Un nou catèter millora la precisió per curar arítmies

Un procediment habitual per tractar les arítmies, els trastorns pel que fa a la freqüència del ritme cardíac, és l'ablació o destrucció dels teixits implicats en el mal funcionament del sistema elèctric del cor. El que es fa normalment és introduir un catèter per una vena, arribar a la zona afectada i cremar per radiofreqüència, cosa que crea una barrera anatòmica. Seguint el procediment tradicional, el Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar de Barcelona ha començat a utilitzar un innovador catèter que ofereix al cardiòleg molta més precisió per ubicar el teixit implicat en l'arítmia, entendre'n les característiques i tractar-lo, «un sistema que a més a més evita danyar més zones que les que són estrictament necessàries», destaca Julio Martí, director del servei.

Es pot néixer amb arítmies o patir-ne com a conseqüència de lesions al cor (cicatrius d'un infart), però en la majoria dels casos sorgeixen per fibrosi amb l'edat, possiblement per la combinació de factors de risc com la hipertensió o la diabetis.

Els catèters per a intervencions d'aquest tipus porten al seu extrem uns petits elèctrodes que serveixen per mesurar per radiofreqüència l'activitat del cor -el cardiòleg pot ubicar-se gràcies als senyals que obté a través del llarg cable- i que amb posterioritat també s'utilitzen per destruir els teixits que estan causant el problema. El nou catèter, anomenat tècnicament Intella Tip Mifi XP, del fabricant nord-americà Boston Scientific, integra a la seva punta tres elèctrodes de diàmetre mínim (un mil·límetre) que augmenten les propietats de localització i proporcionen informació a temps real sobre l'eficàcia de l'ablació durant el procediment.

«Amb l'ús d'aquest catèter és com si tinguéssim un ull al punt exacte de l'ablació -resumeix Martí-. És especialment útil en els casos on és més complex definir el punt concret del cor que s'ha de tractar i, en aquest sentit, un senyal millor que ofereixi informació precisa sobre la localització de l'arítmia i de com està el teixit evitarà intervencions posteriors».

El nou dispositiu, a més a més, ofereix més bons senyals elèctrics del cor sense ocasionar perjudicis al posterior tractament mitjançant l'ablació.

El catèter de Boston Scientific fa de gruix set French (unitat equivalent a 2,3 mil·límetres de diàmetre) i té una longitud de 110 centímetres. Pel que fa al seu dipol o punta, la part que s'introdueix per la vena femoral fins a arribar al cor fa 8-10 mil·límetres, depenent del model, una longitud mínima que facilita els moviments.

Els minielèctrodes situats a l'extrem de l'Intella Tip Mifi XP estan molt pròxims. «Com més petita és la distància entre els elèctrodes, més gran és la fiabilitat del registre de l'activitat elèctrica, però, al mateix temps, per poder portar a terme l'ablació, és necessari que la punta del catèter faci uns quatre mil·límetres», explica el cap del Servei de Cardiologia. «El nou dispositiu

-prossegueix- aconsegueix resoldre la incompatibilitat existent entre tenir un elèctrode tan petit com sigui possible per produir el senyal i prou gran per realitzar la curació de l'arítmia».

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

GRAN PREVALENÇA / La fibril·lació auricular, que és el tipus més freqüent d'arítmia (ritme cardíac ràpid i irregular), és un problema freqüent que afecta el 4% dels més grans de 40 anys i el 10% si se superen els 80, com recorda el cap de Cardiologia de l'hospital. Es pot viure amb aquestes arítmies, fins i tot no saber que es tenen, però també són una perillosa causa de mort sobtada i altres problemes cardíacs, a més a més d'empitjorar la qualitat de vida. «No hi ha medicaments gaire efectius, i alguns fins i tot són tòxics, de manera que el tractament fonamental és l'ablació», prossegueix. «És un procediment efectiu al 100% i no recidiva». És a dir, perdura amb els anys.

A l'Hospital del Mar es realitzen entre set i vuit intervencions d'aquesta mena per setmana. El nou catèter es pot utilitzar en qualsevol arítmia, però s'ha de validar en quines situacions pot tenir un valor afegit més gran, insisteix Martí. Fins al moment, s'ha utilitzat per tractar arítmies com el flutter auricular, taquicàrdies per vies accessòries i taquicàrdies auriculars. «Lògicament, les arítmies que tractem de forma prioritària són aquelles que pensem que tenen un risc associat de mort sobtada», precisa Martí. Molt han canviat les coses en els últims temps si es té en compte que per tractar les arítmies era necessària fa 25 anys una operació a cor obert.