Canvi d'aparença per no canviar res

2
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

La bombolla immobiliària del canvi de segle, que va esclatar el 2008 arran de la crisi financera internacional, obeïa a diferents factors socials i econòmics. Alguns d'ells ja no són presents a Espanya, o la seva influència en el mercat s'ha debilitat notablement. Uns altres segueixen. Però també han aparegut nous fenòmens, producte de la globalització, la transformació mundial del transport aeri de passatgers i la revolució digital, que expliquen el ressorgiment del negoci del totxo com a vector fonamental de l'economia espanyola. Fonamental... i no exempt de riscos.

Notícies relacionades

La predilecció dels espanyols per la vivenda en propietat, i per la segona residència en cicles expansius, va rebre als anys 90 un important impuls institucional. Els governs de Felipe González i José María Aznar van estimular el negoci immobiliari mitjançant fortes deduccions fiscals a la compra i el foment de la competència en el mercat hipotecari. Els tipus d'interès encara eren relativament elevats, però la lluita entre les entitats financeres pel crèdit personal va facilitar l'abaratiment de les hipoteques. En vistes de la desaparició de la pesseta, els diners negres van trobar refugi en el totxo, tot propulsant la demanda i els preus. I la introducció de l'euro va propiciar una gradual reducció dels tipus d'interès que va afavorir l'endeutament privat. El 1998, quan Rodrigo Rato va liberalitzar per llei el sòl, va obrir les portes a les requalificacions de terreny industrial i agrícola per a usos residencials. Aquesta reforma no solament va brindar a ajuntaments i autonomies una copiosa font de finançament; també va assenyalar el camí a les constructores i a la banca. La constant revalorització de la vivenda la convertia en port refugi per a l'estalvi, alimentant un sobreendeutament privat que ha enfonsat milions d'espanyols i que ha corroït els balanços bancaris.

La depreciació de la vivenda durant la crisi i el despalanquejament privat han tornat atractiu el mercat immobiliari. L'estalvi, nacional i internacional, busca en el ciment residencial la rendibilitat que no troba en la borsa. Com a novetat, els vols de llarga distància 'low cost' i l'explosió del negoci de l'allotjament turístic -gràcies a Airbnb i altres plataformes digitals- han encarit el lloguer residencial, sobretot a Barcelona i Madrid, i han convertit la propietat immobiliària en un lucratiu negoci. Canvien les aparences per no canviar res. Entre altres raons, perquè Espanya segueix sense trobar un patró de creixement econòmic alternatiu al turisme i la construcció.