EXPLOTACIÓ DE MENORS

Nenes de companyia: la innocència en venda

A les grans urbs del Japó, hi abunden els establiments on els adults poden fer realitat la fantasia de tenir una cita amb una estudiant de secundària

nnavarro40213353 mas periodico girls working  chatting with a customer  in yo171017142234

nnavarro40213353 mas periodico girls working chatting with a customer in yo171017142234 / LUCAS VALLECILLOS

9
Es llegeix en minuts

Akihabara, el barri predilecte de Tòquio per als apassionats del manga, a gairebé qualsevol hora és fàcil veure entre la multitud adolescents que mostren en un cartell els serveis que ofereixen en establiments JK (joshi kosei, estudiants d’entre 15 i 18 anys). Asseguren que només són activitats socials, però és evident que hi ha un rerefons sexual en què l’únic que s’ofereix és l’accés a les noies. Amb la nova ordenança toquiota, a la capital i la seva àrea metropolitana queda prohibit que menors de 18 anys prestin serveis de companyia en negocis JK.

L’escena descrita a Akihabara, on en teoria són dones adultes amagades sota una estètica de nena, es repeteix a totes les grans urbs del Japó però amb menors, a excepció de la prefectura d’Aichi. A plena llum del dia, i sense dissimular gens, es mercadeja amb la innocència, la puresa i la ingenuïtat de les nenes, com si es tractés d’un article de consum. I ningú s’escandalitza. 

La noia JK ha adquirit un gran valor sexual, cosa que ha generat una línia de negoci denominada JK business que es va començar a popularitzar el 2010 i ofereix la companyia de menors (és sabut que de sota mà els clients proposen, o les noies ofereixen, serveis sexuals).

El 2016, la policia de Tòquio va tancar dos establiments JK, i va entrevistar 42 noies, d’entre 15 i 17 anys, que hi treballaven. La meitat va admetre haver tingut relacions sexuals amb clients i el 28% va afirmar que és difícil rebutjar una sol·licitud de sexe. Una altra dada interessant és que el 66% va ingressar a l’establiment a través d’una amiga. «Al principi, les empreses de prostitució van utilitzar l’acrònim JK perquè la gent no s’adonés que les treballadores eren col·legiales. Però la denominació s’ha normalitzat tant que fins i tot les noies de secundària es diuen JK entre elles», explica Yumeno Nito, directora de Colabo, una oenagé que es dedica a rescatar menors que pateixen violència sexual o estan en xarxes de prostitució. Yumeno assenyala que han sorgit altres denominacions: «JC, estudiants entre 7-12 anys, i JS, estudiants de primària entre 12-15 anys». A internet és fàcil veure moltes imatges amb connotacions sexuals de JC i JS; «per exemple, nenes amb un banyador de color pell –per evitar la llei– i fent veure que mengen un plàtan» .

 

 

Mirar sense ser vistos

Les estudiants solen treballar als establiments amb el seu uniforme escolar, encara que també és habitual que portin disfresses o roba infantil. Hi ha una gran varietat d’establiments JK, però els més comuns són el JK Cafè (per xerrar), el JK Reflexologia (massatge) i el JK Osanpo (passejades). «També hi ha establiments en què el client pot observar les nenes mentre juguen a través d’un mirall màgic, sense ser vistos», explica Tetsuya Shibui, un periodista que fa més de 10 anys que investiga sobre pornografia i prostitució de menors al Japó. «Se suposa que el JK business només és per entaular comunicació amb una menor –el contacte sexual no és l’objectiu–, però hi ha serveis que contenen sexe –matisa Shibui–; surten amb homes a restaurants i karaokes, on hi ha espais reservats on intimen».

Les agressions sexuals es produeixen més sovint quan la cita té lloc fora de l’establiment. Segons Shibui, és on «l’home pot obligar la noia a fer coses que no vol, fins i tot es pot arribar a la violació». Un altre risc és que l’home «faci fotos per utilitzar-les com a xantatge o s’obsessioni amb la noia».

El problema s’agreuja quan les nenes agredides sexualment que es denuncien se senten humiliades per la pena que rep l’agressor. «Només paguen entre 200.000 iens (1.500 euros) i 300.000 (2.257 euros), i poden tornar l’endemà a la seva feina com si no hagués passat res», explica Shihoko Fujiwara, la presidenta de Lighthouse, una altra oenagé que lluita pels drets de les menors explotades al Japó.

Les menors, culpabilitzades

En la mateixa línia, la nova ordenança de Tòquio també és insultant. L’empresari que exploti menors en un negoci JK només ha de pagar una multa de fins a un milió de iens (7.550 euros) o, si no, complir fins a un any de presó. A més, tant els mitjans de comunicació com l’imaginari col·lectiu acusen les noies de buscar diners fàcils per comprar roba de marca o sortir amb les amigues. D’aquesta manera, aboquen tota la responsabilitat moral sobre les menors i alliberen de culpa els clients.

Nito es pregunta: «¿Com pot ser que la gent no s’imagini que darrere hi sol haver problemes familiars greus com la pobresa, el maltractament o els abusos sexuals?». Per a les noies que fugen de casa seva degut a la violència familiar, i que acaben deambulant pels carrers de Tòquio, Nito apunta que «només als barris de Shinjuku i Shibuya hi ha més de 100 captors per oferir-los ajuda i feina en un negoci JK, i fins i tot casa».

