Anar al contingut

Anant a menys velocitat i més alerta

L'economia mundial s'ha calmat -hem abaixat una marxa reduint la possibilitat d'accident-, hi ha controls pressupostaris i ha augmentat la regulació financera. Siguem optimistes: l'economia no tornarà a emmalaltir de la mateixa malaltia que fa 10 anys.

ALBERT GUIVERNAU. Professor d'Economia de la Universitat Abat Oliba CEU

Resulta molt difícil determinar el moment exacte en què s'inicia una crisi, de la mateixa manera que es fa gairebé impossible saber el moment exacte en què una persona contrau una malaltia. Alguns fixen l'inici de la crisi financera mundial en el llarg període en què la Reserva Federal americana va mantenir tipus d'interès baixos, facilitant l'accés al crèdit hipotecari a persones que no tenien -com es va veure més tard- capacitat real per fer front als seus deutes. Altres parlen dels incentius que les entitats financeres donaven als seus agents per atorgar hipoteques, o a la titularització i venda d'actius hipotecaris de tota mena, etc. Aquests elements eren notables factors de risc que van portar a contraure una malaltia. Una malaltia a la qual -encara que pogués presentar alguns símptomes- no li vam veure la cara fins que Lehman Brothers va fer fallida el 15 de setembre del 2008 amb un passiu de més de 600.000 milions de dòlars, i va posar en alerta tot el sistema. Des d'aleshores, l'economia mundial ha experimentat notables canvis.

Podem fixar-nos en l'evolució de dues variables determinants de l'estat de salut d'una economia: l'activitat econòmica, expressada a través del PIB; i l'ocupació, expressada a través de la taxa d'atur.

Pel que fa a l'activitat econòmica, cal destacar que el PIB mundial -segons dades de l'OCDE- durant el període 2007-2016 només va experimentar creixement negatiu el 2009 (-1,73%), mentre que es va mantenir en xifres positives la resta d'anys. Durant la crisi no va deixar de créixer; però sí que es va produir una desacceleració d'aquest creixement. Un dels canvis estructurals que arrossega l'economia mundial arran de la crisi financera és un creixement global més moderat, que va passar de valors mitjans de creixement del PIB mundial del 4,21% per al període 2004-2007 a valors mitjans del 2,69% per al comprès entre el 2011 i el 2016.

En el cas de la Unió Europea, el creixement del PIB abans del 2008 se situava al voltant del 3,1% per caure al 0,458% el 2008 i al -4,2% el 2009. El 2010-2011 va remuntar a creixements mitjans de l'1,9% per caure de nou a xifres negatives del -0,47% el 2012 i estabilitzar-se per al període 2014-2016 al voltant de l'1,9%.

L'activitat econòmica dels EUA va anticipar l'impacte de la crisi experimentant una desacceleració que va implicar passar d'un creixement del 3,78% del PIB el 2004 a un de l'1,78% el 2007. El 2008 va registrar un lleuger creixement negatiu del -0,29% que va arribar a la seva màxima caiguda del -2,77% el 2009. El creixement positiu va tornar el 2010 i es va instal·lar al voltant del 2,1% per al període 2010-2016.

També resulta interessant veure com ha variat el pes relatiu del PIB a nivell mundial des de l'inici de la crisi. El conjunt de països que es denomina BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica) ha passat d'aportar un 11,6% del PIB mundial el 2007 a un 22,78% el 2016. Els EUA, per la seva part, han perdut pes al PIB mundial, i han passat de representar el 26,9% del total el 2007 al 24,5% el 2016. La Unió Europea és la gran damnificada d'aquesta crisi, i ha passat del 29,8% del pes relatiu del PIB mundial el 2007 al 21,7% el 2016. Durant aquest període es produeix el sorpasso de l'economia nord-americana sobre la de la UE i els BRICS es beneficien de la pèrdua de pes econòmic relatiu dels EUA i -en un grau més alt- de la UE.

Finals diferents

El nivell d'atur registrat durant la crisi també dona una imatge gens positiva per a la Unió Europea. Segons les xifres de l'OIT, abans de la crisi les xifres d'atur a la UE eren del 7,2%, mentre que ara s'han estabilitzat al voltant del 8,5%. Als EUA, en canvi, s'ha reduït lleugerament la taxa d'atur i ha disminuït dues dècimes el nivell anterior a la crisi, de manera que ha passat del 4,4% el 2007 al 4,2% el 2016. A nivell mundial, la taxa d'atur s'ha instal·lat en magnituds similars al període anterior a la crisi. El 2007 la taxa d'atur era del 5,53% i el 2016, del 5,73%.

Amb aquest panorama podem concloure que la crisi financera global ha afectat sobretot les economies occidentals -principalment els EUA i Europa-, encara que amb finals ben diferents. Els EUA han perdut 1,6% de taxa de creixement anual, que s'ha mantingut estable al voltant del 2,1%; mentre que la UE ha perdut un 1,2% de la seva taxa anual de creixement i s'ha instal·lat al voltant de l'1,9%. Pel que fa a atur, la UE s'ha instal·lat en nivells de +1,5% de taxa d'atur respecte al 2007; pel seu costat, els EUA han suportat molt millor que la UE l'impacte de la crisi, i s'han instal·lat en nivells d'atur similars al 2007. A nivell mundial ens trobem que el PIB ha perdut 1,5% de taxa de creixement anual, i s'ha mantingut estable al voltant del 2,69%, i les taxes d'atur han tornat a donar les mateixes xifres que els anys previs a la crisi. La situació econòmica s'ha desaccelerat per estabilitzar-se en una velocitat de creixement menor. Hem abaixat una marxa reduint la possibilitat d'accident. Sí que s'ha produït un canvi d'estructura econòmica mundial: la UE s'ha deixat gairebé un terç del seu pes relatiu en el PIB mundial, els EUA han mantingut el seu lideratge econòmic i els denominats BRICS, recolzats per l'empenta de la Xina en l'última dècada, han multiplicat per dos el seu pes en el PIB mundial i han arribat al 22,78% el 2016.

A les preguntes sobre si pot tornar a passar una cosa semblant cal respondre amb optimisme. L'economia s'ha calmat, ha augmentat la regulació financera, afavorint entitats financeres més fortes, s'han establert controls pressupostaris, els Bancs Centrals han assumit amb més interès les seves funcions, etc. En definitiva, el sistema està més alerta. Si a l'iniciar l'article parlàvem d'una economia malalta, ara podem afirmar que aquesta economia ha rebut l'alta i està seguint les prescripcions del metge per evitar tornar a caure malalta, almenys de la mateixa malaltia.

0 Comentaris
cargando