Sostenibilitat i responsabilitat social

Barcelona, un cas d'èxit turístic a nivell mundial, ha superat el seu límit de capacitat de càrrega. Perquè el turisme urbà sigui sostenible s'ha de combinar el desenvolupament d'aquesta indústria amb les activitats pròpies de la ciutat, i tenir en compte

Sostenibilitat i responsabilitat social_MEDIA_1

Sostenibilitat i responsabilitat social_MEDIA_1 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts

El potencial turístic de les ciutats és innegable: al top 100 de les ciutats amb turisme, el nombre de visitants ha crescut de mitjana un 5,5% respecte a l'any anterior. A Barcelona, ha augmentat en un 9,2% respecte el 2016, i és la sisena ciutat d'Europa més visitada. Aquesta ciutat és un cas d'èxit turístic a nivell mundial. El 2016 va acollir 30 milions de visitants i el turisme va representar el 12% del PIB (producte interior brut) i el 18% de la facturació del comerç. A més de l'innegable benefici econòmic, el turisme ajuda a la renovació urbana, la protecció del ric patrimoni cultural i fomenta la interculturalitat, el dinamisme i la innovació.

El turisme urbà és un negoci en auge, encara que no està exempt de crítiques relacionades amb la superació de la capacitat de càrrega de les ciutats. Si entenem la ciutat i el seu model turístic com un sistema limitat, la capacitat de càrrega és el nombre de visitants que el sistema pot suportar sense reportar efectes negatius. A Barcelona s'ha superat aquest límit. Els efectes negatius del turisme descontrolat afecten tant el resident de la ciutat com la qualitat de l'experiència del turista. L'excessiva massificació, la falta de regulació en el lloguer de pisos a turistes i els comportaments incívics d'alguns grups de visitants han motivat que recentment es plantegin canvis en el model turístic de la ciutat.

Perquè el turisme urbà sigui sostenible ha de combinar-se el desenvolupament d'aquesta activitat econòmica amb el de la diversitat d'activitats que es realitzen a la ciutat. No podem oblidar que les funcions i els espais urbans no són únicament consumits pels turistes. Les ciutats són espais multifuncionals, però combinar de forma efectiva el creixement del turisme urbà i el desenvolupament sostenible ha sigut el gran element ignorat pels governs i les entitats de gestió turística. Potser això contribueix a fer que les ciutats amb més nombre de visitants del món, com per exemple Hong Kong, Bangkok, Londres, Singapur o París, no apareguin al recent rànquing de ciutats que tenen més qualitat de vida que ha publicat fa poc la consultora Mercer.

Les ciutats turístiques necessiten apostar per un model de turisme adaptat als paradigmes de sostenibilitat, tenint en compte les necessitats dels turistes, els residents i les generacions futures. L'objectiu és treballar perquè les millores econòmiques i socials puguin ser realitzades, a la vegada que es manté la integritat cultural i ecològica del territori.

La sostenibilitat requereix un esforç més gran que redactar un pla d'ordenació de l'allotjament i limitar el nombre de turistes. En primer lloc, la gestió del turisme ha d'estar connectada amb la planificació de la ciutat. Els atractius turístics no poden estar potenciats únicament per campanyes de màrqueting, sinó pel sistema urbà. A tall d'exemple, la millora de la connexió, l'habitabilitat i els serveis dels barris adjacents als llocs més massificats permetria dispersar les aglomeracions de turistes.

Indicadors de sostenibilitat

L'escenari actual és resultat d'un mercat turístic massa desregularitzat. En un intent de redreçar el rumb, ciutats com Barcelona, París, Amsterdam i Estocolm participen en la Xarxa de Ciutats per la Sostenibilitat urbana. El camí cap a la sostenibilitat ha d'incloure plans de desenvolupament econòmic del turisme a llarg termini que afavoreixin la qualitat de l'experiència urbana, tant per als residents com per als mateixos turistes. Un pla de gestió turística positiu implica prendre mesures per augmentar l'habitabilitat dels espais urbans, mantenir el patrimoni cultural, els parcs i els espais verds, i crear xarxes i infraestructures de transport públic eficients. També s'ha de desenvolupar un sistema d'indicadors de sostenibilitat per avaluar els canvis.

A més, és important diferenciar entre els tipus de turistes que rebem i els que volem rebre. Agafant el cas de Barcelona, els turistes procedents de l'Àsia, el Pròxim Orient i l'Amèrica del Nord són els que fan una despesa més elevada i una estada més llarga al destí; a més, prefereixen activitats culturals, la gastronomia i la moda, gustos que produeixen un impacte més positiu al lloc de destí.

Aprendre a ser turista

Notícies relacionades

Desenvolupar un model de turisme sostenible requereix voluntat i esforç per part de tots. La responsabilitat social pot ser treballada pels mateixos turistes, els residents, el govern de la ciutat, les entitats de gestió de turisme i els investigadors. Per aprendre a ser bons turistes ens hem  d'educar sobre el destí. ¿L'hotel on ens allotjarem pertany a una cadena internacional i els nostres diners no beneficiaran la comunitat local? ¿Al visitar les ciutats, viatgem, dormim i mengem en un creuer, limitant així la nostra contribució sobre l'economia local?  ¿Els empleats dels serveis que consumim reben un sou digne? ¿Comprem records i souvenirs fets al destí que visitem, o són made in China? Aquestes i altres qüestions posen sobre la taula la responsabilitat personal que comporta l'activitat turística i el nostre impacte sobre l'economia i la societat del destí.

Per últim, com a residents, també podem participar d'un desenvolupament del turisme sostenible. Les queixes, el descontentament, la preocupació i les iniciatives dels col·lectius ciutadans sobre l'activitat turística són profitosos. S'ha d'afrontar la realitat de la massificació i els efectes negatius del turisme per participar en la construcció de la ciutat turística. En el turisme, la co-construcció de la ciutat sostenible implica que ha d'existir una col·laboració entre les entitats públiques i privades, entre la societat civil i les entitats de gestió turística, entre les universitats i l'esfera pública. En el sentit més ampli, la gestió sostenible implica la col·laboració entre una àmplia diversitat d'agents per construir una ciutat que tingui en compte les necessitats de tots els seus usuaris i miri de beneficiar la comunitat local.

Temes:

+Valor