De l'amor a l'odi en només dues dècades

Els que ja pentinem alguns cabells blancs, recordem la Barcelona dels anys 70 i 80, quan l'estiu era temporada baixa i la majoria dels pocs hotels que hi havia tenien tancat per vacances i només s'hi veien turistes quan s'escapava alguna excursió d'un indret costaner com Calella, Lloret o Salou, veritables protagonistes del turisme d'aleshores. Unes dècades més tard, el panorama ha canviat radicalment. Pel mig va tenir lloc un gran desenvolupament turístic, producte, fonamentalment, d'una excel·lent gestió dels Jocs Olímpics del 92, ara fa vint-i-cinc anys. Barcelonins i catalans vam exercir el paper d'amfitrions de manera magistral i vam recollir els fruits d'aquella bona gestió.

Hi va haver molt bona planificació. Es va lluitar per complir el compromís d'arribar als 50.000 allotjaments, xifra que es va assolir construint nous hotels, viles olímpiques, i, a darrera hora, fent servir 15 creuers per tal de poder arribar al nombre pactat. Qui ens havia de dir que anys després Barcelona esdevindria el primer port base de creuers del Mediterrani. També la imatge que Barcelona va projectar arreu del món va fer possible que, de ser una destinació turística completament desconeguda, passés a ser la cinquena destinació europea només per darrere de Londres, París, Roma i Berlín.

Segons el meu parer, la situació problemàtica actual és fruit del fet que en cap moment hi va haver consciència de l'èxit que assoliria Barcelona. Ningú no es va poder imaginar que hi hauria aquest increment tan important del volum de turistes i de pernoctacions: de la situació a l'any 90, en què hi havia 1,7 milions de turistes i 3,8 milions de pernoctacions, s'ha arribat a un 2016 en què la capital catalana va rebre 9 milions de turistes i 19 milions de pernoctacions en hotels. Tot aquest creixement no s'ha produït sostingudament segons un pla dissenyat.

Paral·lelament a l'increment de turistes, s'han multiplicat els habitatges d'ús turístic legals, aprofitant que la nova llei deixava moltes facilitats per constituir-ne, o il·legals, que han proliferat gràcies a les noves plataformes digitals de contractació. Tot això es reflecteix en un encariment del preu dels habitatges, en lloguers impossibles d'assolir per part de la població autòctona. El ciutadà veu així com perd o, més ben dit, com ja ha perdut la seva ciutat, i es torna agressiu i passa a ser enemic dels turistes. En el cas concret de Barcelona, l'11% de la població veu el turisme com una qüestió preocupant. Però el problema no es pot atribuir als turistes, sinó que està originat per la manca de planificació i control polític.

¿Què fan altres destinacions?

Tot i ser una de les ciutats on més expressament es manifesta el rebuig de part de la ciutadania envers el turisme (The Independent recentment va incloure Barcelona entre les ciutats que més odien els turistes), la saturació no és problema exclusiu de la capital catalana.

Venècia, on viuen 50.000 persones, rep 30 milions de visitants. ¿Què ha fet?, limitar el nombre de visitants al dia i controlar els accessos. També hi ha el cas d'Islàndia, on viuen 330.000 persones, i ha tingut quasi 2 milions de visitants. La seva opció ha estat incrementar el preu dels allotjaments.

Dins de les ciutats que The Independent esmentava per la reacció dels seus habitants envers la presència de viatjants també hi figurava Amsterdam. ¿Què fa la capital dels Països Baixos? Elimina la inversió en promoció, busca el turisme de qualitat i deixa fora el que va de festa. Una altra destinació és Butan, i ¿què fan? Han elevat el preu del visat a 200 dòlars per dia. L'illa de Santorini, ha establert una limitació del nombre de visites per dia (ha passat de 10.000 a 8.000) i una cosa semblant s'ha fet a Cinque Terre, mentre que a les illes tailandeses de Koh Khai s'ha optat per prohibir les visites.

Un difícil equilibrio

¿Què ha de fer Barcelona per solucionar la malfiança amb què una part important del seu veïnat veu el fenomen del turisme? Cercar una cosa tan difícil i complicada com és l'equilibri entre residents i turistes, mantenir la coherència i la identitat i respectar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

¿Com s'ha de fer tot això? Treballant per la desconcentració territorial i fent-ho amb una línia que des de la Diputació de Barcelona ja s'està fent sota el lema Barcelona és molt més, creant nous punts d'atracció fora de Barcelona. També esponjant les zones amb més pressió turística; ordenant, regulant i sancionant sense por tot el desordre i el caos que hi ha a molts indrets de la ciutat, com ara els apartaments il·legals, la venda ambulant il·legal, la circulació amb tot tipus d'estri i per tot arreu i les actuacions incíviques que es produeixen en alguns barris de la ciutat.

Un altre aspecte a tenir en compte és reduir tots els impactes negatius que genera el turisme, on hi ha l'incivisme, però també la delinqüència, ja que els turistes són un pol d'atracció important de tot tipus de delinqüents.

No obstant, institucionalment, el consistori no sembla estar en disposició d'agafar les regnes del problema. Tenim al capdavant de la ciutat un govern que confon el termes de la qüestió i no és sensible a la diferència que hi ha entre la venda ambulant i una terrassa per la qual es paga una taxa; o la que existeix entre un turista que s'allotja en un apartament il·legal del viatjant que ho fa en un hotel amb llicència, o els creuristes que generen un impacte de 2,2 milions d'euros per dia.

Fer pedagogia

Notícies relacionades

Entre el mannà i la maledicció

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

El turisme genera a la ciutat de Barcelona 26 milions d'euros per dia, més de 120.000 llocs de treball, i representa entre l'11-13% del PIB. Fa vint anys això hauria estat un somni i ara és un malson per a molts barcelonins. Si es gestiona amb intel·ligència i es busca el consens del tres actors principals del sector (administració pública, sector privat i ciutadania), no hi ha d'haver conflicte, però caldrà fer pedagogia del que aporta el turisme, i reduir els impactes negatius i intercedir per tal que la distribució de beneficis que generi el turisme sigui més equitativa i que els autòctons en puguin ser els beneficiats.

Si fem bé les coses podrem reconduir la situació i seguir gaudint dels aspectes positius i beneficiosos del turisme i no tot el contrari.