FUTUR EN FEMENÍ

¿Què tenen les nenes al cap?

Encara que algunes ja han planejat com serà la seva boda i quants fills tindran, no estan disposades a acceptar les mateixes regles que les seves mares o àvies

zentauroepp41432536 mas periodico combo ni as pensantes171229171337

zentauroepp41432536 mas periodico combo ni as pensantes171229171337

15
Es llegeix en minuts
Eva Melús

Van néixer entre el 2005 i el 2009. Han crescut, per tant, amb una de les crisis econòmiques més galopants de les últimes dècades com a omnipresent referència i amb la xifra del 25% d’atur, la que en molts casos va acabar amb les aspiracions socials dels seus pares per atracar-los en l’anar tirant i  en el «quan les coses van malament, encara poden anar pitjor». 

Des que poden recordar-ho, a la Moncloa sempre hi ha hagut Mariano Rajoy. «Hauria de saber parlar anglès», li recomanen. Instagram i Snapchat sempre han estat aquí  per a elles, a més dels smartphones que els mostren un món on conviuen youtubers com Paula Gonu, les Sweet California, Ariana Grande, el reggaeton, Mr. Wonderful o els llibres del Club de las Zapatillas Rojas. Fora, un altre món més estrany s’ha anat transformant, d’una manera o altra, per l’efecte del 15-M, els moviments d’indignats, el canvi climàtic o l’auge del terrorisme islàmic. Són, fins que algú els inventi un nou sobrenom, les noies més joves de la Generació Z, les postmil·lennistes. 

Claudia. / ROBERT RAMOS

«Hi ha homes que peguen a les seves dones o les maten; que pensen que són més que elles, que nosaltres només servim per a  la cuina»"

CLAUDIA

11 anys

La Rita estudia en un col·legi públic en un populós barri de Barcelona i la Laia S. viu amb la seva germana i la seva mare en un piset de l’àrea metropolitana. La Claudia, que estudia en una escola concertada, viu en un xalet a prop de Barcelona. La Laia L. ha crescut a l’Eixample, a diverses parades de metro d’on viu la Nayla, mentre que la Luana es lleva tots els dies en una caseta amb vistes al mar abans d’anar cada dia a un col·legi plurilingüe. Amb la certa sensació d’omnipotència de la infància, ens parlen dels nois i de les noies, de polítics i de futbol, de futur i de somnis. 

EL CASAMENT

Paula va ser el nom de nena més utilitzat a Catalunya durant els anys 2005, 2008 i 2009, encara que entre les nascudes en aquesta època abunden també les Laies, el nom més posat el 2006, les Julias o Júlies i les Carles. La Carla, precisament, és el nom amb què la  Rita (9) planeja batejar la seva filla, que per més senyes serà la bessona del Pau. «Més endavant potser canviaré», adverteix. «M’agradaria casar-me als 20 o als 21 anys i tenir fills perquè sentin la felicitat que jo sento d’estar viva», explica. Tal qual. Per ara, la Rita té previst casar-se en una església. «Una on no hi hagi tombes, perquè soc una mica supersticiosa i crec que porta mala sort trepitjar on hi ha morts», confessa la petita. I no pensa marxar de Barcelona si això implica deixar enrere la seva parella i la seva prole: «No em ve de gust  viatjar, perquè no suportaria estar separada d’ells»

Les dues Laies, de 10 i 12 anys, també tenen planificada la cerimònia matrimonial ideal. La més gran, la Laia L., que es debat entre la perruqueria apresa entre Nancys i el periodisme, somia amb un vaporós i immaculat vestit de princesa. «Perquè sempre m’ha agradat molt Disney», argumenta. El seu viatge de nuvis, per una altra part, serà a París, Venècia o Viena. «Són les tres ciutats que m’agraden més, a part de Barcelona», assenyala. 

«El meu casament serà a la platja, a la nit, quan se’n vagi la llum, que és un moment molt bonic. El meu vestit serà blanc, amb una cua molt llarga i el nuvi serà moreno, alt, amb els ulls blaus. També ha de saber cuinar, perquè puguem fer plats en família, tots unts, a la cuina», explica la Laia S., la petita.

Ella, que vol ser cuinera i és filla de pares divorciats, apunta després que això de casar-se s’ha de pensar  molt bé: «Has de tenir la confiança que la persona que tries estarà amb tu sempre que ho necessitis. Si al final no estàs còmoda amb aquesta persona doncs és millor que cadascú segueixi el seu camí». 

