Pendents del vaivé cíclic

Pensar que el 2017 estem entrant en una nova bombolla immobiliària és una incògnita. Més enllà d'una eventual pujada de tipus, el perill està en la trajectòria del cicle econòmic.

Pendents del vaivé cíclic_MEDIA_2

Pendents del vaivé cíclic_MEDIA_2 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts

El sector immobiliari és un sector econòmic estratègic. La construcció residencial es caracteritza per provocar fluxos de demanda molt forts per a la resta dels sectors econòmics (materials de construcció, metall, fusta, serveis financers, comercials i de transport). Si la construcció va, tot va. Aquests avantatges han convertit la construcció residencial en la víctima propícia de les polítiques de frenada i acceleració per part dels bancs centrals i de les administracions públiques. Tipus d'interès i disponibilitat de crèdit han provocat fortes fluctuacions, paral·leles a l'evolució de l'economia general. El cicle actual és el successiu d'acumulació i desacumulació d'estocs residencials o ajustaments d'inventari realitzats, i sobretot incidits pels canvis experimentats en l'oferta de crèdit. Efectivament, el sector immobiliari, com la resta de sectors de l'economia del país, està subjecte als vaivens cíclics. Els teòrics de les fluctuacions econòmiques assenyalen, en aquest sentit, que el cicle de la construcció s'inscriu en un interval temporal d'aproximadament 10 anys.

Pensar que el 2017 estem entrant en una nova bombolla immobiliària és una de les incògnites de l'actual moment econòmic. Per hàbits històrics, factors psicològics i motius legals i sobretot d'inversió, l'opció a la propietat ha prevalgut i preval a la relativa al lloguer. I en aquests últims temps encara més, per condicions favorables en els terminis hipotecaris i, sobretot, per gaudir d'uns tipus d'interès particularment reduïts. D'aquesta manera, els saldos líquids de les famílies s'han orientat a favor dels béns immobles i en contra de comptes de dipòsit i posicions en actius financers.

Per l'acumulació de riquesa que això suposa, és comprensible que el problema de la bombolla pogués ocasionar un nou desastre. Primer, pel mateix desequilibri en l'àmbit de les finances familiars i, segon, perquè una aturada en el sector seria una xacra important en la salut econòmica del país.

Prop del 89% dels d'individus espanyols que actualment tenen més de 40 anys són propietaris d'almenys un habitatge. La propietat d'un habitatge per part d'una llar està estretament vinculada a la seva capacitat de compra, i, per tant, a la dinàmica d'obtenció d'ingressos o de generació d'estalvi, tant actual com futura, així com a la capacitat d'endeutament contra aquests ingressos futurs. La cultura de la propietat a ­Espanya, l'evolució dels preus dels actius immobiliaris familiars i en general la transformació dels balanços patrimonials de les llars actua alhora com un coixí en un marc d'envelliment de la població comportant implicacions directes sobre els factors determinants del consum i la inversió de les famílies, rúbriques que expliquen gairebé les tres quartes parts de l'activitat econòmica.

Cultura de l'herència

Notícies relacionades

El valor del patrimoni immobiliari en habitatge és en l'actualitat de quatre cops el PIB espanyol i suposa el 90% dels actius no financers de les famílies i el 80% dels seus actius totals. El nombre d'habitatges familiars comptabilitzats a Espanya és el 2017 d'uns 23 milions i està en mans de 15 milions de llars. Es pot afirmar, per tant, que la casa en propietat ha estat el principal mecanisme d'acumulació de riquesa dels espanyols i una de les principals fonts de seguretat econòmica. La realitat, però, és que una forta cultura de l'herència fa que aquest actiu gairebé mai no es transformi en líquid i que moltes persones grans amb pocs recursos econòmics morin riques en patrimoni que, generalment, passa als seus hereus.

L'explosió de la bombolla s'associa molt directament a la possibilitat que a curt termini pugi el preu del diner. ¿Estan a la vista alces en els tipus d'interès?. Probablement. Els condicionants decisius són una bona evolució conjuntural econòmica europea i el referent de la pujada de tipus de la FED nord-americana. En la mesura que el pes d'Alemanya i França predomini a l'entorn del governador del BCE, cal esperar alces de tipus. No obstant, ara com ara, no veig previsible que el tipus d'interès faci explotar la bombolla immobiliària com a conseqüència de desajustaments financers als pressupostos de les famílies. El perill residiria en quina sigui la trajectòria immediata del cicle econòmic.