Anar al contingut
zentauroepp21311319 23 01 2013 castellon adolescentes utilizando las redes s171102203318

EL PERIÓDICO EN CATALÀ COMPLEIX 20 ANYS

Ciberespai en català

Carmen Jané

El 1997, quan es va crear l’edició catalana d’EL PERIÓDICO no existia Google (1998), ni Facebook (2004) i ni tan sols els mòbils coneixien internet. I fins a una dècada més tard, tampoc hi hauria estadístiques oficials d’ús d’internet ni d’ordinadors. 

En aquest context difícil d’imaginar avui en dia, el rotatiu, que va ser el primer a llançar una web de la premsa diària a Espanya el maig de 1996, va incorporar a la web la seva edició catalana des del principi, amb el bolcat de tota l’edició diària en format PDF. Ampliava així l’oferta digital en català que liderava, gairebé en solitari, Vilaweb des del 1995.

Més de 100.000 webs utilitzen el domini .cat, l'únic creat per defensar una llengua

Tot era tan nou que no existia ni la Viquipèdia (2001), encara que l’Enciclopèdia Britànica ja havia anunciat la seva intenció de ser només on line. Els internautes creaven pàgines personals a les comunitats de Geocities, buscaven a Altavista, Excite o Yahoo, enviaven missatges pels xats (l’IRC Hispano havia començat un any abans) o per SMS i navegaven usant un Netscape al qual li havia sortit un nou rival, Internet Explorer (agost 1995).  

Encara hi havia reproductors VHS a les botigues, tot i que el DVD, acabat de sotir del forn, amenaçava d’imposar una nova forma de veure pel·lícules, elegint l’idioma. I el CD i les primeres claus USB van estrenar el cànon digital el 1996.

Un treballador de Yahoo España elabora una pàgina de la plataforma en català. / Agustín Catalán

Però la llengua catalana ja estava a internet, perquè els usuaris catalans han sigut tradicionalment early adopters, i han reivindicat la seva llengua també en l’entorn digital. L’edició catalana de la Vikipèdia va ser la segona a aparèixer després de l’anglesa i és una de les més prestigioses per la quantitat d’articles «de qualitat», i a Twitter, és la 23a llengua més usada.  

Voluntaris han suplert l'aportació de les empreses en traduccions i continguts

El català és també l’única llengua que té un domini propi per a un àmbit lingüístic i cultural, el .cat, després del veto a tenir un domini territorial (el .ct). Una reivindicació que es va aconseguir el 2004, quan les polítiques de l’ICANN, l’organisme que regula els dominis a internet, es van relaxar i els bons oficis de l’advocat català Amadeu Abril, membre del consell de govern de l’entitat fins al 2003, van aconseguir l’aprovació del .cat. Des d’aleshores, el fan servir 111.495 pàgines web, segons dades de la Fundació Puntcat de dimarts passat, cinc vegades més que el 2006, quan feia un any que estava en actiu. 
    La «Cibercatalunya», en expressió feliç de la periodista i historiadora del moviment hacker Mercè Molist, es va constituir aviat gràcies a informàtics i investigadors amb llistes de correu (les antigues xarxes socials) i trobades presencials. Va ser pionera al crear el primer servidor espanyol a Vic, amb Servicom (1993), per Eudald Domènech i Alberto Lozano. I el primer directori en català, la Infopista / The Catalan Freeway, de Vicent Partal i Assumpció Maresma, el 1995, des de Londres. Yahoo no tindria versió catalana fins al 2002, amb l’ajuda d’una subvenció pública.

Catalanitzar el 'software'

Fer servir software en català no ha sigut un camí fàcil. La majoria dels programes lliures de drets han sigut traduïts de forma altruista pels voluntaris de Softcatalà, una entitat no lucrativa que agrupa informàtics i lingüistes i que va néixer fa gairebé 20 anys per l’interès de dos amics, Jordi Mas i Miquel Piulats. Sense subvencions i amb l’única ajuda d’universitats per al hosting, els seus voluntaris han traduït més de 150 programes, entre ells versions de Linux, Mozilla i LibreOffice, i han posat on line traductors i correctors que sumen milions de visites cada mes.

Les empreses tecnològiques han optat per traduir les seves plataformes a cada idioma

Perquè l’escàs mercat dels aplicatius en català va fer que, al principi, les grans multinacionals del software es fessin pregar molt per començar a traduir els seus programes, com els 80 milions de pessetes (400.000 euros) que va cobrar Microsoft a la Generalitat per traduir Windows 98 en una versió que va sortir tard i malament. 

En l’entorn Windows segueix sense poder-se escollir el català com a idioma des de la instal·lació, sinó que s’ha de adaptar-lo, encara que a Windows 10 l’han simplificat. Apple ofereix el català com a idioma en Mac des de la versió Snow Leopard (2009). En mòbil, l’iPhone 4 (2010) va ser el primer amb interfície en català, i els Android no la van tenir fins a la versió 2.3.4 (Gingerbread), el 2011. 

En els assistents virtuals, ni Siri ni Google ni Alexa (el d’Amazon) n’han après. Tampoc en electrònica, els sistemes operatius parlen català. Softcatalà té censats 412 aparells en català, majoritàriament mòbils, dels quals 291 es poden configurar i 295 inclouen correcció ortogràfica. 

