Col·labora:

SOSTENIBILITAT SOCIAL I MEDIAMBIENTAL

Repensant la ciutat del futur

La cimera ONU-Habitat III, celebrada a Quito, estableix com han de ser les ciutats i metròpolis

Densitat. La imatge nocturna mostra la concentració de la població a les ciutats

Densitat. La imatge nocturna mostra la concentració de la població a les ciutats / AMB

4
Es llegeix en minuts
L. Benavides

Avui dia, més de la meitat de la població mundial, el 54,5%, viu en grans ciutats. Aquestes urbs són sinònim de progrés, d'oportunitats, però també suposen grans reptes per garantir la qualitat de vida de tota la població. Amb aquesta idea com a punt de partida, l'eradicació de la desigualtat a través de l'urbanisme, un total de 193 països s'han reunit aquesta setmana en la tercera Conferència de les Nacions Unides sobre Vivenda i Desenvolupament Urbà Sostenible, més coneguda com a Habitat III, a Quito.

La capital de l'Equador va agafar el relleu d'Istanbul, la ciutat que va acollir fa 20 anys Habitat II, on també es van abordar altres problemàtiques com el canvi climàtic i la separació dels residus. En aquesta tercera edició, celebrada del 17 al 20 d'octubre, el tema estrella de la cimera, en què han participat estats i municipis, ha sigut l'urbanisme sostenible socialment i mediambientalment, un urbanisme que promogui l'equitat, el benestar i la prosperitat per al màxim nombre de ciutadans possible

PROGRÉS SOSTENIBLE

Una de les missions de la cimera, precedida de nombroses sessions preparatòries, és establir una Nova Agenda Urbana, un document orientat a establir els criteris bàsics que permetin a les ciutats aconseguir un desenvolupament urbà sostenible. «A Habitat III s'ha insistit molt en la importància del planejament urbà com el principal instrument per dissenyar polítiques que acabin amb la desigualtat, amb la pobresa», explica Alfred Bosch, vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). «L'AMB fa anys que treballant en sintonia amb la Nova Agenda Urbana, que sosté la idoneïtat de la barreja d'usos a les ciutats, fugint del funcionalisme extrem amb un centre financer, uns polígons industrials i uns suburbis residencials», afegeix Bosch, que enumera alguns dels projectes impulsats per l'ens metropolità els últims anys, com per exemple la reforma del Front Marítim de Badalona, la reurbanització del passeig de Sant Joan de Barcelona i l'actualització del mercat de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i el seu entorn. «L'AMB té competències en planejament urbà i ha de seguir treballant en aquesta línia -continua-, afavorint la barreja d'usos de l'espai públic».

Des de la humilitat, puntualitza Bosch, «l'AMB pot aportar lideratge en algunes qüestions com el disseny urb໫El model de la metròpolis de Barcelona, abans qüestionat-continua-, ara és aplaudit per la comunitat internacional com una de les grans claus de l'èxit».

CIUTATS AMB ÈXIT

Per Bosch, és molt difícil parlar d'èxit a la ciutat si no hi ha un èxit social. En altres paraules, una ciutat d'èxit és una ciutat d'èxit compartit. «Amb aquesta finalitat és fonamental generar ocupació, amb salaris qualificats per atraure el talent qualificat i conservar-lo. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha fet i està fent coses importants en aquest sentit, com ara la recent decisió d'establir uns salaris metropolitans de 1.000 euros», detalla el vicepresident d'internacional i de Cooperació de l'AMB.

La cimera Habitat III també ha posat l'accent en la sostenibilitat mediambiental de les ciutats, on la mobilitat juga un paper fonamental com a principal factor contaminant. «AMB té competències importants en aquest aspecte, sobretot en la gestió d'infraestructures de mobilitat i el manteniment de l'equilibri ecològic, amb la gestió dels residus i del cicle de l'aigua, per exemple», subratlla Bosch, que avança que l'ens metropolità té previst realitzar dues conferències de nivell mundial post-Habitat III, una el 2017 i una altra el 2018. «Convidarem els grans experts del món al voltant de la teoria i la pràctica del disseny de la ciutats», afegeix Bosch, que destaca la voluntat de l'AMB per seguir les directrius marcades per la cimera celebrada a Quito i, sobretot, perquè altres metròpolis s'afegeixin al procés de debat.

Entre els grans reptes de la Barcelona metropolitana hi ha la millora del transport públic interurbà i facilitar la convivència entre veïns i turistes.

APODERAMENT

Una de les aspiracions de l'AMB és que les ciutats i metròpolis tinguin més pes en la presa de decisions en cimeres com Habitat III. «Les ciutats i les metròpolis no hi participen com a firmants, i ens agradaria seguir participant en els debats però també en la presa de decisions, ser firmants de ple dret», afirma el vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'ÀMB.

Els cinc grans objectius

TERRITORI I URBANISME

Canviar la manera com es planifiquen, dissenyen i gestionen les ciutats i les seves infraestructures pot eradicar la pobresa i les desigualtats en totes les seves formes i dimensions.

TRANSPORT I MOBILITAT

Promocionar infraestructures de transport sostenible, eficient, segur i accessible per a tots, que connecti tota la població reduint costos ambientals, financers i de salut pública.

VIVENDA

Protegir el dret a una vivenda digna i accessible per a tots com un component indissociable d'una adequada qualitat de vida.

MEDI AMBIENT

Fomentar la mitigació i adaptació

al canvi climàtic, fomentar la sostenibilitat ambiental, amb la gestió i prevenció dels residus, entre altres.

Notícies relacionades

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

Reforçar l'economia urbana, amb un creixement econòmic que sigui sostenible i inclusiu.