Anar al contingut

Clam de les persones amb discapacitat

Els familiars de la federació Dincat anuncien una concentració el dia 25 a la plaça de Sant Jaume per protestar pels 650 casos que continuen indegudament atesos des del 2014.

BEATRIZ PÉREZ

ACatalunya tenim unes 650 persones amb discapacitat intel·lectual en situació d'urgència social important». Són les paraules de Rosa Cadenas, presidenta de la federació Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya), aglutinadora de més de 300 associacions que en total atenen uns 30.000 usuaris. La xifra que dóna Cadenas fa referència a les últimes dades de l'entitat, que són del gener del 2014, però des d'aleshores la situació no ha millorat.

Per això Famílies Dincat (el grup de treball de famílies dins de la federació) ha anunciat una concentració reivindicativa per al dimecres 25, a les 18.30 hores, a la plaça de Sant Jaume. Aquest dia reclamaran al Govern, «sigui quin sigui», que faci una «aposta real» per la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual. «El problema més greu és que aquestes persones no poden accedir a Centres d'Atenció Diürna [on porten a terme activitats que les mantenen actives] ni a serveis residencials que substitueixen la vivenda i on reben assistència per a activitats bàsiques quotidianes]», explica.

La causa és que la Generalitat només autoritza l'ingrés en Centres d'Atenció Diürna a persones que han acabat la seva etapa formativa (bé l'escola o bé un cicle) i en serveis residencials a alguns casos d'urgència. És a dir, en queden fora els que provenen de Centres Especials d'Ocupació (i que, en cas d'envelliment o de malaltia, haurien de canviar de servei) i els que sempre han residit a casa amb les seves famílies però en un moment donat de les seves vides necessiten alguna atenció específica.

Segons el càlcul de Dincat, derivar aquestes persones als serveis que reclamen costaria a l'Administració l'equivalent al 0,016% dels pressupostos de la Generalitat per al 2014 passat. És una xifra que la federació considera assumible.

La llei de la dependència és un altre dels aspectes que estan causant més malestar en aquest col·lectiu. Marisol de las Heras és mare de la Mar, una noia de 19 anys amb Síndrome de Down, i el març del 2010 va sol·licitar acollir-se a aquesta llei. Després de ser valorada, a la Mar li van declarar una dependència severa alta; és a dir, un grau 2.

El juny del 2011 va començar a ser beneficiària d'una pensió mensual de 337 euros, però un any després l'hi van rebaixar el 15%. «La meva filla rep cada mes 286 euros, però només la seva escola especial ja en costa 300. A això s'hi sumen les despeses del psicòleg i les activitats extraescolars», explica la mare.

A més, la Marisol es queixa que la Generalitat encara no li ha abonat l'import corresponent als 15 mesos que van transcórrer entre que va sol·licitar l'ajuda fins que va començar a percebre-la. A hores d'ara l'administració li deu més de 3.400 euros.

Les famílies de les persones amb discapacitat denuncien també que s'està valorant malament i a la baixa la Llei de la Dependència. «Al complir la meva filla els 18 anys, van tornar a fer-li una valoració. Aquesta vegada l'hi van baixar dels 69 als 51 punts. El grau 1 de dependència arriba fins als 49 punts, és a dir, per molt poc no la van baixar de grau, quan els psicòlegs diuen que té un quocient intel·lectual d'una nena de quatre anys», explica la Marisol.

La situació ha empès aquesta mare a portar el cas als jutjats. L'estiu del 2014 va presentar un recurs d'alçada, que li va ser denegat, però ella va decidir continuar amb la reclamació. Així, va interposar un contenciós administratiu el maig passat. En l'actualitat, està a l'espera de la sentència.

Quim Burjons és el director tècnic de la Fundació Marpí, que treballa per la reinserció sociolaboral de les persones amb discapacitat i que engloba un Centre Especial de Treball, un centre ocupacional i una llar residència. Burjons denuncia el cas de l'Ester, una dona de 32 anys que treballa a la fundació i que vivia a casa de la seva mare fins que aquesta va morir.

«Com que ella no tenia on anar, vam decidir donar-li una plaça lliure que teníem a la llar residència», explica». «La Generalitat no la cobreix econòmicament des de fa més de cinc anys, de manera que som nosaltres els que estem assumint el cost de l'Ester, ja que ella tampoc pot». Actualment la Generalitat li deu a la Fundació Marpí uns 85.000 euros.

Juntament amb aquests casos, la federació Dincat denuncia també l'«abusiu» copagament en els serveis, així com les retallades en les ajudes per a la inserció laboral, tant en Centres Especials d'Ocupació com en l'empresa ordinària.

Temes: +Persones

0 Comentaris
cargando