Més èxit hi ha a les xarxes socials, tot i que Linkedin i Instagram s’hi resisteixin. «Les empreses tecnològiques han entrat en la globalització i saben que s’han d’adaptar a tots els mercats. Google, Facebook, Twitter… han acabat entenent que la gent vol treballar en la seva llengua», assenyala Jordi Mas, coordinador de Softcatalà.

Les xarxes neuronals

l panorama s’espera que millori amb el temps. «Les xarxes neuronals, que és el que ara s’aplica per a la traducció automàtica, es desenvolupen independentment de l’idioma, només cal entrenar-les amb dades noves», explica Lluís Padró, membre del grup de processament del llenguatge natural TALP de la UPC. «És cert que en català no hi ha tantes dades com a l’anglès o el castellà, però fa anys que estem construint recursos i no estem tan malament en comparació amb llengües com el danès o el suec. Fins i tot el dictat a Whatsapp en català funciona bastant bé», diu.

Per arribar a això ajuda la tasca moltes vegades fosca del Termcat, organisme que depèn de la Conselleria de Cultura, que fa anys que adapta amb promptitud els termes que han sorgit relacionats amb les noves tecnologies, i les investigacions d’universitats com la de Barcelona, la Pompeu Fabra i la UPC que han anat exportant enginyers i lingüistes a les grans companyies, i la UOC va ser la primera universitat on line

El 65% de les webs catalanes tenen versió en català. Les empreses han apostat clarament per tenir-la

Èxit desigual han tingut les administracions públiques. Es va crear la Xarxa de Telecentres de Catalunya (2002), es va ensenyar ofimàtica i internet a àmplies capes de la població des d’ajuntaments i consells comarcals i s’han digitalitzat els tràmits ciutadans i el funcionament intern, però abans hi va haver errors monumentals. Va ser el cas d’Olé, el buscador auspiciat per la Fundació Catalana per la Recerca, que es va haver de vendre el 1996 per ordre de l’aleshores conseller Macià Alavedra arran de les queixes d’Esquerra Republicana perquè es destinessin recursos públics catalans a un buscador de webs amb nom «tan folklòric» i «en castellà». 

Els creadors, Pep Vallès i el seu cap, José Gaspa Rovira, es van quedar amb el projecte per 200.000 pessetes i el van vendre, mitjançant enginyeria fiscal, a Telefónica per 2.000 milions de pessetes (12 milions d’euros). Va ser el primer i més gran ciberpelotazo que es recorda a Catalunya, que acabaria als tribunals anys després. 

La bombolla d’internet, amb continguts en llengua castellana, va portar molts emprenedors on line a Madrid, aprofitant les inversions de bancs i grans empreses, a vegades sense gaire seny. I després de la punxada mundial, van trigar anys a tornar, fins al canvi de signe econòmic i l’impuls del Mobile World Congress i la Mobile World Capital.

Alumnes de l'Institut de Pineda de Mar utilitzen ordinadors a l'aula. / Núria Puentes

Escoles a pas ferm

l futur, en canvi, és més prometedor. Les escoles han anat entrant a internet al seu pas però ferms. La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)  connecta les escoles des del 1991 i avui gairebé tots els col·legis catalans han incorporat la tecnologia, tenen web i ensenyen als seus alumnes fins i tot a crear aplicacions mòbils, amb programes com la MSchools o comencen a introduir tímidament la programació. 

Les subvencions públiques s’han limitat a projectes més petits, com apps, ebooks i webs. Una de les últimes, el directori Appsencatala.cat, llangueix avui per falta de suports. «Les apps en català no funcionen com a negoci. No hi ha públic ni per al castellà. En apps només funciona l’anglès, perquè ningú tampoc paga més perquè una app estigui en català», avisa Pau Font, creador d’Appsencatala.cat.

Traves tecnològiques

En aquest sentit, la base tecnològica tampoc hi ajuda. «Si un usuari té configurat el mòbil en català i instal·la una app que no està en català, i el programador no l’ha configurat bé, l’app s’instal·la per defecte en anglès. I per evitar això, molts deixen el sistema operatiu del mòbil en català», afegeix.  

El 65% de les webs catalanes tenen versió en català, segons el Wiccac, l’associació de webmasters catalans. 

«Una empresa avui no pot permetre’s no estar en català, malgrat que cada vegada es veuen més empreses catalanes que si han d’escollir fan la web sols en un idioma, ho fan en anglès, per un tema de mercat», avisa Eudald Domènech. 

«El català se segueix utilitzant intensivament a internet i és part de l’apoderament ciutadà que dona la Xarxa. Però aquesta expressió lliure s’està concentrant en unes quantes plataformes que estan en mans d’hiperempreses com són Google, Facebook o Twitter, capaces de condicionar els discursos», assenyala Artur Serra, director d’investigació del Citilab.

«La sensació és que els continguts en català són de més qualitat perquè estan més cuidats, però es van reduint perquè no surten els números per rendibilitzar-los», assenyala Andreu Veà, president d’Internet Society Spain i Digital Champion Spain, una espècie d’ambaixador davant la UE de l’Agenda Digital espanyola. «Però Google està avançant en la traducció automàtica de tal manera que d’aquí poc veurem un salt exponencial que ens farà oblidar el tema llengua perquè cadascú escrigui en el que vulgui», avisa. 

0 Comentaris
cargando