Anar al contingut

Els nens i les nenes, uns ciutadans de primera

Save the Children lidera programes que enfoquen els drets del menor, i demana i defensa la seva opinió per modelar una societat millor. L'oenagé va néixer a Londres per donar volum a la veu de qui el món no escolta.

CARME ESCALES

Cada generació de nens ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món de la seva ruïna». Amb aquestes paraules, una jove britànica, Eglantyne Jebb, nascuda el 1876 i professora de primària, il·luminava, a principis del segle XX, la importància, la força i l'estímul que la població infantil suposen per al seu entorn. Ella no va tenir fills, però va viure convençuda que cada criatura que neix és sang nova per procurar un món millor. Però, com va dir en aquestes pàgines fa un mes Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt -dones que treballen amb i per les dones-, «les nostres societats no tenen en compte les persones fins que no estan en edat de treballar».

Fins llavors, acostumem a dirigir-nos a elles com «els ciutadans del futur», «els homes i dones del demà», «la llavor dels nostres futurs governants i treballadors» o «aquells que hauran de pagar les nostres pensions». Com si es tractés, únicament, de persones en construcció, i sobre les quals es carreguen moltes expectatives. Pocs contemplen els nens i nenes en el present, sense connectar-los al que seran, o aportaran, en un futur. Eglantyne Jebb sí que ho va fer. Va ser l'activista social que va alertar el món del paper, la veu i els drets dels menors, en l'avui i en l'aquí. En el mateix nivell d'atenció que atorgava a un adult i a una persona gran, Jebb situava també els nens i les nenes. I sobre ells va encendre un gran focus de llum, una organització anomenada Save the Children.

Des de Londres, Jebb va sentir el dolor que deixava la primera guerra mundial, especialment dur en la pell de nens i nenes que van patir el calvari de l'exili, la fam i l'hostilitat dels camps de refugiats i de ciutats devastades per les batalles. Va portar als carrers londinencs el clam per donar atenció, aliments i roba als menors, i va ser detinguda per això. Però el mateix jutge no només la va exculpar, sinó que va aportar diners a la seva proposta.

Llibertat d'expressió

Save the Children es va avançar a la Convenció dels Drets de l'Infant, el tractat internacional de les Nacions Unides que el 1989 va deixar escrit el compromís de vetllar pel respecte dels drets dels menors amb la mateixa fermesa amb què s'ha de fer per qualsevol persona adulta.  Un total de 195 països l'han ratificat. En els seus articles, la convenció recull, entre altres, el dret a la vida, el dret al desenvolupament de les capacitats i el dret a la llibertat d'expressió, com a ciutadans actius, i no pas, com fins llavors, com a purs objectes de protecció.

I amb aquest últim objectiu precís, el de garantir al menor el seu dret a manifestar la seva opinió  i l'oportunitat de ser escoltat, Save the Children treballa en tres àmbits: l'acció social, la incidència política, i la sensibilització i la comunicació. A través d'ells, organitza grups de treball en horari extraescolar, però en espais afins als menors, com ara els seus propis centres escolars o els casals dels barris. A través de la participació dels menors, de manera voluntària per part de les famílies, es coneix de primera mà les seves realitats i es treballen amb ells eines formatives i d'apoderament, jugant o fent reforç escolar, i també treballant plans de suport als menors, amb les seves famílies.  En horari lectiu, l'oenagé introdueix també sessions formatives i d'acompanyament en temes com la prevenció de la violència, seguits molt de prop juntament amb els mestres. «Les famílies són les protagonistes i les que poden donar testimoni de la vulneració dels drets dels seus fills», diu la tècnica d'Acció Social de Save the Children a Catalunya, Ester Morillas.

Treball a tres bandes

A més de participar activament en els programes d'acció social de l'oenagé, amb activitats específicament dissenyades per a nens i nenes en l'àmbit educatiu i entrevistes qualitatives, les famílies «són partícips actius en el treball d'incidència política de l'organització», explica Emilie Rivas, tècnica de Polítiques d'Infància i Sensibilització de l'oenagé. «Les famílies participen en els informes que Save the Children elabora i que, conjuntament amb les investigacions que l'organització porta a terme, reflecteixen la realitat en la qual es troben els nens i nenes, i denuncia les diferents vulneracions de drets que existeixen», detalla Rivas. «Les conclusions a què hem arribat van més enllà de la mera denúncia, i es transformen en proposicions i propostes concretes que es presenten a partits polítics i grups d'interès, a fi de modificar la legislació i les polítiques necessàries que puguin permetre l'efectiu compliment dels drets dels menors», exposa. Finalment, les famílies adquireixen veu en els mitjans de comunicació, i tenen l'oportunitat d'explicar de primera mà l'impacte que les inequitats generen en la vida dels seus fills i filles. El treball conjunt amb les famílies, en incidència, comunicació i acció social, genera un apoderament en elles, i alhora es compta amb persones compromeses en els barris i s'enriqueixen els arguments teòrics amb situacions reals, aportant realisme a les problemàtiques visualitzades.

«Sabem per experiència que els nens i nenes són molt capaços de diagnosticar problemes i proposar solucions, i creiem en la importància de donar-los l'oportunitat de ser escoltats», precisa el director general de Save the Children a Espanya, Andrés Conde. «Creiem, a més, que la participació infantil és el millor entrenament per desenvolupar una ciutadania activa, compromesa i responsable. Els nens són molt conscients de la realitat en què viuen. Saben, per exemple, que alguns companys de classe no han pogut esmorzar, no tenen llibres per fer els deures, o pateixen assetjament i violència a l'escola. Per això les seves opinions han de ser escoltades, i les seves necessitats, ateses», indica Conde. «Save the Children treballa en més de 120 països, i en tots ells la participació dels nens i nenes és un eix transversal de la nostra labor. A Espanya, escoltem diàriament la veu i l'opinió de 8.000 nens en situació de pobresa i risc d'exclusió, amb els quals treballem», afegeix el director general.

0 Comentaris
cargando