Un client d’un JK Shampoo a Osaka explica que va començar a anar-hi perquè hi treballa el seu ídol (una noia a qui admira d’un grup musical). «Aquí són innocents i guapes, en altres llocs només tenen com a objectiu guanyar diners i ofereixen serveis sexuals, però aquí no hi ha res d’això». Després d’una pausa, mira al sostre i ruboritzat afegeix: «Les noies joves fan bona olor, quan tinc un dia dur a la feina vinc, em donen un tracte agradable i escolten els meus problemes, no només em renten els cabells i em fan massatges al cap, també em netegen el cor». Fujiwara es pregunta: «¿Per què un home paga per parlar amb una menor o passejar amb ella? En aquest mateix moment ja s’està mercadejant amb la noia. Això és explotació infantil».

Cambreres d'un 'meido kafe' d'Osaka. / LUCAS VALLECILLOS

Des que el 2015 una investigació de les Nacions Unides sobre l’explotació infantil va assenyalar les empreses JK per la seva pràctica comercial d’índole sexual, el Japó ha fet passos molt tímids per eliminar la indústria. El més destacat fins a l’ordenança de Tòquio ha tingut lloc a la prefectura d’Aichi. El juliol del 2015 va ser la primera que va prohibir la contractació de noies menors de 18 anys per a negocis de JK.

«Esperàvem que l’ordenança de Tòquio fos més àmplia que la d’Aichi», assenyala Keiji Goto, un advocat especialitzat en la defensa de menors que pateixen agressions sexuals. Al seu parer, les dues lleis són insuficients perquè només regulen la indústria JK, i deixen al marge un altre tipus de negocis on treballen menors, com bars, karaokes, restaurants cosplay o meido kafes, on les noies vestides amb provocatives disfresses canten, xerren amb els clients o els amenitzen amb jocs infantils. «Poden reduir el negoci JK, però nosaltres estem interpel·lant el Govern perquè faci una llei que sigui clara i precisa per a tot el país», explica Goto.

Explotar les llacunes

Estava anunciada l’entrada en vigor per a l’estiu d’una ordenança a Tòquio que regulés el negoci JK, i el sector estava en alerta; les sigles JK fa mesos que van començar a desaparèixer del nom de molts establiments. Però l’objectiu és explotar les llacunes de la legislació i eludir les actuals o futures lleis que intentin regular el negoci convertint-se en bars o restaurants aparentment normals, on les menors segueixen oferint els seus serveis. Shibui opina que «encara que eliminin les sigles JK, les noies de secundària segueixen treballant, el client utilitza el boca a boca per trobar un establiment i a internet hi ha fòrums en què s’intercanvia informació».

El negoci de JK estudia a fons la llei, i alliçona les noies per burlar-la. Als bars JK hi ha normes bàsiques que són sagrades; quan parlen amb el client sempre han d’estar dins de la barra, mai asseure’s a prop seu, i dins de l’establiment està prohibit el sexe. «El sistema de treball és el següent: si fan alguna cosa ha de ser fora, per alliberar el negoci de tota culpa. Les noies són instruïdes perquè ofereixin serveis sexuals de sota mà; encara que, malgrat portar-los a terme fora de l’establiment, han d’entregar els diners que guanyen al cap», assegura Fujiwara, que ha constatat com ara a la publicitat mostren imatges de dibuixos manga amb adolescents vestides de col·legiales. «Sorprèn amb quina rapidesa els establiments canvien de nom i ubicació».

Un exemple. Fins fa un any l’Special Café d’Akihabara es deia JK Special Café. Ha canviat de nom per autoqualificar-se com un restaurant corrent. En paraules del propietari, «és un restaurant familiar que ofereix servei per xerrar amb les cambreres». I afegeix: «En un restaurant al client li donen la benvinguda i les gràcies per la seva visita, nosaltres li oferim un tracte d’amic».

Al local hi ha sis noies treballant i cap vesteix de col·legiala. Són part d’una plantilla que supera les 60 treballadores que s’alternen al llarg del dia i la setmana. En el moment de la visita d’aquest diari està treballant Choa, de 16 anys, que va entrar fa dos mesos recomanada per una amiga (una de les tècniques de captació més habituals, les noies que porten una nova treballadora són premiades econòmicament). Choa explica que quan fa amistat amb els clients i repeteixen està molt contenta. Tenen entre 30 i 40 anys, però també n’hi ha d’entre 18 i 60 anys. «Jo crec que ells volen conèixer com és la joventut actual». Al preguntar-li què vol fer en el futur, Choa no dubta: «Soc aquí per arreglar-me les dents i preparant-me per treballar en un bar de noies (bar de companyia)».

Una prefectura de 47

Notícies relacionades

La desaparició dels negocis d’índole sexual amb menors està molt lluny de ser una realitat al Japó. Només una prefectura de les 47 ha pres mesures, juntament amb la ciutat de Tòquio. Potser la influència que la capital sol exercir sobre tot el país pot significar un punt d’inflexió en la consciència de la societat japonesa. No obstant, Shibui pensa que una prohibició total dels establiments on les noies ofereixen els seus serveis pot ser contraproduent. «Això no desapareixerà mai –opina–. Jo penso que s’ha de permetre en part, però amb un permís especial i sota vigilància policial; si ho prohibeixen es dispararà la clandestinitat, amb el risc que això suposa per a les noies».

Per la seva part, el jurista Goto apel·la a la llei. «Si seguim sense castigar, no s’eliminarà el problema. El més important és fer una llei concisa, i que la policia sigui molt estricta en la seva aplicació, juntament amb programes de rehabilitació per a les adolescents». L’activista Nito advoca per corregir l’origen de tot. «Se’ls dona valor a les nenes menors com a motiu sexual i això és un gran problema que la societat japonesa ha d’esmenar». Aquest corrent cultural es denomina moé. «Les noies innocents són objectes de consum i la gent ho tolera com si fos part de la cultura japonesa. S’ha d’erradicar», assegura.

Locals d'oci adult a Shinjuku, Tòquio. / LUCAS VALLECILLOS