Com governar el turisme

El turisme s'ha convertit, no per atzar, en la primera preocupació dels barcelonins, per sobre fins i tot de l'atur. A pesar que aporta molt a l'economia local, en termes d'ingressos públics i privats i de creació de llocs de treball, molts ciutadans perceben que el fenomen turístic està fora de control i afecta negativament les seves vides. La massificació de diferents barris, les molèsties que pateixen els veïnats de blocs amb apartaments turístics i l'impacte que aquests han tingut sobre el preu de la vivenda, tant de lloguer com de compra, són algunes de les raons que expliquen aquesta tendència social a laturismofòbia.

Notícies relacionades

Entre el mannà i la maledicció

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

Abans d'analitzar-ne les causes, mirem una mica enrere. Fa just un quart de segle, Barcelona era una capital poc apreciada pels viatgers. L'obertura al mar i el conjunt de transformacions urbanístiques que va experimentar la ciutat amb vista als Jocs Olímpics del 1992 van augmentar el seu atractiu turístic, i l'èxit organitzatiu i esportiu de la cita la va posar al mapa dels operadors turístics mundials. Després va funcionar el boca a boca dels visitants, les polítiques de promoció turística, l'esclat de la Sagrada Família i de tota l'obra d'Antoni Gaudí com a llocs de pelegrinatge, el fenomen dels creuers, l'abaratiment del transport de passatgers gràcies a les línies aèries low cost, el Mobile World Congress, la inestabilitat política a l'altra riba del Mediterrani... Tots els astres es van alinear perquè Barcelona es convertís en destí turístic obligat. Un verdader mannà per al sector privat -sobretot, hostaleria i restauració- i per a les arques públiques que, no obstant, les institucions no han sabut administrar per pal·liar els desavantatges que comporta per als barcelonins.

La prova més fefaent de la incapacitat que han demostrat els nostres governants a l'hora de governar el turisme és el mercat negre d'apartaments vacacionals il·legals que, gràcies a plataformes com Airbnb, omplen les butxaques d'uns quants -alguns propietaris castigats per la crisi i molts especuladors- en perjudici de molts. Una vegada més es desmenteix el vell dogma liberal segons el qual el mercat es regula per si mateix. El repte de les administracions és, per tant, ordenar el fenomen turístic i adaptar l'oferta a una demanda sostenible per a la ciutat. Sostenible per garantir la convivència ciutadana i també per desinflar abans que esclati aquesta nova bombolla immobiliària que expulsa els barcelonins dels seus barris i atrau inversors sense escrúpols disposats a apoderar-se de la ciutat.