la responsable de Servei de l'Autoritat Ambiental, Carmen Montaña.

Els destinataris preferents de la guia són les Ponències Metropolitanes i Municipals d'Avaluació Ambiental, i està dirigida a recolzar els serveis tècnics en la seva aplicació diària de la tramitació de noves activitats industrials i en el seguiment de les existents. La guia es focalitza en la identificació dels límits d'emissió per a la intensitat i tipus de contaminants que emet l'activitat industrial i en el plantejament de propostes per avançar en la millora del control d'aquestes emissions. «Tant a nivell de sector com a nivell de volum d'activitat, no ho volíem deixar només a les mans de les empreses -afegeix Montaña-, per això vam creure que se'ls havia de proporcionar un marc i unes directrius on poder treballar». D'aquí neix el Pla d'Acció Genèric de Reducció de les Emissions de les Indústries.

PLA D'ACCIÓ

És de vital importància que les indústries prenguin consciència de la problemàtica i participin en la reducció de la contaminació. En aquest sentit, l'AMB treballa en l'elaboració del Pla d'Acció Genèric de Reducció de les Emissions de les Indústries, que està previst aprovar a finals d'aquest mateix any. El pla identificarà una sèrie d'actuacions, generals i específiques, que l'activitat industrial hauria d'adoptar com a base per a l'elaboració dels seus plans d'acció individuals, contribuint així a la reducció de les emissions.

«Hi haurà actuacions transversals per a totes indústries, com les mesures de bones pràctiques mediambientals», explica la responsable de Servei de l'Autoritat Ambiental. «Però també hi haurà actuacions més estrictes en funció de la fase de contaminació, i segons l'activitat industrial», afirma. L'objectiu final del Pla d'Acció Genèric de Reducció de les Emissions de les Indústries és reduir les partícules en suspensió (PM10 ) i el diòxid de nitrogen (NO2), altament perjudicials per a la salut de les persones. 

LES OBRES

En el cas concret de les obres, el 2016 l'AMB va publicar la Guia de Bones Pràctiques en Obres per prevenir la contaminació atmosfèrica en la construcció, tant pública com privada, en municipis metropolitans. «Es tracta de proposar mesures per no contribuir a l'augment de la contaminació en condicions normals i saber què fer en cas d'un episodi de risc elevat», comenta Elena Veza, tècnica de Serveis Ambientals de l'AMB.

També s'està treballant a incentivar aquells municipis que no apliquen mesures i intentar elaborar una ordenança d'aplicació per al sector privat. «A principis del 2018, l'AMB també tindrà un model de dispersió, predicció i avaluació de NO2 i PM10», explica Veza, que permetrà predir l'avaluació dels contaminants, així com l'efectivitat de les mesures a implementar. El model ja s'està aplicant a Barcelona i en un futur s'implementarà a Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i el Prat de Llobregat.

L'exemple de l'Hospitalet 

A l'Hospitalet de Llobregat s'ha utilitzat la Guia de Bones Pràctiques en Obres de l'AMB per a una obra de conversió en zona de vianants del carrer Progrés.

Al plec de condicions de la construcció s'hi ha inclòs una clàusula ambiental que ha obligat no només a tenir cura de no emetre gaires contaminants, amb l'ajuda de la guia, sinó també a prendre mesures contra la producció de PM10 i NO2 en diferents moments de l'activitat, com els enderrocs, la pavimentació i l'asfaltat.

Les partícules en suspensió han sigut controlades amb la implantació d'un monitoratge electrònic en diferents façanes.

0 Comentaris
cargando