Anar al contingut

EL PERIÓDICO EN CATALÀ COMPLEIX 20 ANYS

La televisió més pròxima

TV-3 ha consolidat l'audiència, enfront de les estatals, la privada 8TV i la local BTV

Txerra Cirbián

zentauroepp26264014 veterinaris tv3171030184930

periodico

El naixement de Televisió de Catalunya va potenciar i encara impulsa la indústria audiovisual en català des de 1983, amb una influència que no havia aconseguit mai abans la delegació de TVE a Sant Cugat. Una penetració que va portar TV-3 a ser líder d’audiència per primera vegada el 1997, gairebé al mateix temps en què va aparèixer EL PERIÓDICO en català.

Però és que el mes de setembre d’aquell mateix any 1997, la televisió municipal Barcelona Televisió (BTV, i ara Betevé), que emetia des de 1994, va modernitzar completament la seva programació de la mà de Manuel Huerga, director de cine i pioner de vídeo de prestigi. 

A Betevé no poden deixar-se de citar espais que han transcendit l’àmbit local, com 'Telemonegal', amb Ferran Monegal, crític de televisió d’aquest diari; 'El temps del Picó',  'L’entrevista de Joan Barril', 'Àrtic',  'Einstein a la platja' i 'La porteria', espai esportiu que encara presenta Pitu Abril. 

Ferran Monegal, a 'Telemonegal'.

Una mica més tard, el 2001, va obrir les seves portes CityTV (més tard Td8 i actualment 8TV), l’única tele privada catalana, propietat del grup Godó. I si bé va tenir una bona etapa informativa amb Josep Cuní al capdavant (2011-2017), sens dubte la seva estrella principal des del primer moment ha sigut el periodista d’arrel radiofònica Alfons Arús, que s’ha mantingut a les tardes  de la cadena amb el seu magazín 'Arucitys'. 

Presentadors

Però tornem a TV-3. La tele autonòmica va aconseguir mantenir-se per sobre de TVE i de les privades d’Atresmedia  i Mediaset  amb la doble aposta d’informació de qualitat i entreteniment. En el  primer apartat, els Telenotícies diaris, i els reportatges setmanals en el 30 minuts han sigut des de sempre els informatius més vistos a Catalunya.

Són programes consolidats, que han tingut al capdavant professionals que han configurat un cert 'star system' local, amb Júlia Otero a 'La columna' (2000-2004); Mònica Terribas, a 'La nit al dia' (2002-2008), i el citat Cuní, a 'Els matins' (2004-2011), com a grans referents al seu dia.

Encara segueixen donant la cara a la pantalla Ramon Pellicer, Helena Garcia Melero, Xavier Coral, Raquel Sans i periodistes esportius com Arcadi Alibés, Xavier Bonastre, Lluís Canut, Xavier Valls... Altres professionals han seguit diversos camins, com Àngels Barceló, Susanna Griso, Carles Francino, Jaume Barberà, Jordi Llompart, Enric Calpena... 

Estrelles de les sèries

La fama que TV-3 ha aportat als seus professionals és evident en altres àrees: Jaume Figueras és el mestre de la crònica de cine, i Tomàs Molina i Francesc Mauri, en el de la meteo, on van estar Alfred Rodríguez Picó i Mònica López, ara a la de TVE. 

Que el públic català té uns gustos molt diferents dels d’altres zones ho proven l’èxit de Veterinaris (2000-2015) i Caçadors de bolets (2004-2014), la veu en 'off' del qual es devia a Òscar Dalmau, home de ràdio que va passar després a presentar El gran dictat (2009-2016).

Els noms de Miquel Calçada i els seus 'Afers exteriors' (2003-2009 i 2016); Albert Om, amb el magazín de  tarda 'El club' (2004-2009) i després 'El convidat' (2010-2015), i actualment l’actor Quim Masferrer, gràcies a 'El foraster' (2013-2017), en són tres referents més.

Però les estrelles de la tele catalana són i seran les sorgides de les telenovel·les, en especial Emma Vilarasau, dama del teatre que va triomfar amb 'Nissaga de poder' (1996-1998) i 'Ventdelplà' (2005-2010). I com ella, Mercè Sampietro, gràcies a 'La Riera' (2010-2017), i Francesc Orella, amb l’actual 'Merlí' (2015-2017).

Queco Novell, com a Mariano Rajoy, a 'Polònia'.

I és que la majoria dels actors del teatre i el cine de casa nostra han passat per les produccions amb què TV-3 ha fet front a l’oferta forana: 'Estació d’enllaç' (1994-1999), amb Josep Maria Pou (quin gran assassí en la recent Nit i dia); 'Laberint d’ombres' (1998), amb Marc Cartes; 'Plats bruts' (1999-2002), amb Jordi Sánchez i Joel Joan (i aquest en solitari, amb 'Porca misèria', 2004-2007); 'El cor de la ciutat' (2000-2009), amb Margarida Minguillon; 'Polseres vermelles' (2011-2013), amb els joves Àlex Monner i Laia Costa.

I no oblidem l’humor de 'Polònia', el director del qual, Toni Soler, va sorgir de l’entorn d’Andreu Buenafuente, com també Jordi Évole, Xavier Graset, José Corbacho i Santi Millán, entre molts altres. El conegut 'showman' va estar 10 anys a TV-3 fent riure amb els diferents 'Sense títol' (1995-1998), 'La cosa nostra' (1999-2000) i 'Una altra cosa' (2002-2004), fins al seu salt a la tele estatal. 

Temes: TV-3

0 Comentaris
cargando