¿Per a què? Consensuar una resposta és crucial

És el moment de començar a tancar el debat sobre el turisme. A ningú se li escapa el fet que els impactes del turisme són múltiples, alguns fins i tot difícils de quantificar. I tothom sembla tenir una opinió i conèixer perfectament quines seran les implicacions, els perills i les oportunitats que podria suposar posar-hi un fre.

És indubtable que l'ésser humà està assumint el món sencer com un lloc a visitar. Potser s'hauran de fer investigacions científiques sobre si a l'ADN hi portem inherent aquesta necessitat de descobrir. I davant d'aquesta necessitat, el debat al carrer porta a plantejar si hem de posar portes al camp i limitar la necessitat d'anar a conèixer allò desconegut dels viatgers que fan 1.200 milions de desplaçaments internacionals cada any.

Barcelona és un destí turístic per excel·lència, els rècords de xifres ho demostren cada any: més de 20 milions de visitants anuals, més de 8 milions de turistes, un impacte directe del 12% al PIB de la ciutat, i una de les principals fonts d'ocupació. Aquestes xifres em fan pensar en una qüestió que pot ser titllada de recurrent i poc realista, però a la qual la ciutat s'ha d'enfrontar en moments com aquest, sobretot si pensa a llarg termini i no a dos o tres anys vista. La qüestió és ben senzilla: ¿per a què volem turisme? No em plantejo una resposta purament econòmica o filosòfica, sinó amb la profunditat de la qüestió en si: ¿per a què?

Diversitat de respostes

En moments com els actuals, en què el debat passa del carrer a l'escena política, trobem diversitat de respostes en l'anàlisi d'aquest per a què. Per al professional del sector, aquest per a què estarà relacionat amb el compliment d'uns objectius econòmics. Per al professional de la política, estarà basat en la creació de riquesa per als seus conciutadans. Potser per a alguns comerciants, el per a què estarà centrat a poder tenir una xifra de vendes més elevada. I probablement alguns ciutadans creuran que està relacionat amb el propi orgull de mostrar la teva ciutat al món.

I considero que aquí resideix el problema, en els per a què. Des del moment que tenim diversitat de respostes, i no n'hi ha una de sola que compartim, tindrem una feina a fer. La meva proposta és la següent. El per a què volem turisme respon a allò que alguns anomenem turisme responsable. El turisme és responsable quan promou un intercanvi de cultures, un aprenentatge, un coneixement més profund dels diferents costums, la integració en un mateix del que t'ofereix l'altre. Una activitat que promou la cultura pròpia i la transmet als altres, respectuosa amb el local i el forà, que no confronta les percepcions del que és positiu per a uns i negatiu per a altres. Avui dia necessitem, més que un enfrontament sobre si hi estem a favor o en contra, un compromís de gestió i assumir que la trobada amb l'altre es dona en els ulls d'aquell que ens visita i que amb la seva mirada ens interpel·la. De la mateixa manera que quan nosaltres viatgem, assumim la realitat de l'altre a través de la nostra mirada i ens obliga a saber qui som i què volem.

Aquest per a què és el que dona sentit de l'activitat i allò en què ens hauríem de posar d'acord. El turisme permet engrandir horitzons, enriquir l'intel·lecte, comprendre la diversitat, valorar el que té un i el que té l'altre. Des d'aquesta perspectiva el turisme cobra tota la seva grandesa i permet respondre a la pregunta plantejada en aquestes línies.

La visita, l'acollida, l'hospitalitat, són paraules inherents a l'activitat turística, i són la gran aportació a la societat que ha fet aquesta activitat. I més que paraules, són actituds amb les quals una immensa majoria està d'acord. Quan un viatja, més que la visita o el lloc recorregut, valora l'experiència, l'acollida, l'hospitalitat. I com més es valora, més necessari és practicar-ho.

Si som capaços de posar-nos d'acord en aquest per a què, en aquest turisme responsable, les qüestions que bombardegen la discussió política i social sobre aquesta activitat seran molt més fàcils de respondre.

Notícies relacionades

Entre el mannà i la maledicció

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

Qüestions com si s'ha de legislar l'activitat de l'allotjament compartit, si s'han de posar límits al turisme o si és necessari evitar la promoció, seran més fàcils de respondre en la mesura que tinguem acordat aquest per a què.

Una vegada vaig sentir que el turisme és com l'aigua: per més que intentis aturar-la, sempre acabaràs veient com se t'esmuny entre les mans. De manera que ho haurem d'explicar moltes vegades. La resposta al turisme ens hauria de servir per posicionar-nos davant les sinergies globals que ens afecten de manera exemplar. No l'esperàvem fa uns anys, però el turisme, com gairebé tot, exigeix de nosaltres molta més pedagogia i molta més determinació.