«L'estiu és ideal perquè els més joves provin el voluntariat»

Des del 2008 la participació de voluntaris en entitats socials ha augmentat a Catalunya prop del 25%, segons el Tercer Sector Social, que destaca el creixement de l'altruisme en les oenagés que treballen per ajudar col·lectius de pobresa, exclusió i malalties. Precisament la meitat dels 600.000 altruistes estimats col·labora en l'àmbit social, un camp que durant les vacances continua la seva tasca amb grans esforços per la falta de mans. Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), anima els que no ho han provat mai, sobretot joves, que dediquin part del seu temps a un voluntariat.

undefined34096782 barcelona 30 05 2016 entrevista con francina alsin160614005126

undefined34096782 barcelona 30 05 2016 entrevista con francina alsin160614005126 / ALVARO MONGE

5
Es llegeix en minuts
ROSA MARI SANZ

-¿Hi ha un abans i un després de la crisi respecte al voluntariat?

-A Catalunya les xifres de participació sempre han sigut molt elevades. El canvi més notable és que la crisi va fer prendre consciència la nostra ciutadania que hi havia gent a la seva mateixa escala que estava patint. Abans es veia tot en pla cooperació i s'havia de fer molta pedagogia, ja que molta gent creia que si algú dormia al carrer era perquè s'ho havia buscat. A ningú, o a gairebé ningú, li sents ara dir aquestes barbaritats. Tampoc sortien tant les necessitats als mitjans de comunicació. La idea del que és un voluntari ha canviat molt.

-¿En quin sentit?

-Jo vaig començar l'any 1989 a Arrels. Hi anava els dissabtes, quan deixava els meus fills alcau. Recordo que no érem ni conscients que érem voluntaris. Hi anàvem simplement a ajudar. Quan començava a fer proselitisme hi havia gent que em preguntava que per què ho feia, si ja tenia una feina. ¿Què hi té a veure? Amb el voluntariat olímpic es va entendre el que hi havia darrere d'aquesta paraula, es va entendre aquesta voluntarietat. Es tracta de treballar per al benestar d'una persona i que no et donin res a canvi. L'únic objectiu és ajudar i amb aquesta ajuda estàs fent una denúncia a la societat. Entre tots podem fer que això canviï. L'Estat no ho ha de solucionar tot, això del paternalisme no funciona. Tots tenim coresponsabilitat amb el que està passant el món.

-¿El voluntari es manté fidel i proactiu?

-Molt. I cada vegada és més valuós. Fa uns quants anys hi dominaven les persones que no treballaven, bàsicament dones, i al llarg dels últims temps hem tingut una injecció important de la part masculina que era molt escassa, el prejubilat, gent preparadíssima, professionals de diversos àmbits (informàtica, de la banca…). I la franja jove, on pràcticament hi ha paritat. Són perfils molt valuosos per a les entitats.

-¿A partir de quina edat es pot ser voluntari?

-Des dels 16 anys amb permís familiar. En parròquies amb 14 es pot fer reforç escolar de nens.

-A l'estiu moltes entitats pateixen la falta de voluntaris.

-Totes tenen problemes perquè la població normal de voluntaris se'n va de vacances i a més les oenagés munten activitats extraordinàries com ara sortides d'un dia, de cap de setmana. En el meu cas, per exemple hi podré anar al juliol però a l'agost no hi seré i la necessitat és la mateixa. És un bon moment perquè els estudiants s'animin, fins i tot els adolescents, que són molt benvinguts en entitats que fan casals.

-¿Què els diria per empènyer-los a apuntar-s'hi?

-Que és una oportunitat meravellosa perquè a més poden veure l'acció reacció al moment, per exemple només de jugar a la pilota amb nens que difícilment han sortit del seu barri i no han tingut la sort d'ells. Poden veure que són nens igual que ells. T'adones que hi ha altres realitats, veus que no estàs perdent el temps, que estàs afavorint altres persones i a més reps una lliçó de realitat. Si obres els ulls t'acabes fent millor persona.

-¿Quin tipus de voluntariat aconsellaria als joves?

-Indubtablement les colònies. S'ho passen tots bé, els nens i els joves, i tots tornen de l'experiència reforçats. És una bona oportunitat per plantejar-se si continuar més endavant.

-¿La federació ajuda a buscar l'entitat que s'ajusti millor a les preferències del voluntari?

-Tenim una borsa del voluntariat (borsa.voluntaris.cat/ i borsa.voluntaris.cat/joves). Les oenagés hi pengen les seves necessitats i cada persona pot veure en quina lliga més. Si algú té algun dubte nosaltres també l'ajudem i l'orientem. Hi ha entitats que fins i tot ens demanen voluntaris, sobretot les més petites.

-Seguint amb el tema dels més joves, s'està introduint des de fa un parell d'anys el voluntariat a les escoles, a quart d'ESO.

-Nosaltres ja ho fèiem des de feia alguns anys. Des de la federació fomentem l'altruisme a les escoles que ens ho demanen. Organitzem exposicions itinerants i les deixem als recintes escolars perquè les puguin veure els alumnes. També els portem voluntaris que expliquen la seva experiència i el resultat és realment molt enriquidor. Als joves de final d'ESO i de primer de batxillerat els obres els ulls. Molts, de segons quins barris de Barcelona, estan en unes línies de confort que fa que desconeguin la realitat de la seva pròpia ciutat. La proposta d'Ensenyament és molt bona perquè els forma en valors humans. Tot el que sigui educar en valors és altament positiu.

-El drama dels refugiats ha disparat la solidaritat ciutadana. 

-Quan l'alcaldessa Ada Colau va anunciar que Barcelona era una ciutat d'acollida la gent s'hi apuntava i ens la derivaven. Ens vam haver de posar ràpid a treballar perquè en poc temps van contactar amb nosaltres 1.000 persones. Ara hem creat una comissió de treball a l'espera que comencin a venir, no amb comptagotes, i veurem com es reparteixen per entitats. La gent també ens truca per saber quines oenagés treballen fora amb refugiats i els derivem a Save the Children, Creu Roja, Càritas, ACNUR… És un perfil jove i també professionals liberals.

-Al juliol es compleix el primer any de la llei del voluntariat. ¿Què ha millorat amb la seva aprovació?

-Hem posat en ordre què és un voluntari i una persona assalariada i que no es poden trepitjar aquestes funcions. La tasca del voluntari és una i molt concreta i la de l'assalariat una altra. També hem aconseguit corregir la irregularitat de petites administracions que tenen les seves borses de voluntariat. La llei els dóna un any per regular la situació i derivar aquests voluntaris que s'organitzin.

-O sigui, que deixin d'utilitzar-los com a mà d'obra no remunerada.

-Efectivament.

Notícies relacionades

-Uns 600.000 catalans fan algun tipus de tasca altruista. ¿Podem treure pit?

-No. Estem per sota de la mitjana europea, respecte a Espanya tenim més voluntaris, però si mirem un país nòrdic, per exemple, arriben al 70% de la població. És cert que allà és diferent, no existeixen les associacions com aquí, és com una obligació dels ciutadans treballar unes hores gratis per la societat. Per l'educació que reben estan conscienciats que la societat s'ha de fer entre tots. En aquesta idea és on hi ha la gran diferència.