Les dones indígenes uneixen les seves forces

Fidelia Suchi, de 55 anys, ha caminat una hora i mitja per la muntanya per arribar a la comunitat indígena de Morrito, al sud de Guatemala, no gaire lluny de la frontera amb Hondures. Viu a Conocasta, un altre nucli.

Compartim un dinar a base de tortitas de blat de moro amb una salsa exquisida de tomàquet i coriandre.

Un dels objectius més importants que persegueixen les oenagés locals, amb el suport de Mans Unides, és «apoderar» la dona indígena guatemalenca. Terme tècnic que no és una altra cosa que fomentar la seva autoestima i la seva força per ocupar-se de si mateixa i de la seva família fins i tot en les condicions més negatives. Que s'associïn, parlin i s'expliquin les seves experiències i els seus temors, que s'ensenyin les unes a les altres, és una part fonamental d'un procés que les dotarà d'eines per ser autosuficients.

«Sembla com si un s'omplís de goig a l'estar conversant», explica Fidelia per descriure com se sent des que es reuneix habitualment amb altres dones de la comunitat. Fidelia s'afanya a emprendre el camí de tornada a casa seva perquè comença a fer-se fosc i encara li queda una hora llarga de camí.

A vegades no és senzill per a elles explicar als seus marits que surten de casa per veure altres dones. La societat guatemalenca és profundament masclista, en especial, a les comunitats rurals. Necessiten l'autorització de l'home i no sempre la tenen.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Les adolescents se sumen, generalment amb gust, a les reunions de dones.

A dormir amb el sol

Quan arriba el capvespre, a la comunitat de Morrito l'única llum procedeix de la claredat de les estrelles i d'un petit generador. La comunitat se'n va a dormir aviat, quan es fa fosc, i es lleva amb el sol, sense cap més despertador que el cant dels galls.