A la Nayla (10), per la seva part, només la idea del banquet ja l’angoixa. «Viuria en parella, però no em casaria. Mai vaig a casaments. No m’agraden, perquè hi ha massa gent», confessa. Aspirant a pediatra, té clar que no vol tenir fills propis. «M’agraden els nens dels altres. Al col·legi, als matins, vaig a l’aula d’acollida i jugo amb els nens més petits. M’ho passo bé. Però els nens donen molta feina», explica. El seu pare, que no es perd l’entrevista encara que simula que està preparant el sopar, ho confirma: «Jo li dic que potser un dia canviarà d’opinió, però ho ha dit sempre». 

Nayla. / JOAN PUIG

«Viuria en parella, però no em casaria. Els casaments no m’agraden. I els nens sí, però els dels altres. Donen molta feina»

NAYLA

10 anys

A la Nayla (10), per la seva part, només la idea del banquet ja l’angoixa. «Viuria en parella, però no em casaria. Mai vaig a casaments. No m’agraden, perquè hi ha massa gent», confessa. Aspirant a pediatra, té clar que no vol tenir fills propis. «M’agraden els nens dels altres. Al col·legi, als matins, vaig a l’aula d’acollida i jugo amb els nens més petits. M’ho passo bé. Però els nens donen molta feina», explica. El seu pare, que no es perd l’entrevista encara que simula que està preparant el sopar, ho confirma: «Jo li dic que potser un dia canviarà d’opinió, però ho ha dit sempre». 

FEMINISME

Des de l’extraradi més tranquil de l’àrea metropolitana, la Claudia (11), que estudia sisè de primària i vol ser jutge, també posa pegues a la perspectiva de ser esposa i mare en el futur. «Depèn», reflexiona. «Per una part, no em ve de gust, pel que veig a la televisió, perquè alguns marits peguen a les seves dones o les maten i no m’agrada. Hi ha homes que pensen que són més que les dones, que nosaltres només  servim per estar a la cuina. Si jo tinc una parella serà per estar amb algú que em tracti bé, com una reina. Sobretot, el més important, que no sigui masclista», assenyala. «No pot ser que els homes manin sobre les dones i que hi hagi dones que morin per això», remata la seva germana María, que acaba de complir els 13 anys, des d’un altre racó de l’habitació. 

«Jo soc feminista», continua la Claudia, petita però ferma. «Hem de defensar els drets de les dones. Em molesta, per exemple, quan sento això de Mercadona… ¿I per què no Mercahome? ¿O és que són només les dones les que han d’anar a comprar? A vegades vas al súper i gairebé tot són dones. ¡Només algun home!», assenyala burleta, però amb una indignació que és real. 

La Claudia, que aquest any ha començat a jugar a tennis, explica que «a tots els esports, en general, hi ha una part de masclisme» i ser professional de l’esport és molt més difícil per a una dona que per a un home: «Els partits dels homes són els que s’emporten la fama i els que surten a la televisió. Les noies estan molt lluny de tenir aquesta atenció». 

«Ser dona o ser home no determina ser millor o pitjor, com que els teus pares siguin d’un país o d’un altre o d’una raça o una altra», apunta la Rita, que insisteix que la igualtat d’oportunitats ha de ser inqüestionable per a tothom: «Jo, per exemple, dibuixo millor que un nen. Tots tenim les nostres dificultats i les nostres habilitats siguem nois o noies, i no per això uns han de tenir més drets que altres. Hem de viure en pau». Amén. La Rita, amb un món interior desbordant i un vocabulari que ja voldria algun universitari, vol ser pintora com el seu pare i tot el dia dibuixa personatges d’anime i manga. «Encara no he venut cap quadro. No sé si els vendré o me’ls quedaré tots», assegura, per cert. 

Rita. / JORDI COTRINA

«No crec en els polítics; m’estan decebent moltíssim. Diuen una cosa i  després en fan una altra»

RITA

9 anys

La Laia L. afegeix que els estereotips masclistes encotillen tant les dones com els homes. «Els meus pares es reparteixen bastant la feina de casa, però sé que no és igual a tot arreu. Sembla que les dones i els homes han de ser d’una determinada manera, però hi pot haver pares a qui els agrada molt cuidar els fills i mares a qui els agrada ser mecàniques», explica. Ella, que estudia dansa clàssica des de molt petita, recorda que per la seva antiga acadèmia només va passar un noi i que només va aguantar un trimestre. «A la meva nova acadèmia hi ha un noi que fa  més temps que balla, però ells no solen ballar ballet. Potser pensen que és una cosa de noies, però els diria que això no és veritat», explica. 

