'In medio stat virtus', amb voluntat de tots

Els prop de 30 milions de visitants heterogenis que passen o pernocten a la ciutat de Barcelona deixen uns 18 milions d'euros al dia. A l'aeroport del Prat arriben a l'any 44 milions de viatgers, gràcies a la sang, suor i llàgrimes que va costar el hub internacional enfront de les forces centralistes que apostaven per Madrid com a única porta d'entrada i sortida d'Espanya. Els hotels fa anys que tenen ocupacions superiors al 75%. Els 4,5 milions de visitants de la icona principal de la ciutat, la Sagrada Família, s'acosten a marxes forçades als set de la Torre Eiffel. I European Cities Marketing col·loca Barcelona en el primer lloc de les ciutats turístiques europees.

No obstant, augmenta la tensió contra el turisme a gairebé tots els barris centrals de la ciutat, i comença en altres, fins a convertir-lo en la segona preocupació dels barcelonins. The Independent col·loca la ciutat entre els vuit destins mundials que més odien el turisme. La imatge d'antipatia creix a l'estranger amb la cantarella que aquí els turistes no són benvinguts. I es comencen a pronunciar paraules gruixudes com ara turismofòbia.

Aquest és l'estat de coses a la Barcelona turística, que ha sabut aprofitar el vent de cua de les plataformes mundials més importants, com Tripadvisor, Booking.com, Hotels.com, Airbnb o Vacation HomeAway.

Els vectors del conflicte apareixen en el decàleg de la contradicció.

Si una ciutat és un espai heterogeni per viure-hi, descansar, treballar, relacionar-se, disfrutar, compartir arrels i barrejar-se, ¿ens enfrontem a una realitat dual sense ànim de síntesi? ¿S'ha de convertir el turisme en un camp d'enfrontament permanent -que condueix a mitjà termini a destruir una part fonamental de la riquesa contemporània tan difícil d'assolir-, o es tracta de buscar un consens entre tots a favor d'un model sostenible?

Frenar els fluxos

És evident que el primer pas per reformar el model consisteix a frenar els fluxos turístics a Barcelona, i alhora redistribuir-los cap a Catalunya. Les multituds al voltant del pont de Carles han convertit Praga en una de les ciutats més barates i degradades d'Europa. El Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic (PEUAT) apareix com un bon instrument per frenar la concessió de llicències hoteleres i d'apartaments turístics, però sobretot s'ofereix com el far per discriminar l'oferta a mitjà i llarg termini.

El consens polític al voltant del PEUAT s'haurà de completar a cop de negociació amb la resta d'actors civils. Els estudis de la capacitat de càrrega percebuda dels espais de la ciutat seran la pedra angular que facilitarà la redacció de la reglamentació que freni la sobreexplotació de l'espai públic, la degradació dels llocs singulars, l'ús dels vehicles -preferentment elèctrics-, els horaris dels recintes públics i comercials (bon exemple el del Park Güell) i l'estètica de les terrasses -no fos cas que acabéssim sent una ciutat de terrasses sense carrers ni places-, per citar alguns punts destacats.

Tot això haurà d'anar acompanyat de la creació d'oferta de qualitat, descentralitzada en la mesura del possible, rebutjant les barroeries. El turista que ve a Barcelona gasta poc perquè se li ofereix poc i barat. No és que faltin apps que connectin les ofertes; és que inciten poc al seu ús. El comerç de proximitat fa un paper rellevant, perquè el turisme serà la seva font principal d'ingressos. La dinamització dels PEUAT -dos en marxa- serà un puntal del desenvolupament racional de cada eix. En el Pla Estratègic de Turisme i en el de Comerç i Mercats, fa poc aprovats, s'avancen algunes d'aquestes mesures, que s'hauran de pressupostar i posar en marxa com més aviat millor per evitar l'impàs.

Notícies relacionades

Entre el mannà i la maledicció

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

Paral·lelament, des de l'àmbit de l'habitatge, s'haurà d'aprofundir per frenar definitivament els desnonaments a base de marcar preus de referència, com ho fa París. No tenen per què pagar els menys afavorits l'enriquiment desigual de la ciutat. Des de l'àmbit professional, s'hauran d'incentivar els salaris del sector millorant la imatge i la formació. No pot ser treballar en el sector que aporta més diners a la ciutat més turística d'Europa amb els salaris més baixos i més precaris. I des d'altres àrees municipals, s'haurà de descarregar una part de la tensió que acumula l'àmbit turístic.

In medio stat virtus, deia Horaci a l'Epístola a Tubul (I, 4, 16). I afegia cuando extrema sunt vitiosa, que traduït lliurement vol dir que s'aconsegueix si hi ha voluntat de tots.