Voluntat política i lideratge per a un món millor

Vivim en un món que s'escalfa. Si no canviem les nostres polítiques, arribarem a augments que poden arribar fins a 4 graus per a finals de segle, amb el risc de conseqüències desastroses per a la humanitat. També vivim en un món tremendament desigual. Els habitants del planeta venim a aquest món amb un premi o amb una penalització que està lligada al nostre lloc de naixement i que és independent de les nostres decisions o esforços. El 90% de la població viu al país on va néixer i dues terceres parts de la desigualtat mundial són degudes a desigualtats entre països. Per exemple, una família mitjana del Congo multiplicaria la seva renda per 72 si hagués nascut a Suècia, això suposa un augment de la renda del 7.100% fins i tot tenint en compte el diferencial en el cost de la vida, ja que la comparació està calculada utilitzant la paritat del poder adquisitiu. De fet, aquest premi a les famílies sueques augmenta fins al 10.400% quan comparem famílies en el 10% més pobre del Congo amb el 10% més pobre de Suècia.

L'escalfament global ens obliga a pensar en les generacions futures, que són les que patiran les pitjors conseqüències de la nostra inacció. Els països desenvolupats han de moderar el seu creixement si volem reduir el risc de tenir augments insostenibles de la temperatura mitjana del planeta. Per un altre costat, els nivells de desigualtat actuals requereixen que els països en vies de desenvolupament convergeixin als nivells de vida del món desenvolupat i, hi afegiria, que es redueixin les desigualtats també dins dels països d'aquest últim. Les preguntes són clares, ¿és possible compaginar polítiques que mitiguin el canvi climàtic i que a la vegada redueixin les desigualtats amb les quals convivim? ¿Hem de renunciar a millorar la nostra qualitat de vida per lluitar contra l'augment de la temperatura al planeta?

La meva visió és econòmicament i tecnològicament optimista: amb voluntat política podem augmentar la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures a la vegada que lluitem contra el canvi climàtic i la desigualtat al món. Encara més, donat que el creixement dels últims 25 anys s'ha concentrat excessivament en una petita proporció de la societat (l'1% de les rendes més altes s'ha apoderat del 40% del creixement), una distribució més gran de la renda pot suposar una millora per a una majoria de la població, fins i tot si alentim el creixement mitjà. Per tant, la compaginació dels esforços de mitigació del canvi climàtic amb la reducció de la desigualtat té el potencial de generar el suport majoritari a polítiques d'alentiment del creixement associades a la reducció de les emissions de CO2.

¿Què podem demanar-li al 2018? D'entrada, que Espanya s'uneixi a la vintena de països en l'eliminació gradual del carbó en la generació d'electricitat abans del 2030. El carbó constitueix un 14% de l'energia generada a Espanya, una xifra petita comparada per exemple amb el 40% a Alemanya, però prou important per ser la tercera font de generació d'energia del país. Aquesta situació permet unir-nos al grup de lideratge amb un missatge rellevant però a un cost relativament reduït. Per tenir una altra referència, el Regne Unit va realitzar una ràpida descarbonització amb la implementació d'una política de taxes sobre les emissions del carbó, passant en pocs anys d'un 40% a un 2% de l'energia procedent del carbó.

Combustibles fòssils

En aquesta mateixa direcció, hauríem de demanar l'eliminació de les subvencions als combustibles fòssils. Estem combatent les emissions de CO2 i al mateix temps l'Estat es gasta uns 470 milions d'euros anuals a subvencionar la generació d'electricitat bruta, una despesa que arriba als 1.000 milions anuals si hi incloem el transport i l'agricultura.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

També hauríem de concentrar-nos a eliminar la pobresa al nostre país, cosa que de passada resoldria el tema de la pobresa energètica, que erròniament (o malintencionadament) s'utilitza per justificar les subvencions a la generació d'energia procedent dels combustibles fòssils.

Resumint, les mesures necessàries per mitigar les emissions causants del canvi climàtic són econòmicament i tecnològicament factibles. Aquestes mesures són també compatibles amb vies convergents que disminueixin les desigualtats mundials. A més a més, una redistribució més gran de la renda pot suposar la millora d'una majoria de la població als països desenvolupats, fins i tot si reduïm les seves taxes de creixement. El repte és polític. Per tant, per al 2018, i per a anys a venir, demanem, o més ben dit elegim, representants que siguin capaços de demostrar una capacitat de lideratge i de voluntat política per aconseguir una societat més justa i sostenible.