Anar al contingut

Feina sense estigma

La incorporació en el mercat laboral de persones que conviuen amb un trastorn mental presenta encara avui taxes molt baixes. L'associació AMMFEINA de Salut Mental Catalunya (SMC) aglutina 30 entitats destinades a augmentar la integració

CARME ESCALES

Si no es treballés, poques persones en la nostra societat estarien sanes». La reflexió, de Blai Sanahuja (Barcelona, 1982), transmet la importància que per a ell ha tingut el contracte laboral que Decathlon li va brindar fa vuit anys, malgrat saber que havia sigut diagnosticat, anys enrere, d'un trastorn esquizoafectiu.

La seva convivència amb la malaltia ha sigut molt més suportable matinant cada dia per arribar a l'hora al seu lloc de treball, atenent els clients a la secció de muntanya dels magatzems de material esportiu i relacionant-se amb tota normalitat amb els seus companys de feina. I, a final de mes, els seus impostos alimenten el pot de tots, i el seu sou, la pròpia butxaca. Però la seva sort no és gaire freqüent. Segons dades de l'Institut Nacional d'Ocupació facilitades per Salut Mental Catalunya, «l'any 2014, el 84,2% de les persones amb certificat de discapacitat associat a un trastorn mental no tenien feina».

El trastorn mental és la tipologia de discapacitat que registra a Espanya una taxa més baixa d'ocupació: tan sols un 15,5%. Molt per sobre hi ha l'auditiva (44,6%) i la visual (33,6%), i més a prop es troba l'ocupació de persones amb una discapacitat intel·lectual, que és del 17,4%.

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que aglutina una trentena d'entitats que procuren ajuda per integrar socialment i laboralment persones que conviuen amb algun trastorn mental.

PEDAGOGIA ENTRE EMPRESARIS

Desfer mites i creences que, lluny de donar a conèixer la verdadera realitat d'un trastorn mental i normalitzar-lo, l'estigmatitzen, és un dels objectius d'AMMFEINA. Sensibilitzar les figures polítiques, i molt especialment els empresaris, dels avantatges socials que comporta garantir un treball digne a aquest col·lectiu de persones, és part de la seva àrdua i gran tasca. «Dues estratègies ens orienten: la transformació social i l'apoderament de les persones amb trastorn mental», apunta la presidenta d'AMMFEINA Salut Mental Catalunya, Marta Mateu. Llicenciada en Pedagogia, també és directora d'Àuria Grup, d'Igualada, una de les 30 entitats que engloba AMMFEINA. «Per aconseguir un canvi verdader i cultural de llarg recorregut, el nostre repte és anar acostant la problemàtica de les persones que conviuen amb un trastorn mental, en els àmbits empresarial i institucional, per créixer en empatia respecte al col·lectiu i relativitzar els seus problemes com a treballadors», exposa Mateu. «Ho fem amb xerrades de sensibilització a les escoles, i amb empresaris remarcant-los que incorporar la diversitat és beneficiós per a l'empresa i per a la societat», afegeix la presidenta d'AMMFEINA.

«No hi ha millor ambaixador de la inclusió de persones amb trastorn mental que el testimoni d'un empresari que ho hagi experimentat i pugui encomanar als altres la seva actitud», sentencia el psicòleg clínic d'AMMFEINA Pau Gabarrella. Però «si no t'ho creus, no ho fas», afirma Antoni Ribas, director comercial de l'empresa d'etiquetatge personalitzat Stikets d'Igualada, que va decidir integrar a la seva plantilla una persona amb trastorn mental, amb un balanç molt positiu.

OCUPAR I ENRIQUIR-SE 

«Fa un parell d'anys, en vista del creixement de la nostra empresa, vam externalitzar una part de la producció. Però ho vam voler fer en l'àmbit local, proporcionant feina a gent d'Igualada», explica Ribas. «Algú ens va parlar dels tallers ocupacionals d'Àuria Grup -preparen i acompanyen persones en situació de vulnerabilitat per a la seva inserció sociolaboral-. Vam veure que tenien un sistema de treball molt ben muntat, i vam començar a donar feina a usuaris seus», afegeix l'empresari igualadí.

«Entenc que hi pugui haver empresaris que desconfiïn del rendiment d'una persona amb un trastorn mental, però és, sobretot, pel gran desconeixement, la poca informació que se'n té», puntualitza Ribas. «Nosaltres estem molt satisfets d'haver-ho fet. El compromís i el rendiment d'aquesta persona són excel·lents, i la nostra empresa se sent així partícip en el que hauria de compactar-nos més socialment i relativitzar les diferents característiques personals, saber centrar-nos més en les capacitats, en els símptomes positius de cada ésser. Sentim que formem part d'un ecosistema en què tots hi hem de posar de la nostra part. Si no aprenem a llegir en positiu els avantatges que totes les sensibilitats diferents aporten a l'empresa i a l'equip humà de treball, ¿qui ho farà?», qüestiona Ribas.

És clar que la seva empresa ja és, per si mateix, exemplar en el tracte amb els seus empleats. Tenen flexibilitat horària com a eina de conciliació familiar, perquè estan convençuts que darrere d'un empleat feliç hi ha més guanys per al grup humà i per al negoci global. «Els divendres, abans d'acomiadar-nos, ens reunim, i a manera de balanç de la setmana cada un de nosaltres destaca alguna cosa bona que vulgui agrair del que ha viscut aquells set dies a l'empresa», explica Antoni Ribas. «Doncs bé, quan la persona que contractem a través del Grup Àuria comparteix amb nosaltres allò de què està agraïda, jo sento la pell de gallina als meus braços, pensant que el seu agraïment arriba des de la superació de més dificultats que la resta, i de vèncer l'estigma amb el qual conviu aquest col·lectiu, i això és una gran lliçó per a nosaltres», afirma el director comercial de Stikets. Després de la positiva experiència amb aquesta primera empleada, en les puntes altes de feina durant l'any la firma contracta temporalment els serveis de set o vuit persones més amb trastorn mental, que prepara i acompanya el Grup Àuria.

EVITAR L'EXCLUSIÓ

Segons dades de l'Idescat, «les situacions vinculades a la salut mental afecten cada vegada un grup més nombrós de la població. En una dècada, del 2005 al 2015, Catalunya va passar de 59.759 persones amb discapacitat per trastorn mental a 102.185. Amb un 20% de prevalença, aquest tipus de trastorn és la segona causa per discapacitat a la comunitat catalana».

En vista d'aquestes dades, i tal com apunta el psicòleg Pau Gabarrella, «encara que tothom parli d'inclusió, és més fàcil no excloure qui conviu amb un trastorn mental, que no pas haver de reinserir-lo. Però, per no haver d'excloure, l'empresa ha de tenir el coneixement del trastorn i prou informació per gestionar la situació de manera correcta», assenyala. «L'empresari ha de saber que el trastorn no es troba només fora de les empreses, també hi és dins. Hi ha un nou perfil de persones amb trastorns, potser no crònics, però amb les mateixes dificultats d'inserció o reinserció, i nos-altres, des d'AMMFEINA, ja estem començant a treballar amb ells», informa Gabarrella.

0 Comentaris
cargando