La tecnologia surt al rescat

Recentment observo als mitjans de comunicació com, en determinades ciutats espanyoles que són grans destins turístics, la gent local es queixa que el turisme amenaça la convivència, satura els serveis públics i les infraestructures i fins i tot posa en risc l’equilibri mediambiental i la sostenibilitat futura. Parlen de saturació.  De massificació del turisme.  Però aquests mateixos mitjans de comunicació també parlen de com aquestes ciutats estan adoptant models de turisme sostenible. Parlen de les ciutats intel·ligents.

¿Aquests models de ciutat són compatibles amb l’afluència massiva de visitants a un determinat destí turístic? ¿És possible la convivència entre turisme, vida local i model de ciutat? No només són compatibles sinó que representen una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic i tecnològic. Però perquè aquesta oportunitat es materialitzi hem d’aprofitar de forma creativa i innovadora els recursos que l’actual procés de transformació digital ens proporciona. Una transformació alimentada per dades, habilitada per la tecnologia i dirigida per persones. 

I ¿com ho fem? Partiré de la premissa que la gent, a l’hora de planificar un viatge, no ho vol fer conscientment a un destí massificat o a una atracció massificada. Amb vista a evitar-ho, la informació és un element essencial abans de prendre la decisió.

La pitjor sensació quan estem en una cua (de trànsit, d’accés a un esdeveniment, d’embarcament a un avió…) no és el fet d’haver d’esperar, sinó la incertesa del temps d’espera i la falta d’informació sobre la causa que la provoca. Si la tinguessis, podries prendre la decisió de seguir esperant, tornar un altre dia o, si la informació l’has tingut amb prou antelació, optar per no anar a aquell indret i posposar-ne la visita a un altre dia en què la previsió d’afluència de gent fos més baixa.  

El repte, per tant, és com aconseguir aquesta informació i com fer-la arribar, per un costat al viatger i, per un altre costat, als responsables de les administracions públiques d’aquests destins. Amb l’adequada informació en temps i forma es pot aconseguir redimensionar els serveis públics i les infraestructures que han de posar a disposició dels viatgers, i de la gent local que viu tot l’any al destí, evitant o minimitzant els problemes que suposa l’afluència turística.

Disposem de grans quantitats de dades que van augmentant diàriament. Algunes les tenen companyies privades (previsió de vols, previsió de reserves en hotels, dades de mobilitat de les persones en una àrea geogràfica,…),  altres són públiques i les podem trobar majoritàriament en xarxes socials (Twitter, Facebook,…). Disposem de tecnologies innovadores que permeten capturar aquestes dades, analitzar-les i generar-ne patrons i tendències de comportament, prediccions de futura afluència de viatgers, generació de recomanacions sobre millors indrets segons preferències,…

Posem un exemple. El viatger està pensant on anar de vacances i ha de decidir el destí. Actualment existeixen empreses que són capaces de combinar dues menes de fonts de dades:

A.    Aquelles de què disposen els principals sistemes de GDS (Global Distribution Systems) sobre persones (i la seva nacionalitat) que han arribat en el passat i que arribaran en el futur (ja que han fet una reserva en el sistema) en avió a un destí. 

B. Les dades publicades a Twitter sobre un determinat destí, basant-se en la geolocalització del tuit i en el seu contingut.

Gràcies a la tecnologia innovadora que han desenvolupat, aquestes empreses transformen tota aquesta informació en prediccions d’afluència. De manera que no només poden anticipar si un destí estarà de moda, sinó també si estarà massificat. Per un altre costat, els operadors turístics i bancs de llits disposen d’una visió privilegiada del que s’està reservant en determinats destins, amb força mesos d’antelació. Si aquesta informació fos facilitada a l’administració pública que gestiona el destí, abans que arribi la temporada alta, aquesta podria ser capaç de redimensionar els serveis públics així com, per exemple, facilitar mitjançant una app pública i gratuïta sistemes sostenibles de compartició de transport per evitar la massificació de cotxes de lloguer a les carreteres.

En el cas que aquesta informació la tingués el viatger, li permetria optar per altres destins de característiques semblants a les de l’escollit com a a primera opció, però que no tenen previsió d’estar tan massificats. Per tant, evitaríem la massificació en un destí i fomentaríem la creació de riquesa en un altre de nou.

Però a més de millorar l’experiència dels viatgers i els locals i reduir la potencial massificació d’un destí, al principi he comentat que la resolució d’aquest repte suposaria una oportunitat de desenvolupament econòmic per al sector turístic i el tecnològic. I m’imagino que a aquestes altures hi ha qui es deu estar preguntant encara ¿com ho aconseguim, això?

Monetitzar dades

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Doncs bé, primer perquè algunes fonts de dades que necessitarem provenen d’empreses del sector turístic que mitjançant la monetització de les seves dades podran generar una nova font de riquesa per a la seva companyia. I segon, perquè la mena d’aplicacions innovadores que necessitarem desenvolupar estan basades en tecnologies que requereixen inversió econòmica i casos reals d’ús per evolucionar, de manera que la demanda d’aquestes aplicacions innovadores dinamitzaria el mercat de desenvolupaments tecnològics innovadors, on tenen un paper especialment important les start-ups tecnològiques.

Mirem de transformar doncs, i això és aplicable a qualsevol sector, els potencials problemes en oportunitats, ja que disposem de les eines necessàries per resoldre’ls: les dades, la tecnologia i, sobretot, el coneixement, la creativitat i la capacitat innovadora de les persones, que són qui lideren la transformació digital dels diferents sectors econòmics