La meitat dels nens de Guatemala estan desnodrits

Castigada per una sequera persistent, les comunitats indígenes guatemalenques viuen immerses en la precarietat alimentària davant la inactivitat d'un Estat que la rebutja i avassalla. L'oenagé Mans Unides ha finançat més de 300 projectes

4
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Molt més que sentit de l'humor hi haurà de posar el nou president de Guatemala, Jimmy Morales, per fer front als grans reptes als quals s'enfronta el país centreamericà. Còmic de professió durant més de 15 anys, el polític conservador va agafar al setembre les regnes d'un país sumit en la corrupció i on una part gens menyspreable de la població segueix sense tenir solucionades les necessitats bàsiques fins al punt de seguir passant gana. I això, malgrat la riquesa en recursos naturals de la regió.

És en aquest context, en un país que acaba d'empresonar un president, Otto Pérez Molina, per corrupció i que no ha superat les desigualtats, on l'oenagé Mans Unides segueix present després de tres dècades. La sobirania alimentària de la població més vulnerable, la generació d'ocupació, la formació i la capacitació, l'atenció sanitària allà on no arriba l'Estat i l'equitat de gènere són les grans línies mestres que guien els projectes que financen.

La plaga de la fam, que es dispara especialment en el cas dels nens, arriba a índexs de desnutrició infantil de fins als 50% en els menors de 5 anys. Cinc de cada 10 nens en edat escolar presenten desnutrició crònica i el 14,8%, un endarreriment de creixement sever.

I la població indígena és la més castigada de tots. Els indígenes representen un 40% del total de 15,7 milions d'habitants i pateixen sense pietat la pobresa extrema que s'ha consolidat en les belles i inhòspites zones rurals que habiten. Viuen de les seves collites i, en el cas de temporades successives de sequera com la que estan passant actualment, la situació es torna límit per a moltes famílies.

POLÍTICA RACISTA

Històricament relegats de la possessió de la terra, que està concentrada en poques mans de l'elit econòmica, les comunitats indígenes continuen sent víctimes d'una política d'Estat racista que no solament no atén les seves necessitats sinó que no ha dubtat a l'hora de cometre autèntiques atrocitats. Especialment durant els 36 anys de cruenta guerra civil -del 1960 al 1996-, que ofereixen xifres esgarrifoses. Maya Alvarado, de la Unió Nacional de Dones Guatemalenques, ho resumeix amb contundència: «Guatemala és un país majoritàriament indígena amb una estructura d'Estat racista».

LES BASES DEL GENOCIDI

La Comissió Per a l'Aclariment Històric (CEH), en el seu informe final, relatava que de les 132.000 persones executades i 40 desaparegudes, el 83% eren indígenes maies. Pel que fa a l'autoria, el 93% de les atrocitats va ser responsabilitat de les forces armades i grups paramilitars. «Les bases sobre les quals es va muntar el genocidi es mantenen intactes i no hi ha hagut cap canvi en les estructures de poder», resava amb contundència l'informe.

Els Acords de Pau, que establien les bases d'una societat sense discriminació ni exclusions, avui en dia no són altra cosa que paper mullat. «No s'ha fet justícia, la situació ha empitjorat, hi ha hagut un increment de morts violentes -per exemple els feminicidis-i el poder segueix concentrat en mans de les elits econòmiques, cosa que provoca l'exclusió i discriminació de la població indígena, pobra i camperola». En aquest cas, l'anàlisi és del Cidse, una aliança internacional d'organitzacions de desenvolupament catòliques entre les quals hi ha Mans Unides.

Pot servir com a exemple de la permanència de velles estructures en l'àmbit jurídic de la seqüència d'esdeveniments en relació amb el procés per genocidi, el cas del general retirat José Ifraín Ríos Montt.

SENTÈNCIA ANUL·LADA

Condemnat el 2013 a un total de 80 anys de presó pels delictes de genocidi i crims contra la humanitat comesos contra el poble maia ixil, la sentència va ser posteriorment revocada per qüestions processals. El Congrés, de forma gairebé paral·lela, negava l'existència del genocidi.

Les prioritats de Mans Unides, pel que fa als grups vulnerables, són la població rural i la marginal que viu en zones urbanes -especialment els indígenes que presenten elevats índexs d'analfabetisme- i les dones i la infància -amb especial atenció en les caps de família amb responsabilitat total a casa.

Pel que fa a zones d'actuació, les prioritats són les rurals i més malmeses per la guerra; és a dir, la zona nord, l'altiplà guatemalenc central i nord-occidental i les zones d'orient.

El 80% de la terra guatemalenca, rica en recursos naturals, es concentra encara avui en dia en un 2% de propietaris. Els grups inversionistes guatemalencs són actualment agressius en l'acaparament de les terres i de les fonts d'aigua.

Notícies relacionades

El Govern guatemalenc atorga multitud de llicències, arreu del país, a empreses mineres i hidroelèctriques, sense que importi gens si per atraure els inversionistes, propis i estrangers, perjudica brutalment la seva població indígena i l'expulsa de les seves terres.

Perquè Guatemala té or, però una bona part de la seva població passa gana.

Temes:

Oenagés Pobresa