¿De les 'subprime' al 'shadow banking'?

El risc financer sistèmic sembla que ha quedat diluït gràcies a reformes importants. No obstant, hi ha una sèrie de riscos latents que fan difícil donar al sistema financer en el seu conjunt una acreditació de bona salut. Una és l'anomenada banca a l'ombra

3
Es llegeix en minuts
RAFAEL SAMBOLA. Professor d'EADA Business School

El mes d'agost passat es van complir 10 anys de l'inici d'una de les crisis financeres que ha tingut un impacte més perjudicial en l'economia mundial, després del crac del 29. I originada per un producte financer totalment desconegut per la majoria de mortals: les hipoteques subprime.

Ha hagut de passar una dècada perquè tots els organismes internacionals afirmin unànimement que el creixement mundial és encoratjador, mentre que el risc financer sistèmic sembla que ha quedat diluït. Ara pot ser un bon moment per reflexionar i preguntar-se si la història es pot repetir i si hem après alguna cosa.

Sens dubte, la normativa bancària s'ha endurit de forma més que considerable. En primer lloc, en el marc normatiu per a bancs Basilea III, es van establir un conjunt integral de mesures i eines amb l'objectiu d'enfortir la regulació, la supervisió i la gestió de riscos. Es va perfeccionar d'aquesta manera la capacitat de reacció davant possibles pertorbacions financeres i econòmiques exigint millores en la quantitat i la qualitat del capital. També es va obligar a constituir matalassos contracíclics per ser utilitzats en períodes d'estrès i es van establir requeriments mínims de liquiditat, per assegurar l'estabilitat de les entitats davant problemes de tresoreria.

En segon lloc, amb la constitució de la Unió Bancària Europea, es van instituir una sèrie de criteris i normes que tenen com a propòsit assegurar que els bancs només prenguin riscos calculats, siguin ells mateixos els que assumeixin les possibles pèrdues futures i, davant de possibles situacions irreversibles, afrontin de forma autònoma la possibilitat de tancament. Es tracta essencialment de minimitzar el cost per al contribuent, tal com s'ha actuat aquest any amb la resolució del Banco Popular.

En els dos casos parlem d'unes reformes importants que pretenen minimitzar la probabilitat que es repeteixin situacions de crisi financera. No obstant, encara existeixen una sèrie de riscos latents que fan difícil donar al sistema financer en el seu conjunt una acreditació de bona salut.

Un d'aquests és l'anomenada banca a l'ombra (shadow banking system). Es tracta d'un sector d'intermediació creditícia fora de la regulació, on s'incorporen fons d'alt risc i vehicles d'inversió. L'origen de la seva ràpida expansió està en la política monetària seguida pels bancs centrals, amb tipus d'interès baixos i una substancial injecció de liquiditat en els mercats. El seu destí no ha sigut l'economia real, sinó la compra d'actius financers, la demanda dels quals n'ha disparat el preu, principalment a les borses americanes. La seva falta de control, les seves dimensions i la seva volatilitat permeten intuir que es tracta d'un sector que alguns consideren que podria ser el responsable de la següent crisi financera.

Relaxació regulatòria

Un altre risc és el canvi de to en el discurs que fa referència a la regulació bancària als Estats Units. Ara, per al Govern de Donald Trump, la prioritat se centra a impulsar el creixement. Per aquest motiu, el Tresor ja ha proposat alguns canvis normatius que simplifiquin la càrrega regulatòria, ja que consideren que aquestes destorben el desenvolupament econòmic del país. El dubte sorgeix en com podrà afectar aquest nou escenari en el marc internacional i si això implicarà assumir nous riscos davant una nova etapa de relaxació regulatòria que pugui convertir-se en tendència global. Haurem d'estar atents a la seva evolució.

Notícies relacionades

Per acabar és necessari referir-se als avenços tecnològics aplicats a les finances (fintech). Aquests permetran millorar l'eficiència del sector. Una mostra d'això és la tecnologia blockchain aplicada a les entitats de crèdit. El registre de les seves operacions mitjançant la cadena de blocs donarà un impuls significatiu a la reducció dels seus costos i al problema de la seva feble rendibilitat financera.

Banca on line, finançament col·lectiu, mitjans de pagament, moneda electrònica, etcètera, són exemples que representen la punta de l'iceberg de la transformació del sector financer que ha d'arribar. Però no és menys cert que aquests avanços han donat entrada a l'expansió d'unes activitats la característica de les quals és la utilització d'unes regles de joc considerades menys estrictes que les utilitzades pels actors financers tradicionals. Això pot donar lloc a l'aparició de nous riscos com per exemple el blanqueig de diners amb la realització de transaccions transfrontereres, el finançament del terrorisme o la vulnerabilitat del sistema davant atacs cibernètics. En aquest cas juguen un paper rellevant els governs, els bancs centrals i els sistemes financers per minimitzar tots aquests riscos i assegurar la confiança en aquests sistemes, que són clau per al desenvolupament de l'activitat financera.

Temes:

Crisi Bancs