La Laia S. assegura que ser dona o home no afecta la carrera professional avui dia. «Abans, sí. Però ara, si un home o una dona dedica el temps suficient a estudiar pot fer el que vulgui», afirma. «Jo també ho crec», diu la seva germana gran, la Paula, que té 13 anys i estudia segon d’ESO. «Encara que poques vegades he vist dones conduint camions, com el meu pare. Encara hi ha feines que són més habituals en homes i altres en dones».  

ELS NOIS

Hi ha consens, per una altra part, quan afirmen que nois i noies són diferents. «Les noies solen ser més obedients. N’hi ha alguns una miqueta esbojarrats», afirma la Luana (8), la petita. La Claudia assegura que «ells són més impertinents. Es porten malament amb les noies, amb les professores… Es fan els xulos i segueixen sent molt infantils», afirma. «Són molt animals. Els de sisè encara no han madurat», postil·la la seva germana gran, la Maria, que estudia segon d’ESO. «A la meva classe alguns nens han canviat i parlen amb nosaltres. Altres segueixen sent infantils i només pensen en videojocs i en futbol», afegeix. 

Laia S. / ROBERT RAMOS

«La majoria de nens de la meva classe pensen que el rosa només és de noies, i el futbol, només de nois, però no és veritat»

LAIA S.

10 anys

La petita, futura jutge i que ja fa els primers passos com a mediadora en els conflictes de la classe, afirma que si dos nens s’enfaden, l’endemà estan bé, però les nenes acostumen a ser més rancoroses. «Això és el que sol passar a sisè. Abans no passava», puntualitza. «Encara que si dos nois s’enfaden, el més probable és que acabin pegant-se. No passa gaire, però passa. Les nenes es fan més mal verbalment», explica. 

La Rita assenyala que tots tenim una idea definida del que és un nen i el que és una nena. Segurament massa, apunta. «Una noia que és més moguda i juga a futbol diria que sembla que és més com un noi, i un noi que és més tranquil, que no juga a futbol i que no molesta els altres, és més com una noia», assegura. 

EL PATI

«A vegades es pensen que són millors que nosaltres perquè són més forts i es pensen que et poden fer mal, però una noia pot tenir una força que ni t’imagines i ser més forta que un noi», assegura la Laia S. L’estona d’esbarjo fa més evidents les diferències que s’intueixen a classe. «Jo jugo a vegades amb nens al pati, però acabo ajuntant-me amb les noies. Tenim un lloc que és més per a nosaltres, tot i que a vegades ve algun noi. Ens posem per allà i parlem de les colònies, de les vacances o de somnis. El meu seria viatjar a Nova York o a Anglaterra, per aprendre molt anglès. Ells juguen més al futbol», comenta. «La majoria dels de la meva classe pensen que el rosa és només de noies, i el futbol, només de nois, però no és veritat. Jo no ho penso, encara que no m’agradi el futbol perquè no m’agrada», afegeix.

La Nayla, que ara fa cinquè, és una de les dues o tres nenes de la seva classe que s’estima més jugar a futbol en lloc d’anar al racó de les noies. «A les nenes els agrada més parlar del que va passar ahir o del que van fer a l’estiu. No els agrada jugar a futbol perquè diuen que els nens peguen puntades. És veritat que a vegades en fan, però és sense voler», diu. Per una raó o altra, ella confessa que gairebé sempre juga de portera. 

Per a la Nayla, la família i els amics són la definició de la felicitat. «Són el més important del món. Em fan sentir bé, perquè em fan feliç», explica. Trobar el cercle de confort no sempre és fàcil. La Laia S. opina que «hi ha nenes que al ser més grassonetes, per exemple, no són acceptades». A ella mateixa, afirma, li agradaria estar una miqueta més prima «per salut i per estètica», però apunta que s’ha de  mirar més enllà. «Penso que l’amistat és molt més que com ets per fora», reflexiona. 

