Excursionisme i naturalesa obren el teló dels esplais

Dissabte que ve, centenars de monitors i monitores de 81 entitats i projectes d'oci federats a través de Fundesplai celebraran al Prat de Llobregat la trobada anual amb la qual donen per inaugurat el curs d'esplais. La federació ha complert ja 20 anys.

5
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES

Cançons i rialles entorn d'una foguera de campaments han acompanyat la infància i l'adolescència de molts adults que mantenen encara amistats amb els seus companys d'aquelles cites, les tardes del dissabte o a l'estiu, amb els seus monitors d'esplai.

Dissabte que ve, 18 de setembre, centenars de monitors i monitores de 81 entitats i projectes d'oci federats sota el paraigua de la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) obriran el teló de la nova temporada, que amb l'inici del curs escolar arrenca també per a molts nens i nenes. Marc Alcaraz (Esplugues de Llobregat, 1985) també va ser, al seu dia, un d'ells. Esperava amb il·lusió que fos dissabte a la tarda. «Entre setmana, anava sempre de l'escola a casa, però l'esplai, el dissabte, era el meu espai de llibertat. Allà conversava amb els meus companys, i la gràcia estava que els monitors ens havien preparat sempre una cosa nova per fer», rememora Alcaraz. «Esperava amb expectació aquella màgia dels monitors al recrear personatges i històries. Quan ets petit, el món de la fantasia és molt important», afirma qui dirigeix avui Espurnes, el mateix esplai on ell, quan era nen, va poder viure totes aquestes atractives propostes.

El Grup Esplai Espurnes és una associació juvenil, a Esplugues de Llobregat, amb més de 35 anys de trajectòria en l'educació en valors a través d'activitats d'oci. Va ser on Marc Alcaraz va créixer, i fins avui no se n'ha desvinculat mai. «Ha sigut com una segona família per a mi», assegura. «Des dels 4 anys fins als 17 hi vaig anar tots els dissabtes. I després em vaig treure el títol de monitor i vaig triar la meva carrera, l'especialitat de Magisteri d'Educació Especial, motivat per la meva experiència i les meves vivències a Espurnes», destaca. «L'esplai em va fer més persona, va ser la guinda del pastís que t'ofereixen l'escola i la família. Els valors apresos jugant i relacionant-me amb els companys d'esplai són, per mi, el gran punt fort d'aquesta proposta lúdica, valors que l'escola no sempre aporta», reflexiona Marc Alcaraz.

El cas d'Alcaraz no és excepcional. Moltes persones que de petits van anar a l'esplai acaben sent monitors. «T'has de treure el títol de monitor, però tu ja portes a sobre una bona motxilla d'aprenentatge. Haver-ho viscut tu és un valor afegit», precisa el director d'Espurnes, que és també el president de la federació d'esplais de Fundesplai. Des del temps que ell va començar com a monitor, fa 14 anys, fins avui, un dels canvis que ha viscut aquest món de l'oci educatiu ha sigut que «cada vegada arriben més nens i nenes derivats de serveis socials», destaca Alcaraz.

«Es pot dir que l'esplai està assumint la funció de compensar gran part d'allò que la societat, en aquests moments, no pot donar», afegeix. Temps de qualitat, en què l'atenció individualitzada i la seva seguretat estan garantits, però també un esmorzar, un dinar o un berenar formen part d'aquesta compensació. «En canvi, quan jo anava a l'esplai, de petit, ho feia per passar-m'ho bé», puntualitza Alcaraz.

PLANTER DE VOLUNTARIAT

«Els esplais i projectes d'oci s'organitzen de diferents maneres, en funció de la realitat que atenen», explica Asun Gil, que és cap del departament d'esplais de Fundesplai, que aglutina més de 60 entitats amb més de 80 projectes d'oci. «Una entitat pot tenir dues seus o dos projectes diferents i, encara que la federació celebra aquest any el seu vintè aniversari, hi ha entitats que en formen part que es van crear fa més de 40 anys», observa Gil.

Una gran part dels centres d'esplai a Catalunya funcionen amb monitors voluntaris. «Gràcies a ells, molts projectes tiren endavant, i avui dia seguir generant voluntariat té un valor afegit socialment», considera Alcaraz. «No obstant, en els últims 10 o 15 anys, el sector s'ha professionalitzat, especialment per les exigències formatives que requereix l'atenció especial del col·lectiu de menors en risc d'exclusió social», detalla Alcaraz. Per l'esplai Espurnes, que dirigeix, passen al cap de l'any entre 250 i 300 nens i nenes, entre casals i campaments. De dilluns a divendres, realitzen tallers molt variats, com els d'expressió teatral o gestió de les emocions, entre moltes altres activitats, en les seves instal·lacions, i també fora d'elles.

TEMÀTICA COMUNA

Notícies relacionades

Encara que cada una de les entitats federades sota l'espectre de Fundesplai es gestiona i organitza de manera autònoma, la federació planteja cada any una temàtica entorn de la qual organitzar, cada una a la seva manera, les activitats de l'any. La d'aquesta nova temporada que ara s'inicia és el foment de l'excursionisme i, a través d'ell, la implicació en la millora de l'entorn natural. «Ho fem a través de projectes d'aprenentatge-servei, perquè els menors s'hi impliquin», explica la responsable d'esplais de Fundesplai, Asun Gil. «Aprenen a participar assumint responsabilitats, de manera que l'esplai passa a ser una escola de ciutadania, en què la relació amb les famílies dels nens i nenes, respectar i mantenir les seves tradicions en paral·lel al seu arrelament aquí, també té molt de pes en la feina de les entitats», exposa Gil.

Carolina López no va ser una nena d'esplai, ni de casals d'estiu ni de colònies, però sí que va experimentar convivències a l'estiu als centres dels jesuïtes on va estudiar. Per això ella i la seva parella han tingut molt clar que portar les seves dues filles a Espurnes els comportaria beneficis. «Ni el meu marit ni jo treballem el dissabte, i no les hi apuntem per no poder estar amb elles, sinó pel que vam veure que oferien als nens i nenes quan ens vam interessar per això parlant amb pares que ja portaven els seus fills al mateix esplai», explica López. «Confiem plenament en els monitors i ens agrada molt l'ambient que hi ha. Els ajuda a formar-se com a persones», valora la mare. Ella participa activament en barbacoes, castanyades i altres cites obertes als pares. Les seves filles, la Marta Rodríguez, de 12 anys, i la Carla, de 15, fa sis anys que estan enrolades en l'experiència de compartir els dissabtes amb els seus amics de l'esplai. «Hi estan enganxadíssimes, i la gran ja anuncia que es farà monitora», explica Carolina López.