Anar al contingut

Necessitem reformar l'economia, i es pot fer

Hauríem d'intentar tenir una economia del nord, adoptant les millors institucions dels països que funcionen millor. Són moltes les reformes que es poden portar a terme per millorar la nostra situació i la més vital és una reforma educativa.

Espanya i Catalunya necessiten reformes serioses. Els països del sud d'Europa no han convergit econòmicament amb els del nord, cosa que implica un menor benestar en general, menor Estat del benestar en particular, i més desigualtat econòmica, tenint en compte el nostre nivell de desocupació i de llocs de treball precaris. La crisi financera ha sigut molt important, però hi ha països del sud que no han tingut una crisi financera, com Itàlia i, no obstant, tenen molts problemes econòmics, o països del nord com els EUA, Irlanda o el Regne Unit que sí que van tenir una crisi forta com Espanya, però que ja en van sortir i van créixer molt més que nosaltres.

Per tant, hauríem d'intentar tenir una economia del nord, adoptant les millors institucions dels països que funcionen millor. Òbviament, hi ha gent que recolza Podem o la CUP i són lliures de voler economies de tipus veneçolà o comunistes, en lloc d'economies daneses o anglosaxones que funcionen molt millor i amb més benestar global per als seus ciutadans. Donada la nostra societat, segons la meva opinió, les economies nòrdiques són un molt bon exemple per a nosaltres ja que combinen la competitivitat de les economies anglosaxones amb igualtat econòmica i un Estat del benestar fort.

Algú podria dir que la nostra cultura és tan especial que implica que no puguem adoptar les millors institucions d'altres països. No obstant, són moltes les reformes que es poden portar a terme per millorar la nostra situació i la més vital, a la meva manera de veure, és una reforma educativa. ¿Per què no podem tenir una educació preuniversitària com la finlandesa, que és líder en PISA? O, ¿per què no podem tenir universitats com les americanes o les angleses que copen el top 10 del món? A Catalunya s'ha treballat molt bé sobre això: hi ha una institució, ICREA, que atrau talent internacional top en recerca. De fet, Catalunya se situa a dalt de tot a Europa en el per càpita dels investigadors que han rebut les millors beques europees per a la ciència (les European Research Council Grants); o, en àmbits específics, som també molt bons, com per exemple la Barcelona Graduate

School of Economics (campus de la UPF i UAB) que es troba entre els millors 15 departaments del món en recerca econòmica, o IESE i ESADE en escoles de negocis.

Per tant, com demostra aquest exemple, sí que podem tenir aquí institucions que generin educació puntera, és només una qüestió de voluntat política. Ara bé, no només l'excel·lència importa. El nostre rànquing en PISA és certament mediocre i, si ens centrem en estudis com els de Raj Chetty, professor de Stanford, observem el valor immens que té, a llarg termini, l'educació més primerenca. Que la nostra educació preuniversitària sigui mediocre no només és ineficient sinó que, a més, és molt injusta: les famílies riques sempre podran portar els seus fills a escoles privades de prestigi. Les famílies d'ingressos baixos necessiten escoles molt bones que ofereixin una educació excel·lent als seus fills. Sense aquesta educació de qualitat, la igualtat d'oportunitats és pura quimera, a més que perdem molt de capital humà. La solució, òbviament, no és eliminar les escoles que funcionen molt bé, sinó millorar les que funcionen malament.

És per això que hi ha molts canvis de política pública que s'haurien d'analitzar, avaluar i valorar: potser apostar per salaris mitjans més elevats als docents combinant-ho amb avaluacions així com dispersió de salaris per augmentar els incentius del professorat. Hi ha països on aquestes mesures funcionen, ¿per què no s'analitza? També podríem valorar i apostar per una autonomia més important dels centres, i també per un programa educatiu més racional que el que proposa l'última reforma educativa. ¿Per què la filosofia de segon de batxillerat va deixar de ser una matèria obligatòria quan és una disciplina que té com a base el raonament lògic, crític i que formula qüestions fonamentals per a l'ésser humà? ¿Per què s'elimina una assignatura en què s'estudien qüestions tan crucials com l'ètica i els valors democràtics? No deixa de sorprendre que mentre es vol eliminar la filosofia en el batxillerat, hi ha universitats com Oxford, des d'on escric aquest article, on la seva carrera estrella combina filosofia, política i economia. L'educació hauria de vetllar per la formació integral de l'individu, no només formar persones per al mercat laboral, sinó també educar ciutadans responsables i crítics per a un món cada vegada més complex.

Hi ha altres reformes que són necessàries (per a una llista exhaustiva i el perquè de cada reforma, es pot veure el blog d'economia Nada es gratis). L'ideal seria tenir una economia en què fins i tot els estrangers voldrien venir a treballar aquí, com els alumnes que surten de les universitats d'aquí o de molts altres llocs que se'n volen anar a treballar a Londres i Alemanya. ¡Segur que països com el Regne Unit i Alemanya tindran molts menys problemes en les pensions que nosaltres!

Per últim, m'agradaria destacar una reforma necessària en el sector financer que aniria molt bé per a l'ocupació. La crisi financera va ser bancària (en particular de les caixes) amb un boom de crèdit bancari exorbitant al llarg del període 2000-07, especialment en el sector immobiliari, i una restricció de crèdit fort des del 2009, malgrat la política expansiva del BCE i del rescat i la reestructuració del sector bancari. Si tinguéssim un sector financer més diversificat, amb més pes dels mercats de capitals (per emetre accions i deute) i d'intermediaris financers no bancaris (com capital risc), les empreses podrien obtenir finançament quan els bancs estiguessin malament. Això és just el que ha passat als Estats Units i al Regne Unit des del 2009, i ha ajudat les empreses i l'ocupació a capejar molt millor la crisi financera.

Per tant, hi ha mecanismes econòmics que estan més i més ben desenvolupats en països anglosaxons i que hauríem d'adoptar aquí, per tenir d'aquesta manera més ocupació i benestar per a tothom. Hauríem de tenir menys ideologia en les reformes i analitzar amb els mètodes dels científics socials si les reformes produeixen efectes positius en general, o no. Tinguem una economia i institucions del nord, amb un clima del sud.

0 Comentaris