Com reacciona un nen desnodrit

El centre de salut Betania, finançat per Mans Unides, atén nens greument desnodrits

EN PLENA RECUPERACIÓ. El Darwin es recupera de desnutrició severa al centre Betania atès pel doctor Carlos Arriola.

EN PLENA RECUPERACIÓ. El Darwin es recupera de desnutrició severa al centre Betania atès pel doctor Carlos Arriola. / MONTSE MARTÍNEZ

2
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

A l'entrar al centre de salut Betania, un gemec infantil, trist i constant, cala fins als ossos. Només cal aproximar-se al llit per constatar, no sense sorpresa, que vénen del Darwin, un nen guatemalenc de 3 anys malnodrit, que ja expressa el seu malestar i el seu enuig amb la vida. És un nen indígena chortí que es recupera d'una desnutrició que ha estat a punt d'acabar amb la seva vida.

Al costat seu, inseparables, la seva mare i el doctor Carlos Arriola, al capdavant del centre fundat el 1959 per religiosos belgues. Especialitzat inicialment en desnutrició infantil, el dispensari Betania, que compta amb finançament de Mans Unides, s'ha convertit en referent, a més, en medicina rural. Els més desafavorits, la majoria pacients indígenes arraconats per la sanitat pública, saben que hi poden acudir. Pagaran el que bonament puguin. La majoria de les vegades res.

Escoltar el metge, perfecta barreja de professionalitat i sensibilitat, deixa extasiat. El doctor Arriola explica que hi ha dos tipus de nens desnodrits. El primer és el dels que es queden en els ossos al perdre massa de greix i massa muscular, de manera que és del tot perceptible el deteriorament del seu estat general.

«Cara de vellets»

«Se'ls posa cara de vellets», explica gràficament Arriola per afegir que responen a desnodrits del tipus «marasme». Ploren i es queixen constantment.  «Estan sempre enfadats i ja rebutgen la vida», malgrat que s'estiguin recuperant, comenta el doctor. Ja no volen pràcticament ni menjar. El Darwin és un d'ells.

L'altre cas -el dels que presenten la síndrome de Kwashiorjor- és el dels menors que mostren inflor per la pèrdua de proteïnes, cosa que ocasiona edemes a l'abdomen i a les extremitats. No és que sigui menys greu que l'anterior, malgrat que les criatures poden fins i tot semblar contentes si simplement es valora que són capaces de somriure.

Notícies relacionades

¿De què s'alimentava el Darwin per haver arribat al centre de salut Betania amb un fil de vida? «De tortitas de blat de moro, cafè, sal i llimona», explica el doctor Arriola per, tot seguit, destacar el perill que suposa per a un bebè la ingesta de cafè per les dificultats de l'absorció del calci. Bressolat constantment, la mare del Darwin el treu al sol on, en una gandula en moviment, s'atura el seu lament perquè es queda momentàniament adormit.

Danys neuronals

El Darwin no morirà de fam. Però, amb 3 anys, ja està condemnat de per vida. Les seqüeles neuronals en casos de desnutrició severa en els primers anys de vida ja no li permetran, ni tan sols, incorporar-se a l'escola. «Si hi arriba, el seu endarreriment serà tan important que només aconseguirà superar-lo durant els primers anys», diu el doctor, amb la temperància de qui ja ha vist milers de casos de nens, la majoria indígenes, en aquesta mateixa situació. Segurament, diu el doctor, la seva mare ja devia ser una nena desnodrida. De manera que el cicle es repeteix i es perpetua. El Darwin només és un exemple de la plaga social de milers de nens desnodrits a Guatemala.