POLÍTICS

La Laia S., precisament, és popular a la seva classe i aquest curs ha sigut elegida pels companys per representar el seu col·legi al Consell d’Infants, un òrgan de govern municipal de caràcter consultiu en el qual participen totes les escoles del municipi. «Està bé –explica– perquè reculls les idees dels altres nens per saber el que pensen i intentes millorar la vida de la gent», diu. «Crec que els polítics, moltes vegades, en lloc d’escoltar les opinions, fan les coses segons el seu criteri i per això no va bé», reflexiona. 

«Jo no crec en els polítics. Els polítics m’estan decebent moltíssim», afegeix la Rita, visiblement entristida. «Diuen una cosa i després en fan una altra. Ens estan portant a guerres, que espatllen el medi ambient i no són capaços de solucionar els problemes», prossegueix. La Rita tenia 3 anys el 2011, quan van començar les segudes del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid i posteriorment les de la plaça de Catalunya a Barcelona. Les acampades van ser un catalitzador del desencant amb els polítics i les demandes de sistemes de presa de decisions més horitzontals, d’una cosa diferent de les estructures tradicionals de partits. 

Luana. / ALBERT BERTRAN

«És important reciclar, perquè amb la brossa orgànica es pot fer compost per a les plantes i amb les llaunes altres llaunes o coses diferents»

LUANA

8 anys

La Laia L., per la seva part, també participa de cert desencant. L’any passat, a cinquè, va guanyar el concurs dels Jocs Florals del seu col·legi amb un treball sobre els refugiats de la guerra de Síria, un tema amb el qual està molt conscienciada: «Considero que és bastant injust. Hi ha molta gent que està patint sense tenir cap culpa. ¿Què faria qualsevol si estiguessin bombardejant casa seva i ho estiguessin perdent tot? Els polítics no han sabut respondre a això», assenyala.  

CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic preocupa especialment una generació que ha crescut sentint les alertes científiques en cada telenotícies i que hereta un planeta en situació de màxima fragilitat. La majoria tenen una idea bastant exacta del present. «Hi ha més gasos que s’acumulen a l’atmosfera, que generen calor i un canvi en la temperatura general», explica la Claudia. «Sé que els pols s’estan desfent i això està fent pujar el nivell del mar, i provocant inundacions», assenyala la Laia L.. 

També tenen al cap idees per demà. «Espero que en el futur només hi hagi cotxes elèctrics. L’altre dia vaig estar a Madrid i gairebé no es podia veure el cel perquè hi havia molt de fum, perquè molts cotxes usen gasolina», diu la Luana. «Jo m’imagino que en el futur tots els cotxes aniran volant i crec que funcionaran amb aigua. O potser amb llimona, perquè és àcida», apunta la Nayla.

La Rita, de nou, va al fons de la qüestió. «Només tenim un planeta i s’ha de cuidar bé. Però si uns ho fan i uns altres no, no solucionarem res. Tenim el món ple d’escombraries. Jo he vist per la televisió les illes d’escombraries que hi ha al mar. ¿Tu ets de les que reciclen, no?», interpel·la, de sobte. 

Laia L. / JOAN PUIG

«Les dones i els homes no han de ser d’una certa manera; hi pot haver pares a qui els agradi cuidar nens, i mares mecàniques»

LAIA L.

12 anys

Notícies relacionades

«Al col·le hi ha algunes papereres de diferents colors per separar les escombraries, però nosaltres a casa no reciclem perquè tenim molt lluny els contenidors per a plàstic o paper», explica la Claudia. «Jo li dic a la meva mare que hem de reciclar i llençar les escombraries en cubells diferents. L’any passat vaig intentar crear una estructura amb trossos de fusta com a separadors i diferenciats per colors, però al final es va trencar», explica tota trista amb el cap cot. 

La Luana, en canvi, no recicla al col·legi però sí a casa. «És important, perquè amb les escombraries orgàniques es pot fer compost per a les plantes, i amb les llaunes es poden fer altres llaunes o coses diferents», argumenta. La Luana, que parla perfectament castellà, català, anglès, italià i una mica de rus, està ansiosa per disfrutar d’un planeta ple de vida: «M’agradaria molt viatjar pel món. Des que vaig complir 6 anys vull ser veterinària. Per això penso llegir molt i molt, per aprendre a cuidar els animals. M’encantaria viatjar a Austràlia, que és ple d’animals». ¿I casar-se o tenir una família? «Això encara no ho he pensat», contesta. Per al que sigui, té temps. 

Temes:

Nens Feminisme