Espanya, bressol d'esclaus

"Per Sevilla entren aproximadament 90.000 africans esclaus. Un 10% embarca cap a Amèrica. Però, ¿i els 80.000 restants?". Aquesta pregunta llançada pel catedràtic d’història José Antonio Piqueras obre en canal un dels grans silencis sobre els quals se sustenta la història d’Espanya: el seu passat esclavista. Perquè el nostre país no només va comerciar amb esclaus, sinó que també en va retenir a la Península desenes de milers, com proven incomptables documents de compravenda consultats per la catedràtica d’antropologia Aurelia Martín Casares per elaborar el seu estudi La esclavitud en la Granada del siglo XVI.

Piqueras i Martín Casares són dues veus protagonistes de Gurumbé. Canciones de tu memoria negra, documental de l’antropòleg i cineasta Miguel Ángel Rosales nascut per regirar la nostra consciència. I és que aquestes escenes de pel·lícula amb vaixells que atracaven al port amb esclaus per subhastar no solament es van viure a Amèrica, sinó també a Sevilla i Cadis. "Igual que avui la gent va al centre comercial quan surt un nou llibre, també llavors la gent anava al port a veure els esclaus nous", explica l’antropòleg social Alberto del Campo a Gurumbé. I només a Sevilla van viure 95.000 esclaus.

 

 

"La història, sobretot la d’Espanya, està construïda sobre capes de silenci", lamenta Rosales. I adverteix que Gurumbé busca "desfer" aquests silencis. El poder no solament imposa la seva força, sinó que també imposa el relat històric que s’assentarà com a única veritat molts segles després. Per això, i com denuncia a la cinta el periodista Abuy Nfubea, "Guinea Equatorial, que va ser província espanyola, no apareix en cap llibre de text". També per això, "a Sevilla amb prou feines hi ha memòria de la presència negra", lamenta Christiane Stallaert, del Centre d’Estudis Interculturals de la Universitat de Lovaina.

Un 15% de negres

Segons Stallaert, la Inquisició espanyola aspirava a construir "una comunitat biològicament homogènia" i per a això s’havia d’exterminar la idea que a Andalusia hi va haver negres. No obstant, massa dades rebaten aquest ideal d’una Espanya 100% blanca. El catedràtic d’antropologia social Isidoro Moreno afirma que Sevilla va arribar a tenir un 15% de població negra o mulata i que cap al 1700, quan Cadis tenia 40.000 habitants, 4.000 eren esclaus. Si s’hi sumen els ja lliures, la població negra també seria del 15%.

Cadis i Sevilla, com Lisboa, van ser portes d’entrada d’aquests vaixells de Guinea, Angola i el Senegal carregats d’esclaus que mai anirien a Amèrica, sinó que es vendrien per Andalusia i Extremadura. Explica Martín Casares a Gurumbé que els seus propietaris procedien de tots els estrats socials: "El poble també tenia esclaus. Els tenien els mercaders, els sacerdots...".

En aquella època, teoritza Rosales, comença a forjar-se la idea del negre com l’altre i "comença un procés de deshumanització que pretén justificar l’explotació d’aquestes persones. La maquinària es posa en marxa sostinguda en un gran complex ideològic que evoluciona des de les primeres descripcions dels viatgers portuguesos i espanyols sobre l’Àfrica fins al racisme biològic i social que es desenvolupa al segle XIX. Les figures que han travessat aquest relat sempre són les mateixes: el salvatge, l’ésser infantilitzat, el salvatgisme sexual, l’inadaptat". Aquesta imatge del negre com a ésser inferior ha arribat fins avui, profundament arrelada, i constitueix el que Piqueras denomina "racisme mil·lenari". Un racisme que perseguirà el negre fins i tot quan ja sigui lliure.

El flamenc africà

La presència africana a Andalusia no es redueix únicament als esclaus. Molts van obtenir la llibertat i es van establir a Sevilla i Cadis. A ells rendeix homenatge el músic i també antropòleg Raúl Rodríguez en la seva cançó El curro negro, del disc Razón de son. Com Rosales, Rodríguez també sent que el silenci sobre la presència africana a Espanya ens està robant part de la nostra identitat cultural; molt particularment, sobre la construcció del flamenc. Rodríguez apunta que el ball flamenc, picant el cos amb les mans, deu tenir una arrel africana. Fins i tot remarca que la paraula que dona nom al pal flamenc del fandango ve del bantú; fanda significa festa.

Gurumbé també visibilitza les dones, més nombroses i cares que els homes, perquè s’usaven com a esclaves sexuals. Aquesta població blanca, negra, mulata i gitana és la que compondrà Andalusia a partir del XVIII. No obstant, apunta Del Campo, el romanticisme anglès i francès, fascinat pel poble gitano, influirà en la creació d’una identitat andalusa on l’element gitano s’assumeix com a propi i el negre és vist com a forà. Com afegeix Rosales, "l’element negre desapareix com a part de la cultura andalusa i espanyola" i neix "un nou relat en què el gitano té el paper protagonista. Però aquest procés no té res a veure amb la verdadera aportació dels gitanos a la història d’aquesta terra, una història importantíssima que està encara per escriure".

Beneficis de l'esclavisme

Gurumbé, projectada en festivals de Nova York i Londres i premiada a São Paulo i al Festival de Cine Iberoamericà de Huelva, ha iniciat aquesta setmana la seva carrera als Goya, optant a set candidatures. La notícia arriba en plena gira nord-americana, on la cinta s’està presentant en festivals de cine llatí i seminaris universitaris sobre la diàspora africana. I és que el documental no parla solament del passat sinó que busca qüestionar el nostre present.

"La major part d’Europa s’ha construït sobre els beneficis que va generar el sistema esclavista", exposa Rosales. "La política de fronteres de la Unió Europea, on Espanya té un paper fonamental com a porta sud, són el nou capítol d’un procés que comença amb l’esclavitud Atlàntica, segueix amb la colonització i el repartiment dels territoris africans i continua avui amb les relacions desiguals de poder polític i econòmic que la Xina, Rússia, els Estats Units o la Unió Europea imposen als països africans", afegeix.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

En aquella cultura colonial i esclavista, silenciada pel poder com ha silenciat tantes altres barbàries, hi ha l’arrel del nostre racisme. "Els silencis i la indiferència que ens provoca que a les costes andaluses estiguin morint centenars de persones estan directament relacionats amb la nostra mentalitat colonial. Aquestes persones segueixen sent l’altre estrany a qui neguem la humanitat. Ens han ensenyat a fer-ho així", lamenta Rosales. "Aquest desig de dominar i explotar l’altre segueix present al segle XXI", afegeix Martín Casares.

Aquesta última reflexió de Rosales, radiografiant un 2017 en què cada dia sopem amb notícies sobre tràfic de persones, deportacions en calent i CIE, insisteix en la urgència de revisar el nostre passat, per indigne que sigui. "L’esclavitud encara existeix als mercats de persones a Líbia i podríem estendre els mètodes esclavistes als tallers tèxtils, a la mineria o a l’explotació sexual de dones. Seguim consumint productes fets amb mà d’obra esclava i el nostre silenci segueix sent igual de còmplice".